El meu diari (Agost de 2025)

• Divendres 1 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El xoc pels impostos bloqueja la pròrroga nuclear” (El Periódico)
“El Govern ajorna fins al 2028 la gestió catalana de l’IRPF” (La Vanguardia)
“La incertesa marca la nova era aranzelària de Trump” (El País)
“El nou audiovisual (en) català” (La República – El Punt Avui)
“La gestió de l’IRPF s’ajorna fins al 2028” (Ara)

Demolició. Segons el diccionari General de la Llengua Catalana, “acció de destruir o enderrocar un edifici o una construcció”. Segons la manera d’entendre la política per part del PP i de Feijóo: “acció de destruir allò que s’ha fet per part del Govern Sánchez (‘el sanchismo’), sense capacitat de presentar cap alternativa”.

Resistència. Segons una de les diverses accepcions del mot contingudes en el diccionari General de la Llengua Catalana: “capacitat dels materials de suportar l’acció d’agents externs sense trencar-se o deformar-se”. Segons la manera d’entendre la política avui per part dels socialistes i de Sánchez: “capacitat de suportar l’acció dels agents mediàtics i judicials, sense acovardir-se”.

Construcció. Segons, també, d’una de les accepcions d’aquest mot que es contenen en el diccionari General de la Llengua Catalana: “fabricació d’una obra material, generalment molt gran, d’acord amb unes tècniques de treball complexa i fent servir una gran quantitat d’elements”. Segons la manera de com hauríem d’entendre avui la política: “edificació d’un conjunt de mesures polítiques per fer avançar un país a partir d’establir grans acords (pactes d’Estat) en aquelles qüestions que tenen més incidència sobre la ciutadania, amb la salut i  l’educació dels ciutadans al capdavant”.

Conclusió. Les coses de la política aquí, tendeixen a continuar tenses com fins ara malgrat ser l’agost, mes d’unes vacances que, Feijóo dixit, estan sobrevalorades. Els uns, fent i valent-se de tot el que calgui (‘quién pueda hacer que haga’ com va dir Aznar) en el seu objectiu de tombar un Govern al qual no poden abatre per la via constitucional, com hauria de ser, atesa la manca dels suports parlamentaris que els ho permeti. Els altres, navegant contra vent i marejol en un mar encrespat, ple de paranys, en la confiança que durant la singladura no perdran cap dels suports que encara els queden. Per aquest camí és evident que no es va enlloc, ans al contrari. Mentrestant, la desafecció dels joves envers la política creix i ho fa a favor de l’extrema dreta…

• Dissabte 2 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“La banca espanyola supera l’examen amb ” (El Periódico)
“Trump desplega submarins nuclears en plena escalada amb Rússia” (La Vanguardia)
“Els aranzels de Trump colpegen amb força els mercats globals” (El País)
“Tribunals polititzats” (La República – El Punt Avui)
“Trump imposa una nova era aranzelària” (Ara)
“La comarca s’apropa al milió d’habitants” (Diari de Sabadell)

1. Escriu amb encert el catedràtic de la Universitat de Georgetown, Andrea Rizzi, que “després de molt de soroll, múltiples retards i alguns acords dels quals no es coneixen gaires detalls (com els signats amb la Unió Europea o el Japó), sembla que Donald Trump ha hackejat el sistema comercial internacional. El terme hackeig és de l’economista Richard Baldwin, que explica al seu últim llibre que, més que modificar o reformar els acords comercials dels Estats Units, el president Trump pretén generar un curtcircuit massiu en el sistema global perquè el món deixi d’’aprofitar-se’ i de ‘prendre el pèl’ als nord-americans.”

