• Dilluns 1 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els reptes de Trump i Ucraïna agiten el nou curs de la UE” (El Periódico)
“Catalunya i el País Basc exploren amb el govern congestionar els aeroports” (La Vanguardia)
“Xina aferma amb Rússia i al Índia un eix de poder davant Trump ” (El País)
“ZBE: del dit al fet” (El Punt Avui)
“La Flotilla salpa de Barcelona amb una trentena de vaixells” (Ara)

Amb el lema “Mentre el món calla, nosaltres salpem” com a bandera, ahir, des del port de Barcelona, partia la Global Sumud Flotilla formada per una vintena d’embarcacions que tenen com a objectiu navegar fins a Gaza per obrir un corredor humanitari a través del qual lliurar medicaments, aigua i aliments a la població gazienca. Abans, però, hauran de desafiar el bloqueig naval imposat per Israel. Amb aquesta acció, la Flotilla, a la qual s’uniran diverses embarcacions més durant la seva singladura, a banda d’obrir un corredor humanitari, busca somoure consciències alhora que exercir una pressió sobre els governs d’arreu per tal que es decideixin a actuar contra el genocidi que a Gaza s’està consumant.

  • Dimarts 2 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El turisme internacional creix un 1,6% a Espanya” (El Periódico)
“Catalunya i Madrid perden turistes per primer cop en cinc anys” (La Vanguardia)
“Illa intenta amarrar suports per a Sánchez en la reunió amb Puigdemont” (El País)
“ONU, una crisi existencial” (El Punt Avui)
“Illa mou fitxa i es reunirà avui amb Puigdemont” (Ara)
“Noves càmeres a l’espai públic de la ciutat” (Diari de Sabadell)

 Llegeixo que el cost del desmantellament i gestió dels residus és una de les grans qüestions a discernir en la negociació oberta entre Govern i companyies elèctriques a l’hora de revisar el programa de tancament progressiu de les centrals nuclears que, inicialment, s’havia pactat pel 2019. Una negociació en la qual les elèctriques pretenen carregar els costos de desmantellament i gestió de residus als consumidors, a la qual cosa l’executiu es nega del tot, com era d’esperar. “Volen una reducció d’impostos, volen que part dels costos del desmantellament i de la gestió dels residus radioactius els paguem entre tots”. Amb aquestes paraules resumia la situació el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, que alhora deixava ben clar que en cap cas “aquests costos seran traslladats al conjunt de la ciutadania”. Fins a l’any passat, el negoci nuclear de les elèctriques continuava essent altament rendible. Només una dada per corroborar-ho: la filial d’Iberdrola, Iberdrola Generació Nuclear, va obtenir l’any passat 277 milions de guanys (davant els gairebé 363 milions que havia obtingut el 2023). Cal afegir que aquesta filial havia declarat, entre el 2021 i el 2024, uns beneficis conjunts de prop de 1.270 milions. Unes xifres que, paradoxalment, contrasten amb els gairebé 1.100 milions de pèrdues declarades per aquesta filial durant el període 2013-2020. En el rerefons de tot plegat, hi nia l’intent d’Endesa i d’Iberdrola de consensuar amb Naturgy una proposta per poder ser presentada davant el Govern amb la finalitat d’ajornar el tancament del primer grup de la central d’Almaraz (Càceres), previst, pel 2027. Per la seva part, el Govern podria estar disposat a allargar la vida de les nuclears només en el cas que les elèctriques assumissin els costos que d’aquesta prolongació es derivessin. Com sempre, la banca –també les elèctriques– guanyen o, almenys fan tot el possible per obtenir els màxims beneficis… Esperem que aquesta vegada qui guanyi siguem els consumidors…

  • Dimecres 3 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Les autonomies disposaran de 7.000 milions amb la quitació del deute” (El Periódico)
“El relleu laboral dels ‘boomers’ exigeix incorporar 3,5 milions de joves” (La Vanguardia)
“Els EUA ataquen una llanxa de Veneçuela i fa 11 morts ” (El País)
“Com fer 50.000 pisos de lloguer assequible?” (El Punt Avui)
“Tret de sortida per als pressupostos” (Ara)

1. El Cap de l’Estat Major de l’exèrcit israelià, en dirigir-se als reservistes mobilitzats a causa de la guerra a Gaza, els ha dit: “Intensificarem i ampliarem els atacs de la nostra operació, i per això us hem mobilitzat. Les Forces de Defensa d’Israel (IDF) no ofereix ni més ni menys que una victòria decisiva. No aturarem la guerra fins a derrotar l’enemic”, per concloure que “ja hem iniciat l’operació terrestre a Gaza: que no hi hagi cap dubte. Estem entrant en llocs on mai havíem entrat”…

2. L’Administració Trump ha anat ja contra els migrants, les universitats, els despatxos d’advocats, la CNN, el New York Times, el Wall Street Journal, la NBC, els experts en vacunes, el president de la Reserva Federal, els bastions de l’oposició… És estrany que ara arribi el torn als corresponsals?

  • Dijous 4 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“La Xina exhibeix el seu poder” (El Periódico)
“El PP s’absentarà de l’obertura de l’any judicial com a protesta” (La Vanguardia)
“La Xina exhibeix davant el món el seu poder militar i polític” (El País)
“Las llengua minoritzada” (El Punt Avui)
“Un terç dels alumnes necessitaran suport educatiu aquest curs” (Ara)
“Una gran actriu amb dotze anys” (Diari de Sabadell)

 Aquests dies els estem passant, l’Olga i jo, en un balneari que es troba enmig del no-res. Això no obstant, o precisament per això, l’indret que acull l’equipament termal és especialment tranquil i el seu entorn convida a la reflexió i a la lectura atenta i pausada, la qual cosa s’agraeix més quan estem transitant per uns dies, unes setmanes, uns mesos que res de bo no pronostiquen. I no podeu imaginar com voldria equivocar-me en aquesta meva percepció. En aquest context ahir rebia una trucada del CIS per sotmetre’m, si ho volia, a un qüestionari que —tal com m’avisà la meva interlocutora— tindria una durada d’uns 20 minuts. Crec que aquesta era la primera vegada que m’havia ‘tocat’ ser una de les persones enquestades a partir de la qual s’elabora el baròmetre del CIS. Com podeu imaginar no em vaig oposar gens ni mica a sotmetre’m a la bateria de preguntes, si més no per dues raons. La primera, pel deure cívic d’opinar quan se’m demana sobre qüestions d’actualitat. La segona, per la curiositat periodística de saber com es plantejaven les qüestions i si les preguntes condicionaven les respostes. La bateria de preguntes a les quals em va sotmetre la meva entrevistadora, van abastar tres blocs: comportament de la banca i dels seus serveis en general en especial aquells que tenen a veure amb les persones grans i/o discapacitades. El segon bloc, el conformaven preguntes relacionades amb els valors democràtics. El tercer bloc, que he de confessar és el que més esperava, versava sobre política general i governamental. No és que amb els dos primers blocs no hagués donat resposta puntual i precisa a les preguntes que se’m feien, però entendreu fàcilment que va ser en el tercer bloc on em vaig ‘despatxar’ més a gust. No entraré en detalls de les respostes. Si que destacaré, però, que vaig qualificar amb molt bona nota les polítiques i l’acció del Govern Sánchez per convenciment i sobretot perquè al seu costat tot és terreny erm  on creixen les males herbes… Confesso que una vegada acabada l’enquesta -en la qual vaig trobar a faltar preguntes relacionades amb la judicatura- i després d’un intercanvi de paraules amables d’agraïment entre la meva interlocutora i jo, em va envair una sensació d’alliberament i de relaxament que va contribuir a augmentar el meu particular estat de benestar propiciat pel balneari, a despit dels tambors de guerra que des de la llunyania no deixaven de retronar… Trump, Putin i Netanyahu són a hores d’ara els personatges més perillosos, amb capacitat de sacsejar —i no pas a fi de bé— el precari equilibri geoestratègic del món amb la Xina a l’aguait.

