Fa uns anys, quan des de l’Ajuntament de Sabadell es va plantejar la possibilitat de traslladar les oficines administratives municipals a l’Eix Macià, varen ser diverses les veus que des del centre de la ciutat varen mostrar la seva disconformitat amb la proposta. Les raons que s’esgrimien eren, fonamentalment, que no podia acceptar-se que des de l’Ajuntament s’apostés pel desenvolupament de la zona de l’Eix Macià en detriment del centre de la ciutat, traslladant allà serveis municipals. Una de les veus que amb més força es van aixecar contra la proposta de trasllat dels serveis administratius municipals fou la de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria. Això passava a despit que en el planejament de la ciutat constava una reserva de sòl a l’Eix Macià per a construir-hi el nou edifici administratiu de l’Ajuntament. Des d’aquest punt de vista, l’hipotètic trasllat de les dependències administratives municipals a l’Eix Macià era una possibilitat que havia estat prevista fins i tot abans que s’urbanitzés l’Eix Macià.

Els anys han passat i des d’aquella campanya contra el trasllat de les dependències administratives municipals a l’Eix Macià ha plogut força. Potser no de manera suficient –si ens atenem a la sequera que ens afecta els darrers anys–, però sí que ha plogut en moltes ocasions i, com sempre passa, no necessàriament al gust de tothom. Així, en els terrenys previstos per les noves dependències municipals a l’Eix Macià s’hi va construir l’edifici del CESTIC; un equipament que estava cridat a ser un centre de desenvolupament de les TIC de primera magnitud. L’edifici va ser inaugurat el 2001, compartit amb la UAB. Mentre això passava, els jutjats decidien deixar les velles instal•lacions de darrera el Casal Pere Quart per ubicar-se en una de les Torres de l’Eix Macià on ara es troben. Però les coses són com són i no pas com voldríem que fossin i aquell edifici del CESTIC, no aconseguia arrencar. Així, passats alguns anys, es decidia reciclar l’edifici per possibilitar-ne el seu ús integral. Va ser, precisament aquella mateixa Cambra Oficial de Comerç i Indústria que s’havia oposat al trasllat de les dependències administratives de l’Ajuntament a l’Eix Macià es decidia abandonar les seves instal•lacions del carrer Alfons XIII per anar –com ja ha fet–,  justament on s’havia previst havia de construir-se l’edifici administratiu municipal.

La història és tossuda i, en ocasions, posa de relleu que les resistències als canvis no acondueixen a enlloc. Una ciutat és la suma d’un tot i no pas només d’una part. Que el centre històric perdi pes administratiu, no ha de comportar necessàriament la seva precarització. En tot cas els canvis comporten noves oportunitats que cal saber aprofitar. D’aquesta manera, observem com des d’aquella “guerra” en contra del trasllat de les dependències administratives municipals, el centre ha “perdut” com a mínim els jutjats i la seu de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria. Per contra, però, ha recuperat –està recuperant– la seu central del Banc de Sabadell que retornarà a l’emblemàtic edifici de la plaça de Sant Roc on, durant molts anys, havia estat l’única oficina que la qual disposava. Això sense tenir en compte el procés creixent de peatonalització d’alguns carrers del centre, operació contra la qual –recordem-ho– també es varen aixecar veus crítiques.

Sigui com sigui, el cert és que en el centre hi continua bategant el cor de la ciutat i això no ha impedit que sectors urbans emergents –com el de l’Eix Macià– s’hagin consolidat. Així el centre històric de la vila continua disposant d’equipaments de referència: des del Casal Pere Quart a les seus dels sindicats, passant per La Faràndula i el Teatre Principal, proper a ser reobert. La ciutat és, com escrivia abans, la suma dels seus barris i, en el seu conjunt, Sabadell s’ha diversificat i descentralitzat, cosa que, com estem veient, no és necessàriament dolent.

Publicat a Diari de Sabadell, l’11 de maig de 2006