2. Si ens atenim a un hipotètic balanç dels darrers mesos quant a l’acció política que ha desplegat la UE, haurem de convenir que el resultat no és precisament positiu. Quatre exemples: en el vessant militar, ben poc s’ha fet per frenar l’agressió de Rússia contra Ucraïna. En matèria dels aranzels trumpistes, la sensació que ens queda és que la UE ha plegat braços, sucumbint als desitjos del magnat nord-americà. Pel que fa al vessant econòmic-productiu, la maniobra de la Xina de dopar amb suport públic la seva capacitat manufacturera, ha fet fora, de facto, la UE del seu mercat mentre que, per contra, està inundant el nostre. I, per acabar, la incapacitat demostrada i preocupant d’adoptar la més mínima acció col·lectiva per tal de pressionar al Govern de Netanyahu o, allò que és el mateix, abdicar quant al lideratge moral de la UE en el món.

• Diumenge 3 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Espanya entre els països menys perjudicats pels aranzels de Trump” (El Periódico)
“Espanya i la UE frenen els ‘cayucos’ després de regar de milions Mauritània” (La Vanguardia)
“Trump despulla Europa” (El País)
“Pareu atenció” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Hem de posar fre a la competència deslleial de Madrid” (Salvador Illa) (Ara)

1. Pol Morillas, director del CIDOB, en ocasió de la publicació del seu darrer llibre Al pati dels grans (Europa davant un món hostil) abunda sobre el paper de la UE avui i, a preguntes d’El Periódico, diu que: “Europa no pot pretendre ser allò que no és. No és un actor que vol fer del poder militar la principal expressió de la projecció internacional. La seva concepció del poder es basa en la cooperació, el comerç obert i la primacia dels drets humans. Que aquestes idees estiguin qüestionades no implica que Europa hagi de canviar de terç. Ha de trobar el seu propi llenguatge del poder, i aquest no passa per la llei del més fort.” I continua constatant que “el context internacional sobre el qual s’asseia el projecte europeu ha canviat radicalment. La base de la confiança en l’obertura comercial, el paraigua de seguretat transatlàntic de l’OTAN-EUA i la integració europea ja no són fets inqüestionables. La UE es veu reflectida en un món que ja no és el seu i això exigeix un protagonisme major si, en tot cas, es vol mantenir el seu pes internacional.” Afegir per la meva part que a hores d’ara, Europa no disposa dels instruments adients ni tampoc del grau de confiança en ella mateixa per posicionar-se amb una certa autoritat com actor rellevant de la geopolítica i no pas com a espectador passiu. I això també, però no només, per la manca de capacitats, de lideratge, de cohesió política i, per sobre de tot, per no saber com utilitzar de manera convenient les que sí que tenen.

2. Avui és un gran dia familiar pel fet que el Guillem –el tercer dels nostres nets per aparició en escena– assoleix la fita dels seus primers deu anys de vida. Està molt il·lusionat amb aquest seu nou i rodó aniversari. Però encara ho està més per les habilitats indubtables que exhibeix en matèria de tenis taula i escacs, al marge de les del bàsquet que va ser i continua essent l’esport que primer va practicar. Per molts anys, Guillem!

---

• Dilluns 4 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“La majoria d’espanyols recolzala pròrroga nuclear” (El Periódico)
“Europa haurà d’importar el 70% de l’energia fòssil dels EUA” (La Vanguardia)
“L’eclosió de xiringuitos financers dispara les alertes” (El País)
“Alcaldesses en minoria a Catalunya” (El Punt Avui)
“Només es gestionen un terç de les hectàrees forestals de Collserola” (Ara)

1. “Anem cap a un món de realpolitik molt més evident que fins ara, on l’ús de la força serà molt més central en les relacions internacionals del que ho havia estat fins ara. És la fi d’un ordre que no sempre va estar perfectament basat en normes, però que tenia les normes, el dret internacional, el multilateralisme i la governació internacional al seu centre”. Ho diu el rector internacional (Provost) de la IE University i president de la Junta Directiva d’IE New York College, Manuel Muñiz Villa.