  • Divendres 5 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catalunya tindrà el 2028 nova xarxa de busos interurbans” (El Periódico)
“El Govern central admet que Rodalies és la xarxa ‘més deteriorada i maltractada’” (La Vanguardia)
“La bronca política sacseja l’obertura de l’any judicial” (El País)
“Les fortificacions del Mediterrani, camí de l’Unesco” (La República – El Punt Avui)
“Acord per desplegar tropes a Ucraïna si hi ha un alto el foc” (Ara)

 El PP i la dreta judicial es van coordinar ahir perfectament quant a la seva ofensiva contra el fiscal general de l’Estat. Els vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial exigint que Álvaro García Ortiz no intervingués en l’acte d’obertura de l’any judicial malgrat que la llei l’obliga a fer-ho. També van demanar que el ministre de Justícia no s’assegués a l’estrada. Per la seva banda, Feijóo argumentava que no s’hi val a què un fiscal general imputat intervingui en l’acte d’obertura de l’any jurídic. Tot en ordre!

  • Dissabte 6 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Perelló, amb els jutges” (El Periódico)
“El BBVA es llança a l’opa sense apujar l’oferta als accionistes del Sabadell” (La Vanguardia)
“La justícia inicia el curs en un clima de màxima tensió” (El País)
“Deures pendents” (La República – El Punt Avui)
“El futur del Sabadell queda en mans dels seus accionistes” (Ara)
“Pregó d’alt voltatge” (Diari de Sabadell)

1. El president del BBVA, Carlos Torres, després de la publicació del fullet de l’opa hostil al Banc Sabadell per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ha deixat ben clar que l’entitat no preveu modificar les condicions de l’oferta, alhora que ha llevat importància a una possible punxada de l’oferta: “Si l’opa no tira endavant no passa res. Tenim una banca amb un projecte molt potent”. Torres ha reiterat que l’oferta és “extremendament atractiva” per als accionistes del Sabadell, tant des d’un punt de vista estratègic com a financer.

2. “La independència judicial té un vessant bidireccional. És desitjable la manca d’ingerència per part d’altres poders. I també que des del Poder Judicial s’eviti la ingerència en l’activitat política”. L’autor d’aquesta sentència no és una persona d’esquerres sinó que és Vicente Guilarte, president estat del Consell General del Poder Judicial. Una veu conservadora, prudent i assenyada, que quan va correspondre, va oposar-se a què el CGPJ emetés un comunicat contra la llei d’amnistia, tal com demanaven altres vocals de la dreta. Persones i actituds com la de Guilarte són les que més es troben a faltar en aquests dies de tantes tribulacions.

  • Diumenge 7 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Sánchez no és la víctima dels casos de corrupció, sinó el cervell” (Miguel Tellado) (El Periódico)
“Aniré fins al final per impedir que es posi en risc la convivència” (La Vanguardia)
“Israel força l’èxode dels darrers de Ciutat de Gaza” (El País)
“Potència” (l’Econòmic – El Punt Avui)
“Claustres massa inestables” (Ara)

El balneari és com una mena de bombolla la cobertura de la qual ajuda a aïllar-te del món. Més quan per decisió pròpia limites el temps que dediques a llegir diaris i escoltar informatius de ràdio i televisió. D’aquí que el plaer més gran que deriva de la vida del balneari és la disposar de temps per a la lectura pausada i tranquil·la. Si no fos perquè més enllà de la bombolla, el món continua girant esvalotat com sempre a causa d’aquells que es consideren amos del món, la vida en un balneari seria gairebé perfecta…

  • Dilluns 8 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Govern reprèn el decret de les renovables” (El Periódico)
“Rodalies tanca l’estiu sense ni un sol dia d’incidències a la xarxa” (La Vanguardia)
“Vox es dispara fins el seu màxim a costa d’un PP en retrocés” (El País)
“Desconnexió a l’aula” (El Punt Avui)
“El curs arrenca amb una desena de plans de millora arreu del país” (Ara)

1. Diu la dita que gat escaldat, de l’aigua calenta fuig. Deu ser per això que els nostres veïns d’apartament al balneari que són de Xàbia, han decidit marxar de bon matí cap a casa. Ho han fet tres dies abans del que tenien previst. La causa: els anuncis de fortes pluges que, segons sembla, afectaran aquesta tarda tot el litoral del País Valencià. Segons m’han explicat mentre carregaven el cotxe de maletes, l’alcaldessa de Xàbia, la popular Rosa Cardona, els havia enviat –a ells i a tots els seus conciutadans de Xàbia– un missatge demanant-los que no sortissin de casa fins que el temporal hagués passat. Cal dir que Xàbia es troba la desembocadura del riu Gorgos, una típica rambla mediterrània que, en la seva major part, discorre per la comarca de la Marina Alta. Veurem com acaba aquest anunciat nou episodi de pluges torrencials, davant el qual s’ha imposat el vell principi que resa que millor és prevenir que no pas curar. La dana de finals d’octubre de l’any passat i les seves conseqüències –també les polítiques encara pendents de discernir–, no sembla que hagin caigut en sac foradat.

2. El PP sacseja l’arbre i Vox en recull els fruits. Aquest pot ser el resum urgent del contingut de l’enquesta de 40 dB per a El País i la Cadena Ser. Segons aquesta enquesta, el partit de Santiago Abascal s’ha disparat cinc punts amunt en relació amb les darreres eleccions legislatives mentre que els de Núñez Feijóo en perden 2,4. Vox ja no és a hores d’ara un actor secundari, molt al contrari, tenint en compte la disputa per l’hegemonia política dins de la dreta que sens dubte serà molt dura.

3. “Ni dono suport al que passa a Gaza ni que una competició a [Vuelta] sigui boicotejada per motius polítics. Per defensar la causa palestina no cal desprestigiar un esdeveniment que és de tots els espanyols”. Feijóo dixit. Ni blanc, ni negre, sinó tot el contrari…

  • Dimarts 9 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Sánchez escala la pressió sobre Israel empès pels seus socis” (El Periódico)
“Sánchez aprofundeix la crisi diplomàtica amb Israel amb noves mesures” (La Vanguardia)
“Eapanya redobla la pressió sobre Israel pel ‘genocidi’ a Gaza” (El País)
“Com reciclen els altres?” (El Punt Avui)
“Bayrou perd la qüestió de confiança i deixa França sense govern” (Ara)
“Colofó a una gran festa” (Diari de Sabadell)

1. Pedro Sánchez va utilitzar ahir, per primera vegada i en públic, la paraula genocidi per referir-se a la política que aplica el Govern d’Israel sobre Gaza. No va ser una relliscada. Ho va fer de manera deliberada i solemne, per justificar les nou mesures que el Govern va decidir aplicar contra Israel. Amb aquesta decisió, pactada amb Sumar, Sánchez fa un salt qualitatiu quant a la condemna de les matances a Gaza i se situa a la UE com a capdavanter de la causa palestina.