2. José Ma. Aznar, en un acte protocol·lari celebrat el 2007 a Valladolid arran del lliurament de la medalla d’honor de l’Academia del Vino de Castilla y León que li havia estat atorgada, va referir-se al contingut d’una campanya de prevenció d’accidents de transit, impulsada per la DGT, sota de l’eslògan “no podem conduir por tu”. Ho va fer amb aquestes paraules “qui t’ha dit a tu les copes de vi que he, o no, de beure?”. Ahir, el president del PP Núñez Feijóo no va voler quedar enrere i, en motiu de la festa de l’Albariño a Cambados, va sortir al pas de la polèmica desencadenada divendres passat per haver dit davant els periodistes “que les vacances estaven sobrevalorades”. Ho va fer amb aquestes paraules: “l’altre dia vaig dir que les vacances, per als que no en poden fer, per a milions d’autònoms, per a milions d’aturats, també per a milers de malalts o per a la gent que estan estudiant, estaven sobrevalorades, i es va crear un petit enrenou en les xarxes socials. Doncs bé, a qui no sap distingir una broma jo li diria ‘pren-te un albariño i descansa’”.

3. Reflexió sobre allò que es diu i que no és en el currículum de diversos polítics, de la qual n’és autor Diego S. Garrocho, extreta del seu article Bendita titulitis: “És obvi que no cal comptar amb cap titulació per exercir una representació política, però al mateix temps sembla raonable concedir que els nostres representants haurien de servir-se de la seva pròpia biografia per fer-se mereixedors de la nostra confiança. Fresador, infermer o arquitecta, en aquesta vida cal ser quelcom abans que polític.”

4. Gabriel Rufián reclama “menys puresa i més cap” una vegada s’han conegut les reaccions que la seva proposta d’avançar cap a un front ampli d’esquerres ha generat entre les diverses formacions polítiques situades a l’esquerra del PSOE… No li falta raó a Rufián si es vol evitar que la fragmentació de l’esquerra acabi per dilapidar la seva força conjunta en la pròxima legislatura, la qual cosa, per desistiment, afavoriria a la dreta i a l’extrema dreta.

• Dimarts 5 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El CNI combat a l’Àfrica les màfies migratòries” (El Periódico)
“Soc innocent i no he fet res del que diu L’UCO” (La Vanguardia)
“Les principals firmes de l’Ibex reclamen més de 2.500 milions a Hisenda” (El País)
“Turisme sense control” (El Punt Avui)
“Els tècnics d’Hisenda es desmarquen dels inspectors i s’obren a treballar a l’ACT” (Ara)
“Menys visitants a la vista” (Diari de Sabadell)

1. La setmana passada, Avraham Burg, liderava un comunicat que comptava amb l’aval de professors de diverses universitats israelianes, de cineastes, d’escriptors i d’altres persones vinculades al món de l’art i de les ciències a Israel, exigint a Benjamí Netanyahu que posés fi a la “brutal” campanya militar i dictés “un alto el foc permanent” a la Franja de Gaza. Diumenge passat, un altre grup format per 19 antics alts càrrecs de les agències d’intel·ligència, de l’exèrcit i de la policia israeliana van publicar un vídeo adreçat al Govern advertint que Israel “està perdent la seguretat i la identitat”, i exigint a Netanyahu que tanqui un acord d’alto el foc que alliberi els ostatges. En una acció paral·lela, centenars d’antics membres dels cossos de seguretat israelians han signat una carta adreçada a Trump en la qual exhorten a pressionar Netanyahu per posar fi a les operacions militars a l’enclavament. “Hem aconseguit els dos objectius que es podien assolir amb la força: desmantellar la força militar de Hamàs i la seva [capacitat de governança]”, al·leguen. El tercer objectiu “i el més important” és el retorn dels captius, la qual cosa “només es pot aconseguir mitjançant un acord” de treva amb la milícia palestina. “Ha passat més d’un any des del moment que aquesta guerra es podria haver acabat amb prou èxit operacional”, diu l’antic cap d’intel·ligència militar Amos Malka, mentre que l’exdirector de Mossad, Tamir Prado, afirma que “estem davant del precipici de la derrota”. “El que el món veu avui és creació nostra”, afegeix, en una referència a la crisi humanitària que sacseja l’enclavament, que “ens amaguem darrere d’una mentida que nosaltres mateixos hem forjat. Aquesta mentida es va vendre al públic israelià, i el món ha comprès fa molt de temps que no reflecteix la realitat”. Que més cal per tal que les bombes deixin d’esclatar…

2. “L’acord aranzelari Donald Trump – Ursula von der Leyen suposa una rendició econòmica i política severa i rotunda d’Europa. I, per tant, un pèssim servei de l’elit comunitària la Comissió i el Consell als ciutadans europeus, a la seva economia, a les seves empreses i a la seva posició al món”, segons diu el comentarista polític Xavier Vidal-Folch.

3. El nou model de gestió del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac que està desplegant la Diputació de Barcelona des que fa un any, decidí no renovar la concessió del restaurant al cim de La Mola, està donant els seus primers resultats amb una “menor afluència de visitants” que evita “la massificació del cim i preserva l’entorn” segons explica Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i d’infraestructura Verda de la institució provincial. L’objectiu és, segons ell, “endreçar l’arribada [amb l’arranjament i senyalització de camins] a La Mola, en col·laboració amb l’Ajuntament de Matadepera”.

• Dimecres 6 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El 85% d’estudiants de FP obtenen la plaça sol·licitada” (El Periódico)
“La compra de pisos creix al ritme dels anys de la bombolla” (La Vanguardia)
“El Govern frena la compra d’avions de combat dels EUA” (El País)
“Reencarrilar Portbou” (El Punt Avui)
“Netanyahu xoca amb la cúpula militar per la invasió a Gaza” (Ara)

 Donald Trump, davant les càmeres de la cadena CNBC, amb el to de veu i actitud de pinxo que en ell són habituals, va dir en relació amb el compromís d’inversions europeu que va pactar amb Ursula von der Layen, com “un regal”. Els europeus “ens donaran 600.000 milions que podrem invertir en el que volguem. I això és un regal i no pas un préstec. S’han aprofitat de nosaltres tants anys que ja és hora que paguin i pagaran”, per rematar que si els europeus no complien amb el que ell i von der Leyen van pactar, “augmentarem els seus aranzels al 35%”.

• Dijous 7 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els accionistes reforcen al Sabadell davant l’OPA del BBVA” (El Periódico)
“Trump i Putin plantegen reunir-se per posar fi a la guerra d’Ucraïna ” (La Vanguardia)
“Trump planteja una reunió amb Putin per posar fi a la guerra” (El País)
“Urbanitzacions a mitges” (El Punt Avui)
“Els accionistes del Sabadell avalen la venda del TSB i compliquen l’OPA al BBVA” (Ara)
“El Banc ven el TSB i complica encara més el futur de l’opa” (Diari de Sabadell)

1. Paradoxes d’aliances que no haurien de ser. Vox (amb un únic regidor)  presenta una moció a l’Ajuntament de Jumilla per tal d’impedir que se celebrin les festivitats musulmanes del Ramadà i del Xai en equipaments municipals, tal com fins ara s’havia fet. El PP recull el guant i introdueix algun matís de forma, per evitar vulnerar la Constitució, però no pas de fons. La moció, amb l’esmena del PP (amb deu escons) passa a ser votada pel ple i –ai làs!- llavors el Vox s’absté… Potser la moció aprovada gràcies a les ‘aportacions’ del PP no vulneri la Constitució. Però ningú no pot negar que es tracta d’una moció que respira islamofòbia institucional… Viure per a veure!

La Conferència Episcopal Espanyola, sorprenentment, obre la boca per posicionar-se contra la moció aprovada per l’Ajuntament de Jumella, adduint que es tracta d’”una discriminació que no pot donar-se en democràcia”.

2. Per a la història. Doble Junta d’Accionistes del Banc de Sabadell que per gairebé unanimitat aprova la venda del TSB al Santander i l’aplicació d’un dividend inusual i extraordinari per als accionistes quan la venda culmini. El BBVA ho té molt difícil mantenir l’opa, i si la manté controlar la majoria de les accions del Sabadell.