2. Aquesta setmana es decideix el futur de la llei que proposa reduir a 37,5 hores setmanals la jornada laboral. Junts ja ha confirmat que no retirarà l’esmena a la totalitat que ha presentat. Això fa pensar que és previsible que la llei decaigui pel rebuig conjunt de PP, Vox i de Junts. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz pensa continuar negociant i tornar-la a presentar davant al Congrés.

3. Immers com estic en la calma del balneari no deixa de repicar-me al cervell la situació gravíssima que es viu a Ucraïna i sobretot a Gaza, amb l’ultimàtum de l’exèrcit israelià als gaziencs per tal abandonin la ciutat de Gaza. Des de la doble distància que imposa la llunyania i la placidesa d’un balneari, em sento presoner de la impotència més flagrant, augmentada per la insensibilitat enmig de la qual es mou el món davant la magnitud dels fets. Impotència que passa a ser indignació quan escolto declaracions com les que surten de la boca dels principals líders del PP, que per no mullar-se el cul, juguen a establir una mena de falsa equidistància que només afavoreix a la dreta extrema. Seria bo que els populars, a més d’atacar als socialistes amb arguments sobradament coneguts, ens expliquessin què volen quan arribin al Govern, a banda de revocar les lleis sanchistes.

  • Dimecres 10 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Les mesures de Sánchez contra Israel exigeixen suport internacional” (El Periódico)
“Israel eleva l’escalada militar amb un atac contra Hamàs a Qatar” (La Vanguardia)
“El Tribunal Suprem asseu el fiscal general en la banqueta” (El País)
“Barreres digitals” (El Punt Avui)
“El Suprem envia a judici el fiscal general amb una fiança de 150.000 €” (Ara)

 En això he pensat mentre feia la passejada d’avui:

– La principal acusació formulada contra García Ortiz es fonamenta en el fet d’haver esborrat els seus missatges i correus. Així és com l’absència de proves esdevé prova. Un parany que va col·locar el fiscal general en una conjuntura endimoniada: o deixava accedir al Suprem (i, per tant, a les acusacions, i en conseqüència a tothom) a les comunicacions professionals i personals del cap de la Fiscalia, o convertia aquesta protecció de la seva intimitat professional i personal (i la de totes les persones que s’hi comuniquen) en una prova en contra.

– Per castigar el Govern, Junts ha votat, com es preveia, contra la rebaixa d’hores laborals. Ho ha fet al costat de Vox i PP. Galdós el paper de la Miríam Nogueras a l’hora de justificar el vot. Una Nogueras que a favor seu solament té l’ús del català al Congrés.

– Una bona notícia: Espanya, segons ha manifestat el director adjunt de la Federation of European Publishers, Enrico Turrin, “és l’únic país d’Europa on la venda de llibres ha crescut de manera ininterrompuda durant els darrers deu anys”. És clar, però, que veníem del no-res.

  • Dijous 11 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Von der Leyen impulsa la ruptura de la UE amb Israel” (El Periódico)
“Diada Nacional de Catalunya 2025” (La Vanguardia)
“Rússia desafia a l’OTAN amb una incursió de drons sobre Polònia” (El País)
“Diada Nacional de Catalunya 2025” (El Punt Avui)
“On som?” (Ara)

“Obres de millora dels accessos del riu Ripoll, l’any que ve” (Diari de Sabadell)

1. Diada nacional que enguany coincideix amb l’hora de tornar a casa a on, tant pel que fa a l’àmbit estatal com en l’internacional, m’esperen –ens esperen– dies, setmanes i mesos sotmesos a fortes turbulències. En l’àmbit estatal a causa d’un PP desbocat, disposat a fer ‘tot el que calgui’ (Aznar dixit) per tal de fer caure al Govern Sánchez amb la col·laboració inestimable i deplorable d’alguns mitjans de comunicació que no s’estan ni un pèl a l’hora de passar-se pel forro les normes més elementals del que ha de ser l’ètica periodística, així com d’alguns jutges que es creuen amb el dret de fer el que els doni la gana sense que ningú els pugui dir res. En l’àmbit internacional, el panorama no és gens millor, per mor de personatges sinistres dels quals res de bo cal esperar (Putin, Trump i Netanyahu), amb una UE incapaç de reaccionar. Que Déu ens agafi confessats…

2. D’Emma Riverola és aquesta reflexió amb la qual em sento plenament identificat: “Netanyahu necessita la guerra per mantenir-se en el poder. El seu Govern ha sabut crear un clima d’irracionalitat absoluta en els israelians: el món els vol aniquilar. Davant una amenaça tan atroç, qualsevol resposta és vàlida. Des de bombardejar i matar de fam desenes de milers de persones fins a assassinar la comissió negociadora de Hamàs a Qatar o, per què no, llançar drons intimidatoris a la Flotilla en aigües tunisianes. Que la missió [la Flotilla] és alguna cosa més que unes vacances al mar ho saben els que s’hi han enrolat. Sens dubte, seria més efectiu que la comunitat internacional reaccionés d’una vegada. Però, mentre això no passa, mentre Israel actua amb tota impunitat, hi ha un grapat de persones que miren de ser David davant Goliat. Almenys, es mereixen una mica de respecte.”

  • Divendres 12 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“La llengua protagonista de la Diada” (El Periódico)
“Vertigen als Estats Units pel temor que torni la violència política” (La Vanguardia)
“L’amenaça de la violència política sacseja els EUA” (El País)
“Reafirmació” (La República – El Punt Avui)
“Cap jutge ens ha de dir quina llengua hem de parlar” (Lluís Llach) (Ara)

Si ens atenim als fets, la celebració ahir al carrer de la Diada, va reflectir el canvi de cicle polític que  Catalunya ha viscut des de la crisi política del 2017 i molt especialment des que els socialistes, encapçalats per Salvador Illa, governen el país. La manifestació independentista promoguda per l’Assemblea Nacional de Catalunya amb el suport d’altres entitats del país, va reunir unes 30 mil persones a Barcelona. Es tracta d’una xifra molt inferior als moments culminants del processisme. Cert és que la pluja va tenir una certa influència en el fet que fossin menys els manifestants que varen sortir al carrer. Però, això no obstant, no és menys cert que el motor –l’agenda independentista– que fins ara mobilitzava un nombre gens negligible de ciutadans, s’ha vist frenat arran del fracàs de la declaració unilateral d’independència i, sobretot, amb l’operació d’estabilització de la política catalana iniciada amb els indults dels capdavanters processistes, que ha culminat amb la llei d’amnistia, certament pendent de ser aplicada completament a causa d’uns jutges bel·ligerants que s’estan extralimitant en les seves funcions.