• Divendres 8 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Illa sobreviu en minoria al primer any pendent d’acords amb l’Estat” (El Periódico)
“Els bisbes censuren el veto antimusulmà del PP i Vox a Jumella” (La Vanguardia)
“Netanyahu assegura que vol prendre el control total de Gaza” (El País)
“La Costa Brava, afrancesada” (La República – El Punt Avui)
“Netanyahu afirma que vol ocupar tot Gaza, però no governar-la” (Ara)

1. “Un polític ha de mirar amb un ull el terreny que trepitja, però amb l’altre ha d’albirar el futur. Jo no veig a Catalunya, a Espanya i a Europa, un horitzó possible que no sigui el federal”. Javier Cercas, avui a El País.

2. Barbeta i confusió. Escriu Jordi Barbeta que “no cal entrar en disquisicions estúpides sobre el que és un genocidi o un extermini. El que és evident és que aquesta guerra, que, per cert, va esclatar en circumstàncies misterioses, tenia com a objectiu expulsar tots els palestins de la seva terra, calculant que com menys siguin, més fàcil serà erradicar-los”. Així es justificava el seu autor reconeixent la seva mala consciència pel fet que “alguns vam defensar el dret d’Israel a respondre al sanguinari atac de Hamàs i ara ens sentim còmplices de la infàmia”. Res a dir si no fos perquè Barbeta, com molts altres, confon Benjamín Netanyahu amb el conjunt dels ciutadans israelians que, això no obstant, hauran d’aguantar damunt seu els mals injustificables causats als palestins.

• Dissabte 9 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Rebuig internacional als plans de Netanyahu” (El Periódico)
“Rebuig internacional del pla d’Israel d’invasió total de Gaza” (La Vanguardia)
“Trump autoritza a lluitar contra el narco a l’estranger” (El País)
“Els acords a examen” (La República – El Punt Avui)
“Netanyahu imposa els seus plans a l’exèrcit” (Ara)
“Haurien de veure com és el dia a dia” (Diari de Sabadell)

Em fixo avui en un parell de titulars publicats en la premsa d’avui, que per la seva claredat m’estalvio comentar; titulars que complemento i amb un altre parell de preguntes/reflexions del filòsof francès, Sami Naïr. Els titulars: “Vox: Objectiu assolit” i “La idea d’acabar la guerra d’Ucraïna amb una reunió entre Trump i Putin, és un regal al Kremlin i una humiliació per Europa”. De Sami Naïr, aquestes consideracions: “¿Serà el genocidi que s’està produint a Gaza part del preu que cal pagar per satisfer la ira identitària del poble israelià per una persecució heretada del passat, de la qual la humanitat mundial seria responsable?”. I afegeix “processat al seu país per corrupció i intent de menyscabar els fonaments de l’estat de dret israelià, Netanyahu ha desviat l’atenció dels seus conciutadans, anestesiats tant per la propaganda basada en la por i el menyspreu racista, com per la indignació davant els assassinats dels seus germans per Hamàs; a la història recent d’aquest poble. Així ha aconseguit confinar emocionalment el seu poble en una ideologia mortífera de guerra permanent, frenant el llegat de les grans veus que han governat aquest país fins als anys 2010”.

• Diumenge 10 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Les dones ja dirigeixen un terç dels centres científics” (El Periódico)
“Zelenski rebutja cedir territori a Rússia com planteja Trump” (La Vanguardia)
“Vox guanya adeptes entre aturats i obrers seguint l’estela de Le Pen” (El País)
“Els acords a examen” (La República – El Punt Avui)
“Puigdemont un any després: un lideratge a la cruïlla” (Ara)

Dies de descans –que no pas de vacances, per allò que els jubilats de vacances no en tenim!– que gaudim a la Vall del Baztán. Una vall incomparable de la qual ens vàrem enamorar fa cinc anys i que des de llavors no hem deixat de visitar cada estiu. Normalment, la temperatura en aquest indret és força agradable. D’aquí que enguany, per mor de l’onada de calor per la qual estem travessant, hem de reservar les sortides i visites per a primera hora del matí o darrere de la tarda, ja que és llavors quan la temperatura es mostra més benigne. D’aquí que avui ens hem decidit per fer un recorregut panoràmic per diversos indrets del nord de Navarra i del País Basc francès que ens ha portat fins a Saint Jean pied de port. Un nucli que fa ja molts anys ens va servir de punt d’arrencada del nostre camí a Sant Jaume que hauríem de completar en cinc cicles. Mentre visitàvem el municipi m’han vingut al cap moments llavors intensament viscuts. Vells records i bells moments viscuts amb intensitat…