  • Dissabte 13 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El consell del Sabadell rebutja l’opa del BBVA” (El Periódico)
“L’OTAN es reforça al flanc oriental per l’amenaça russa” (La Vanguardia)
“Trump culpa a ‘l’esquerra radical’ per la violència als EUA” (El País)
“Tornada caòtica” (La República – El Punt Avui)
“Bolsonaro, condemnat a 27 anys de presó per l’intent de cop d’estat” (Ara)
“Una ZBE de mínims” (Diari de Sabadell)

Deixeu-me que en aquest dissabte plujós de setembre que sembla apuntar a la fi d’un estiu atzarós, plasmi aquí unes breus notes esportives que m’han cridat l’atenció.

La primera, protagonitzada pel ciclista sabadellenc David De la Cruz, que ahir, al final de l’etapa de la Vuelta, reflexionava demanant “respecte i humanitat” a la ciutadania a l’hora de referir-se a les situacions de conflicte bèl·lic que es viuen en diversos punts del planeta. En aquest context i sentit, després de citar les morts “terribles” que s’estan produint a la Franja de Gaza, va referir-se als conflictes dels quals “ningú en parla”, com és el cas dels que  pateixen els ciutadans del Iemen, d’Ucraïna o del Sudan. De la Cruz va cloure les seves sinceres i sensates paraules dient que “és una falta d’humanitat que els aficionats i els ciutadans tinguem de demostrar que som millors que no pas els nostres polítics, que són els que moltes vegades ens porten a viure situacions [bèl·liques i inhumanes] com les que estem vivint”. Amb tots els matisos que es vulgui, no li manca gens de raó al ciclista sabadellenc.

La segona, té com a protagonista a l’inefable Donald Trump. Segons es va saber, també ahir, després de 234 dies de l’inici del seu segon mandat (la notícia estava datada l’11 de setembre), el líder nord-americà havia passat el 26,5% del seu temps (és a dir 62 dies) jugant en camps de golf, la majoria, casualment, de la seva propietat. Insultant.

  • Diumenge 14 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El futur de la banca espanyola pendent de l’opa al Sabadell” (El Periódico)
“La ultradreta es dispara a Alemanya i s’aferma a Europa” (La Vanguardia)
“L’auge de Vox agita el tauler polític i posa en alerta al PP ” (El País)
“Els ajuntaments treuen les ungles” (El Punt Avui)
“Sos Montseny” (Ara)

Després de la lectura dels diaris d’avui, aquestes notes esparses:

– L’estratègia que mantenen els postconvergents de Junts és la de no votar a favor de res que proposi el Govern d’Espanya, a menys que Sánchez els ofereixi a canvi alguna proposta que consideren acceptable pels seus interessos de formació política o que es tracti de lleis que al seu entendre “beneficiïn Catalunya”. Amb aquesta actitud Junts es vol posicionar en un pretès punt d’equidistància que fa que els de Puigdemont votin en ocasions, al Congrés de Diputats, al costat de Vox i de PP només per fer-se valer davant el Govern. No s’adonen, o potser sí que se n’adonen, que amb aquesta actitud fan el joc a la dreta; una dreta, que cas que arribi al Govern ho farà amb l’ajut dels Abascal’s i companyia i que no s’estarà de punyetes.

– La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, diu, sense despentinar-se gens ni mica, que la seva parella és perseguida per ser “algú que triomfa, que prospera”. I afegeix que és per això que González Amador s’ha convertit en una persona a la qual “cal perseguir a través de l’Agència Tributària”. Vergonya és poc…!

– “Jo comprenc que qui té el cap als jutjats, no tingui capacitat per fer propostes per al seu país” exclama Feijóo. Deia la meva àvia que cap geperut es veu el seu gep. S’ha preguntat Feijóo on ell tindrà el cap a partir de l’octubre a les portes d’unes eleccions a Castella-Lleó, quan seran jutjats els més de trenta casos de corrupció que afecten directament els populars i d’entre els quals en sobresurten els casos Kitchen, Lezo, Punica, Gürtel i Bárcenas?

– La batalla publicitària mediàtica i al carrer desencadenada pel BBVA i el Sabadell quan s’ha entrat en la fase final del desenllaç de l’opa, no té parangó, ni aturador. Només cal veure els espots televisius i/o obrir els diaris i fixar-se en les pàgines senceres de publicitat d’un banc i l’altre, amb l’objectiu de convèncer els accionistes del Sabadell que venguin les seves accions al BBVA. Estaria bé que algú calculés els diners que cadascun d’aquests dos bancs estan dedicant a publicitat des que l’abril de l’any passat el BBVA va plantejar l’opa hostil contra el Sabadell que ara, i fins al 7 d’octubre, s’està dilucidant…

  • Dilluns 15 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“La polarització s’imposa a la Vuelta” (El Periódico)
“El PP acusa a Sánchez d’induir al boicot de l’úlyima etapa de la Vuelta” (La Vanguardia)
“La protest per Gaza posa punt final a la Vuelta i obre una batalla política” (El País)
“Veremar a l’estiu” (El Punt Avui)
“1.000 M€ la factura de la calor aquest estiu a Caralunya” (Ara)

1. Des que va arrencar l’actual legislatura, la dreta qüestiona per norma la manca de legitimitat al Govern de coalició. També des de llavors, els socialistes han vist com les seves seus eren atacades en més de 200 ocasions. Cert és que tots els partits han patit atacs i han vist com els seus locals eren objecte de vandalisme o de pintades, però, tot i això, en cap cas, aquestes actuacions són comparables –ni pel seu nombre ni per la seva gravetat– amb les que han sofert partits d’esquerra. Parafrasejant a Miguel Tellado, bo ha de ser preguntar-se què passaria si el fill d’un alcalde socialista, o de Podem, o de Sumar, per exemple, hagués llançat artefactes explosius contra una seu plena de gent del PP o de Vox tal com va succeir el 25 d’abril d’enguany en el local del PSOE a Santander, atemptat del qual n’ha resultat ser un presumpte autor, juntament amb un seu company, el fill de l’alcaldessa popular de Santa Cruz de Bezana (Cantabria). Una dada: encara avui és hora que Alberto Núñez Feijóo condemni aquell atemptat. Això sí, abans-d’ahir mateix, Feijóo no s’estava de demanar “no relativitzar la violència”. Es referia, per descomptat, al que va passar als Estats Units, amb l’assassinat de Charlie Kirk. De la violència política a Espanya, però, prefereix no dir ni piu. Aquesta doble vara de mesurar del PP no és gaire diferent de la que s’utilitza i es viu als EUA. Va ser Donald Trump qui va cridar els seus seguidors a assaltar el Capitoli (hi va haver cinc morts). El mateix Trump que ara lamenta l’assassinat de Kirk, just quan només fa tres mesos, que un ultra assassinava a la presidenta de la cambra legislativa de Minnesota, la demòcrata Melissa Hortman i el seu marit, i va ferir de gravetat a un altre senador, també demòcrata, i a la seva parella. En aquella ocasió no hi va haver banderes a mig pal, ni medalles ni reconeixement per a les víctimes. Trump tampoc va instrumentalitzar el terrible succés en una nova campanya política d’odi, tal com està fent ara sense cap mena de pudor. Davant això, la pregunta a fer-nos ha de ser potser una altra: quin és l’origen d’aquesta espiral d’odi que es viu arreu? Noam Chomsky, diu que la violència mai no sorgeix del no-res. Als Estats Units, que viu un dels moments de més violència política de la seva història, sembla obvi que el principal catalitzador d’aquest període negre és Donald Trump. Aquesta obvietat, però, no justifica cap assassinat, sigui qui en sigui la víctima. Retornant al començament d’aquest meu comentari i aterrant a Espanya, bo ha de ser preguntar-nos de quin brou d’odi beuen aquells dos nois de vint anys que ara fa cinc mesos varen llançar artefactes explosius contra un local socialista ple de gent, i que només la sang freda d’una noia que va treure els artefactes al carrer abans que esclatessin, va evitar que tot plegat acabés en una tragèdia. Que curta, manipulada i selectiva és sovint la nostra memòria…

2. L’anormalitat no és parar la Vuelta per un genocidi. L’anormalitat és deixar que un equip d’un país en el qual el seu Govern practica el genocidi, participi en una cursa ciclista com és la Vuelta. D’aquí que aturar la cursa sigui una normalitat a partir de la qual denunciar la situació que es viu a Gaza.

  • Dimarts 16 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Ofensiva de la patronal contra els pisos turístics il·legals” (El Periódico)
“Sánchez demana fer fora Israel dels actes esportius i enalteix les protestes” (La Vanguardia)
“El Govern demana vetar a Israel en l’esport i a l’Eurovisió” (El País)
“Portes tancades” (El Punt Avui)
“Sánchez redobla l’ofensiva contra Israel i enerva el PP” (Ara)
“Un de cada cinc sabadellencs té més de 65 anys” (Diari de Sabadell)

1. Mentre assistia aquest matí al trenc d’alba que emergia enmig d’una pàtina de colors incomparable, em preguntava, ingènuament, com podia ser que Rússia fos exclosa immediatament, com a equip, de qualsevol competició esportiva arran de la invasió a Ucraïna (24 de febrer de 2023), i que aquest criteri no s’hagi aplicat a un estat (Israel) el govern del qual practica actes de genocidi que fins ara ja han fet prop de 70 mil víctimes. Actes que ens volen ser presentats com a resposta a l’ignominiós i des de qualsevol punt de vista execrable acte terrorista de Hamàs (27 d’octubre de 2023) que, al seu torn, va fer 1.200 víctimes. Que quedi ben clar: mai, mai, res no pot ni podrà justificar l’extermini de tot un poble com el que Israel està practicant… (Mentre escric aquestes ratlles, l’exèrcit israelià ha iniciat l’operació de destrucció de la Ciutat de Gaza).

2. Resa un proverbi taoista, “els que saben no parlen, i els que parlen no saben”. Davant aquest evidencia fàcilment comprovable cada dia, em pregunto com és possible que hi hagi tanta gent que xerra molt a despit que no sap gairebé res sobre el que parla, i, per contra, que hi hagi gent que sap molt de les coses, però que aclaparada per l’arrogància dels que diuen saber-ne més, opten per callar i d’aquesta manera evitar entrar en diatribes estèrils. Xerrar, parlar, enraonar: verbs i conceptes que amaguen formes de fer i actuar radicalment diferents.

  • Dimecres 17 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Un Netanyahu aïllat es llança sobre Gaza” (El Periódico)
“Israel compleix l’amenaça i llança l’ofensiva total a Gaza” (La Vanguardia)
“Aguantarem fins el final” (El País)
“Un bé de Déu romànic” (El Punt Avui)
“Assalt final a Ciutat de Gaza” (Ara)

1. Després de la decisió adoptada pel consell de RTVE en el sentit que Espanya no participarà en el Festival d’Eurovisió si ho fa Israel, em pregunto, també ingènuament, per què el representant de Junts en l’esmentat Consell, Miquel Calçada, va abstenir-se en la votació. La resposta, amic meu, no està pas en el vent… sinó en la no claredat quant al posicionament de Junts davant el genocidi d’Israel…

2. La guerra d’arguments i contra arguments a favor i en contra de l’opa entre la cúpula del BBVA i la del Sabadell no descansa ni un moment. El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, es mostrava confiat ahir que el Govern perdrà la seva capacitat legal de prohibir fusions bancàries abans que la seva entitat, en cas que l’opa tingui èxit, pugui demanar-li permís per absorbir el banc català d’aquí entre tres i cinc anys. Segons el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno “és irreal pensar que ho aconseguiran al cap de tres anys. Qualsevol que sàpiga el que significa el Sabadell per a Catalunya i Espanya ho entén” per afegir que Catalunya “és actualment el lloc on es guanyen o es perden eleccions” i a la comunitat hi ha una oposició social “molt forta” a l’operació. En fi. Que per si en quedava algun dubte, l’opa del BBVA té, tanmateix, una dimensió política inqüestionable”.

3. El magistrat del Tribunal Suprem Ángel Hurtado ha admès que va fer servir un criteri inconstitucional per calcular la fiança de 150.000 euros que li va imposar al fiscal general de l’Estat després d’obrir-li judici oral per revelació de secrets. D’aquesta manera, Hurtado ha acordat rebaixar de 150.000 a 75.000 euros aquesta quantitat per deixar fora la multa que se li podria imposar a García Ortiz en cas de condemna. De facto, Hurtado, accepta amb aquesta mesura que s’havia extralimitat, vulnerant el criteri establert pel Tribunal Constitucional quant al càlcul de la fiança. Tot en ordre!

4. Cap i cua amb Junts com a protagonistes de les anotacions d’avui. El Congrés rebutjava ahir la proposició de llei presentada per Sumar per crear una agència de prevenció de la corrupció. La presa en consideració de la norma va ser rebutjada gràcies als vots del PP, Vox i Junts (176). A favor hi varen votar la resta de la majoria d’investidura (170). L’UPN es va abstindré. No havíem quedat que combatre la corrupció era una prioritat? Junts, a través de Josep Pagès, per justificar el seu vot amb la dreta i l’extrema dreta es va amagar de nou darrera Catalunya amb aquestes paraules: “si aquest tema se’l prenguessin de debò, el més normal és que presentessin un projecte de llei del Govern que respectessin les competències autonòmiques i pactat amb els grups”. Cal afegir res més.

5. El vuitè aniversari de la Júlia tanca el cicle d’aniversaris que va començar el 3 d’agost amb el ‘cumple’ del seu germà Guillem. La Júlia és una nena desvetllada, riallera i també tossuda (marca de la casa). Una de les seves vessants que sempre m’ha sorprès és l’estima que té envers el seu germà que fa que malgrat es discuteixin i es barallin, sempre, quan es tracta de compartir qualsevol cosa, pensa abans en ell que no pas en ella. De les moltes anècdotes que d’ella podria explicar, en recordo especialment una que atesa l’edat que tenia em va sorprendre d’allò més. Ara deu fer un parell d’anys, mentre m’abraçava després d’uns dies sense veure’ns, a cau d’orella li vaig dir que no ho digués a ningú, però que ella era la meva neta preferida. Immediatament es va desfer de l’abraçada i mirant-me als ulls, va exclamar: “És clar, perquè també soc la única!”.

  • Dijous 18 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Hisenda s’obre a un traspàs progressiu de l’IRPF” (El Periódico)
“Brussel·les aprova el pla de sancions a Israel, però al final decidiran els estats” (La Vanguardia)
“El Rei: ‘El patiment a Gaza és brutal i inacceptable’” (El País)
“Treballant per l’economia blava” (El Punt Avui)
“Israel diu que ja negocia amb els EUA com repartir-se la Franja” (Ara)
“Les plagues de paneroles, en el punt de mira” (Diari de Sabadell)

Del número 20 del Diari de Viatge de la Global Summit Flotilla d’abans-d’ahir, decideixo extreure’n aquest text: “Tal dia com avui, el 16 de setembre del 1973, Víctor Jara cantautor, professor, escriptor, director de teatre xilè i comunista, va ser assassinat a l’estadi de Xile, on va ser detingut, després del cop d’estat de Pinochet amb altres milers de persones. A l’estadi, va ser torturat i brutalment colpejat, van trencar-li costelles a puntades de peu i les mans a cops de culata. Després de quatre dies, va ser assassinat. (…) L’estadi es diu ara Víctor Jara. El total de persones reconegudes oficialment a Xile com a desaparegudes o assassinades entre el 1973 i el 1990 és de més de 3.200, i el de persones que van sobreviure a l’empresonament per motius polítics o tortura, sumen prop de les 40.000. Una de les cançons més famoses de Víctor Jara, és “El derecho de vivir en Paz”, dedicada a la lluita heroica del poble vietnamita contra l’ocupació del seu país pels EUA. Si Víctor no hagués estat assassinat, avui tindria 92 anys i segurament podria dedicar la mateixa cançó a Gaza. “Qui va assassinar la humanitat al Vietnam”, “qui va assassinar la humanitat a Gaza”. Només cal canviar el nom del lloc, ja que sionistes i imperialistes formen el mateix tàndem, tant d’avui com d’ahir. Els EUA, el principal i necessari col·laborador del genocidi de Gaza, van assassinar prop de 4 milions de persones al Vietnam, i no li fa perdre la son, col·laborar avui en el genocidi del poble palestí. Només la lluita dels pobles del món, inclòs el dels Estats Units, poden aturar la matança.” Els fets, però, no van en aquesta direcció. Avui mateix hem sabut que Israel i els EUA ja s’estan repartint Gaza per a quan l’extermini i la destrucció física de la Franja acabi i allà no hi quedi un sol ciutadà palestí. Mentrestant, els conservadors espanyols i europeus, cada vegada més decantats cap als plantejaments ultres, no volen trencar amb Netanyahu per tal de no ser estigmatitzats pel Govern israelià com a antisemites. El qualificatiu amb el qual l’executiu hebreu qualifica Pedro Sánchez i tots aquells que s’atreveixen a pronunciar la paraula ‘genocidi’. Els fets, però, no van en aquesta direcció. Avui mateix hem sabut que Israel i els EUA ja s’estan repartint Gaza per a quan l’extermini i la destrucció física de la Franja acabi i allà no hi quedi un sol ciutadà palestí. Mentrestant, aquí, els conservadors espanyols i europeus, cada vegada més decantats cap als plantejaments ultres, no estan disposats a plantar cara a Netanyahu, no fos cas que fossin estigmatitzats pel Govern israelià titllant-los d’antisemites que és el qualificatiu que per part de l’executiu hebreu reben Pedro Sánchez i tots aquells que s’atreveixen a pronunciar o escriure la paraula ‘genocidi’ per descriure la situació que es viu a Gaza i a Cisjordània.

  • Divendres 19 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catalunya crea un test per prdir l’Alzheimer” (El Periódico)
“Trump clava un altre cop a la lliure expressió fent cessar un periodista crític” (La Vanguardia)
“Trump llença una ofensiva per silenciar als mitjans crítics” (El País)
“Un triomf repetit” (La República – El Punt Avui)
“Trump accelera la persecució política de la disidència” (Ara)

1. “A Sánchez no li importen els palestins sinó continuar un dia més, perquè té problemes de corrupció”. “Si Israel ‘perd la batalla’ i Putin guanya a Ucraïna”, el món es col·locaria a “la vora d’una derrota total”. L’autor d’aquestes dues sentències no és altra que José Ma. Aznar. Oblit, geni i figura… Davant això, està fora de qualsevol dubte que el PP de Madrid va per una banda, mentre que Gènova va per l’altra. O, fins i tot, pot assegurar-se que els populars de la líder madrilenya s’han constituït de nou en un vers lliure dins de la formació conservadora. Alberto Núñez Feijóo, ha de fer front a aquesta discrepància, cada vegada més evident en el si del seu partit, que res no fa pensar s’apaivagui a curt termini. A mesura que l’ofensiva d’Israel s’intensifica, quan una comissió independent nomenada per l’ONU ja ha determinat que el que passa a la Franja de Gaza és un genocidi, escoltar el líder de l’oposició és una cosa, mentre que escoltar a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso o al president estat del Govern, José Ma. Aznar, una altra ben diferent. Tot plegat contribueix, sense voler-ho, que els populars enforteixin un Sánchez que a hores d’ara lidera a la UE la condemna contra Netanyahu.

2. Donald Trump no està fent Amèrica més gran atès que la seva Amèrica–que nosaltres en diem els EUA– és cada cop més fosca. La suspensió a la cadena ABC –propietat de Disney–del programa del còmic Jimmy Kimmel, ha estat l’última prova que coneixem dels retrocessos democràtics que s’estan produint als EUA, en aquest cas, els relatius a la llibertat d’expressió. Des que Trump va retornar a la Casa Blanca, i des de l’assassinat de l’activista i comentarista ultra afí al magnat nord-americà, Charlie Kirk, els retrocessos s’han accelerat. Trump vol silenciar els crítics. Aquest és ara l’objectiu després d’anar primer contra els immigrants, després contra els juristes que l’havien perseguit, per castigar tot seguit les universitats que defensen l’autonomia dels seus campus. Ara és el torn de silenciar els mitjans de comunicació crítics.

  •  Dissabte 20 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Caces russos entren a Estònia i obliguen l’OTAN a intervenir-hi” (El Periódico)
“Junts congela el suport a Sánchez al Congrés sense arribar a la ruptura” (La Vanguardia)
“Rússia fustiga a  Europa amb caces sobre Estònia i Polònia” (El País)
“Els comptes no surten” (La República – El Punt Avui)
“L’OTAN intercepta tres caces russos sobre Estònia” (Ara)
“Benvinguts” (Diari de Sabadell)

1. La presidenta autonòmica que va promoure campanyes escolars de solidaritat amb Ucraïna ara prohibeix en aquests mateixos col·legis qualsevol mostra de suport al poble palestí. “Podem fer molt per tota aquesta gent que pateix”, va dir Ayuso sobre Ucraïna, mentre que avui, en relació amb el que es viu a Gaza diu que “aquest no és un problema de Madrid” i que “no podem polititzar l’educació”. La llibertat d’Ayuso sempre funciona així. És asimètrica i hipòcrita. És un embut, on la part estreta és per als que no en comparteixen la visió. Autoritza unes banderes i censura unes altres. Reparteix carnets de demòcrata i acusa de violents els altres. El seu fort són “valors”, això dels altres “ideologia”. No para mai d’insultar mentre acusa els altres de crispar.

2. Majoria d’edat. L’invent encapçalat per l’Àngel Colomer que coneixem amb el nom de Muntanyes Planes ha arribat a la seva majoria d’edat en assolir els seus primers 18 anys d’una història d’amistat i de companyonia que ens ha acompanyat al llarg de les 160 sortides que portem acumulades.

  • Diumenge 21 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els espanyols exigeixen un pacte per l’habitatge” (El Periódico)
“L’avanç ultra amenaça de deixar una Catalunya ingovernable” (La Vanguardia)
“La matança de Gaza provoca un gir en la política nacional” (El País)
“Tardor als Estats Units” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“2000-2025 Barcelona el boom global” (Ara)

1. “Si hi ha un caiuc a la mar, salvarem a les persones” ha afirmat el Cap de l’Estat Major de l’Armada espanyola, Antonio Piñeiro, en resposta al dirigent de Vox, Javier Ortega Smith, en el Fòrum de la Nova Defensa i l’Espai organitzat per l’entitat Nueva Economía Fórum.

2. L’enquesta de La Vanguardia donada a conèixer avui està movent molts comentaris. Sabem que les enquestes són, això, enquestes i que solament apunten a tendències. Encara que això sigui així, no ens ha de deixar de preocupar l’ascens meteòric d’Aliança Catalana que l’enquesta pronostica, en detriment d’ERC i sobretot de Junts.

  • Dilluns 22 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Diluvi sobre Montserrat” (El Periódico)
“El 65% dels catalans donen suport a que la Generalitat recapti els impostos” (La Vanguardia)
“El Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Portugal reconeixen Palestina” (El País)
“El dret a empadronar-se” (El Punt Avui)
“El Regne Unit, el Canadà, Portugal i Austràlia reconeixen Palestina” (Ara)

No li manca ni un bri de raó a Sami Naïr quan, a El País d’avui, escriu: “Per a la consciència universal i els defensors de la civilització enfront de la barbàrie, el govern de Benjamín Netanyahu i els fonamentalistes religiosos d’Israel són ara l’únic obstacle per a la pau”. Més si tenim en compte que la llista de països que a hores d’ara ja reconeixen Palestina com a Estat s’ha vist ampliada els darrers dies amb la incorporació del Regne Unit, Austràlia, el Canadà, França i Bèlgica, seguint els passos que, en l’àmbit europeu, ja havien fet Espanya, Irlanda, Noruega i Eslovènia. I tot com avantsala de les reunions que aquesta setmana tindran lloc a Nova York en ocasió de l’Assemblea de les Nacions Unides, on els EUA quedaran en evidència pel seu paper de valedor dels plans genocides d’Israel. Una dada: dels 193 membres de l’ONU, 147 reconeixen Palestina com a estat. Afegiré que de les moltes imatges que per a la història segur que quedaran d’aquesta 80a Assemblea de les Nacions Unides, en sobresortirà una de demolidora: la de que mentre el govern que està cometent genocidi prendrà sense problemes la paraula davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, el seu primer ministre, Benjamín Netanyahu –sobre el qual pesa per cert una ordre de detenció emesa pel tribunal de l’ONU per crims de guerra i genocidi– podrà passejar-se per Nova York amb total llibertat (gràcies a l’empara de Donald Trump), el president del massacrat poble palestí, Mahmud Abbàs, haurà d’intervenir davant l’Assemblea via telemàtica ja que Trump no el deixa entrar als EUA.

  • Dimarts 23 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El BBVA eleva un 10% l’opa al Sabadell i millora la seva fiscalitat” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“La jutgessa asseu en la banqueta a la parella de Díaz Ayuso per frau fiscal ” (El País)
“Estacions ingovernables” (El Punt Avui)
“Europa adverteix Israel que no s’annexioni territoris de Cisjordània” (Ara)
“El BBVA es desdiu i millora ara l’oferta pel Banc Sabadell” (Diari de Sabadell)

1. Primer dia de tardor. D’una tardor que es presenta calenta i no pas climàticament –que potser també– sinó políticament. Una tardor que a Catalunya estarà marcada pels pressupostos i les aliances a establir si el govern Illa vol acabar el mandat. Més tenint en compte les perspectives electorals que les enquestes atorguen a la dreta extrema. En l’àmbit espanyol, la mirada estarà fixada en els jutjats, atès que a partir d’ara s’hauran de veure als tribunals nombrosos casos relacionats amb la corrupció política i trànsit d’influències, la majoria dels quals afecten –encara que no ho sembli– al PP. I pel que fa a la dimensió internacional haurem d’estar atents a Trump i les seves genialitats. També a Putin, amb el seu braç a tòrcer, i a Netanyahu, que no pensa parar en les seves ànsies expansionistes i d’extermini de palestins.

2. En circumstàncies normals no hauria de merèixer el primer titular. Al capdavall, Alberto González Amador només és un presumpte defraudador fiscal, com n’hi ha molts altres. Però el fet que sigui el nuvi de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, el cas ha contribuït a embolicar tant la política espanyola que a punt ha estat d’endur-se per endavant el fiscal general de l’Estat.

3. El bloqueig del traspàs –delegació en la pràctica– de competències en matèria d’immigració a Catalunya està portant al límit la tensió entre el PSOE i els Junts, tot i que els socialistes no tenen res a veure en aquest cas, amb el descarrilament de la proposta a causa, sobretot, de l’actitud de Podemos que hi ha votat en contra.

4. En paral·lel a la seva participació en l’Assemblea de l’ONU, Pedro Sánchez ha anat a la Universitat de Colúmbia (Nova York) (un dels epicentres de la protesta propalestins més castigats per Trump), on ha fet un discurs contra Netanyahu.

  • Dimecres 24 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Collboni es consolida davant una oposició escapçada” (El Periódico)
“L’OCDE alerta que l’economia dels EUA es deteriora” (La Vanguardia)
“Trump dinamita a l’ONU les regles del joc mundial” (El País)
“Lo riu encara és vida” (El Punt Avui)
“Trump menysprea i ataca l’ONU i Europa en l’Assemblea General” (Ara)

1. El bloqueig del traspàs –delegació en la pràctica– de competències en matèria d’immigració a la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat està tensionant la relació entre el PSOE i Junts, a despit que els socialistes no han tingut res a veure amb el descarrilament de la proposició al Congrés que s’ha produït, sobretot, per l’actitud de Podemos en votar-hi en contra.

2. En política les casualitats no existeixen. Sí les causalitats. Des d’aquest punt de vista no ha de sorprendre que el mateix dia en el qual s’ha sabut que Alberto González Amador té un negoci d’allotjament turístic a Madrid que al Registre Mercantil està declarat com a “lloguer de locals industrials”, quan els fets demostren que aquest “local industrial” és en realitat un conjunt d’habitacions en règim de lloguer a través de Booking; habitacions que han allotjat desenes de persones a l’últim any, el jutge Juan Carlos Peinado, magistrat titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, anuncia que ha iniciat els tràmits per asseure al banc dels acusats a Begoña Gómez, l’esposa de Pedro Sánchez, acusada d’un delicte de malversació de cabals públics.

3. Davant d’un auditori estupefacte, que no donava crèdit a què sentia, Donald Trump es va esplaiar ahir a l’Assemblea General de les Nacions Unides fent un discurs en el qual va combinar la megalomania amb el ressentiment per no sentir-se prou reconegut. Amb la més desacomplexada de les gosadies, Trump va anar a l’ONU per carregar contra l’ONU mateix. Així és que en la seva particular baralla contra el món, Trump carregava amb el major dels menyspreus contra l’ONU amb arguments força pobres, com que no l’han ajudat mentre ell anava parant guerres pel món, assegurant que ell solet havia “posat fi a set guerres.” I no només això, sinó que en l’enèsim cop de volant sobre assumptes delicats, assegurava que potser Ucraïna sí que podia recuperar el territori envaït per Rússia i no “fer cessions” com defensava quan es creia que era amic de Putin.

  • Dijous 25 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Rei exigeix a Israel davant l’ONU el final de la ‘massacre’ de Gaza” (El Periódico)
“El Rei exigeix des d’ONU a Israel: ‘Atureu la matança a Gaza’” (La Vanguardia)
“El Rei, a Israel: ‘Aturin la massacre a Gaza. És aberrant” (El País)
“Impactats per la corrupció” (El Punt Avui)
“Per un plat de llenties no val la pena anar a l’opa” (Josep Oliu) (Ara)
“Qui sembra recull” (Diari de Sabadell)

1. En el recorregut pel Veneto que avui acabem d’encetar, la primera ciutat que ens acull és Pàdua. Que lluny i distants queden aquells dies de l’estiu de 1974 quan la visitàrem per primera vegada. Lluny en el temps, distant de la tranquil·litat que llavors es respirava quan passejaves per les seves places i carrers plenes d’art i encant, quan el turisme res no tenia a veure amb el d’ara.

2. Espanya i Itàlia han enviat vaixells de guerra per protegir i auxiliar els vaixells de la flotilla de la solidaritat que es dirigeix ​​cap a Gaza amb ajuda humanitària. La comitiva naval ja ha patit tres atacs amb drones i tot apunta que a mesura que s’acostin al seu objectiu, el risc augmentarà. A l’ONU, mentrestant, es continua dirigint el futur de l’actual ordre internacional.

  • Divendres 26 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“La meitat dels empleats dels bars de BCN no parlen català” (El Periódico)
“La Xina promet per primet cop que reduirà els seus gasos per frenar l’escalfament” (La Vanguardia)
“Ayuso surt en defensa d’Israel i Moreno parla ja de genocidi” (El País)
“Rumba catalana, esperant un revulsiu” (La República – El Punt Avui)
“El PP es fractura en dos bàndols per Gaza” (Ara)

Ahir vaig acabar de llegir l’interessant llibre de Javier Cercas Un loco de Dios al fin del mundo. Una obra que hauria de ser llegida per molts, en especial per aquells que diuen que no la pensen llegir simplement perquè l’autor és Cercas. Res a afegir… I així ens van les coses

  • Dissabte 27 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Aena tanca la porta a compartir la gestió del Prat amb la Generalitat” (El Periódico)
“Netanyahu carrega en una ONU mig buida contra Europa” (La Vanguardia)
“La majoria dels països planten a l’ONU un desafiant Netanyahu” (El País)
“Televisió segrestada” (La República – El Punt Avui)
“Netanyahu desafia l’ONU” (Ara)
“La realitat de l’Alzheimer” (Diari de Sabadell)

1. Benjamín Netanyahu, protagonitzava ahir el que ha estat el discurs més infame de la 80a Assemblea General de l’ONU. En la seva intervenció, davant un hemicicle pràcticament buit, el líder sionista va mentir sense vergonya i va justificar l’ofensiva del seu exèrcit sobre la Franja de Gaza. En un intent de minimitzar la matança, va culpabilitzar Hamàs del genocidi i va llançar durs advertiments a les nacions que reconeixen l’Estat de Palestina.

2. La pluja ens va acompanyar ahir durant la nostra visita a Venècia. Quan la visitàrem, ara fa 50 anys, el temps tampoc ens va ser propici, la qual cosa va fer que la ciutat se’ns presentés més trista, grisa i bruta que no pas ara és. És clar que des de llavors, Venècia s’ha convertit en un parc temàtic dominat pel negoci de les grans marques i l’especulació.

  • Diumenge 28 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els alcaldes van animar Illa a retallar el bosc” (El Periódico)
“El boom tecnològic de l’IA fa témer una nova bombolla” (La Vanguardia)
“Rússia busca desestabilitzar Europa amb la seva ‘guerra híbrida’” (El País)
“La partida dels BRICS+” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“On anem” (Ara)

Després de dos plujosos dies, el jorn s’ha despertat radiant. És diumenge i el nostre periple pel Veneto continua sense més novetats ni condicionants que les que imposa la condició física dels viatgers que, en general i atesa l’edat que tots tenim, comencen a mostrar signes de cansament que es transformen sovint en queixes sense massa sentit.

  • Dilluns 29 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“Feijóo planteja un visat per punts per a immigrants” (El Periódico)
“Feijóo proposa un visat per punts per controlar la immigració” (La Vanguardia)
“Espanya veta el pas per Rota i Moron d’armes dels EUA amb destinació a Israel” (El País)
“Autopistes elèctriques” (El Punt Avui)
“Feijóo planteja un visat per punts per ‘posar ordre’ a la immigració” (Ara)

Ens assabentem que les pluges torrencials han tornat al litoral del País Valencià i també al sud de Catalunya. Tot i l’evidència i violència d’aquests fenòmens meteorològics i climàtics, hi ha encara qui nega el canvi climàtic sense adonar-se que amb aquesta actitud, cada dia que deixem passar sense fer res per frenar-lo és un dia que perdem. La qüestió és que qui n’acabarà pagant les conseqüències no serem pas nosaltres, sinó els nostres fills i nets. “La terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills” resa un pensament indoamericà. “Una vegada esgotada l’aigua al planeta, ni llàgrimes tindrem per a lamentar-ho” ens recordava el pedagog i poeta veneçolà Hermes Antonio Varillas Labrador.

  •  Dimarts 30 de setembre de 2025

Els titulars de la jornada:
“La indústria cultural suposa ja el 3,39% del PIB mundial” (El Periódico)
“Compromís de Vanguardia” (La Vanguardia)
“Trump i Netanyahu acorden un pla per sotmetre a Gaza” (El País)
“Vietnam, el trauma persistent” (El Punt Avui)
“Trump dona suport total a Netanyahu si Hamà no accepta el seu pla” (Ara)
“On son les dones” (Diari de Sabadell)

1. El clam que es va expressar a les Nacions Unides contra el genocidi d’Israel en ocasió de la participació de Benjamín Netanyahu en la 80a. Assemblea de l’ONU, sembla que ha tingut algun efecte sobre Donald Trump que ahir va escenificar un canvi d’estratègia quan va obligar el president israelià a acceptar un pla de pau que si bé pretén sotmetre Gaza als designis dels EUA, forçarà Israel a retrocedir i abandonar les seves posicions a la Franja. El pla és, a hores d’ara, certament estrany i polèmic. Veurem en què queda i quants paranys conté.

2. La política com a espectacle, la manipulació en temps real de les emocions, la propagació de notícies falses i l’assumpció de mentides com a veritats, sembla que són avui els fonaments sobre els quals es basteix la comunicació política. La seqüència és aquesta: primer es desqualifica un fet sense aportar proves que ho avalin; després, d’acord amb això, s’afirma que l’adversari és culpable. El missatge es repeteix i multiplica a les xarxes mentre els mitjans de comunicació l’amplifiquen a partir del dubte. La cosa acaba en què la majoria accepta la mentida com a veritat. D’aquesta manera es consolida una trilogia perversa: populisme, postveritat i fake news.