---

• Dilluns 11 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Un oligarca afí a Putin va blanquejar 16 milions a la Costa Brava” (El Periódico)
“El Govern central comença el trasllat de menors en plena onada de xenofòbia” (La Vanguardia)
“Abascal ataca a l’Església per defensar als immigrants” (El País)
“L’atenció primària de reformes” (El Punt Avui)
“L’alta velocitat Barcelona-Madrid s’abarateix un 35%” (Ara)

Una imatge millor que milers de paraules. Altament impactant la fotografia que obre avui l’edició d’El País sota l’enunciat d’”un centenar de migrants intenten arribar nedant a Ceuta”. La imatge, de la qual n’és autor Joaquin Sánchez, recull el moment en el qual dues persones migrants arriben a les platges de Ceuta extenuats i allargant els braços demanen auxili a dos guàrdies civils que se’ls apropen. Una imatge que contrasta amb cruesa amb l’actitud d’Abascal i de Vox que ja no tenen complexa de cap mena a l’hora de treure’s la mascareta xenòfoba que els caracteritza, encara que sigui a costa d’atacar a l’església mateixa.

• Dimarts 12 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El BBVA es reafirma i tira endavant amb l’opa al Sabadell” (El Periódico)
“Trump envia l’exèrcit a Washington a fer fora els sense sostre” (La Vanguardia)
“Trump desplega la Guàrdia Federal a Washington” (El País)
“100 dies del gir dretà alemany” (El Punt Avui)
“El BBVA continuarà amb l’opa al Sabadell tot i la venda del TSB” (Ara)
Del Diari de Sabadell, aquesta setmana no hi ha edició en paper

1. Els mesos d’agost i setembre ocupen un lloc important en les nostres vides familiars. No endebades, entre el 3 d’agost i el 17 de setembre celebrem els aniversaris dels nostres quatre nets (tres nets i una neta). I si el dia 3 vàrem celebrar el desè aniversari del Guillem, avui celebrem l’onzè del Narcís amb un sarró a vessar d’il·lusions i somnis que tant de bo es facin realitat. Per la seva banda, l’esforç i la voluntat són virtuts que no li manquen i sense les quals mai es poden conquerir les fites proposades, tot i saber que només amb aquestes virtuts tampoc no n’hi ha prou, però també que sense elles res no és possible. Ànims Narcís.

2. “Aquells que lliuren la seva llibertat a canvi de seguretat no tindran, ni tampoc ho mereixen, cap de les dues coses” (Benjamín Franklin).

3. Davant els nous plans de Netanyahu quant a Gaza i als palestins, sorgeix de nou un clam de veus indignades. Són les mateixes veus que podien sentir-se exigint que no envaís Rafah. Però ho va fer i ningú va adoptar cap mesura. Els dies passen i ningú és capaç –o no vol– parar als peus a un assassí, Netanhayu de nom.

• Dimecres 13 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El frau elèctric destapa les màfies ded marihuana en naus industrials” (El Periódico)
“Els incendis aviven la picabaralla política entre el PP i el Govern central” (La Vanguardia)
“El foc castiga a Espanya” (El País)
“L’Hospitalet engega una nova transformació” (El Punt Avui)
“El Prat arriba al juliol als 5,5 milions de viatgers” (Ara)

El clam ‘Israel no vol testimonis del genocidi’ presidirà aquesta tarda, a la barcelonina plaça de Sant Jaume, la concentració promoguda per un grup de periodistes catalans, a la qual s’han adherit la majoria dels comitès d’empresa, sindicats, entitats, col·legis professionals i mitjans de comunicació de Catalunya. Molts, com en el meu cas, no hi podrem ser, pel fet de trobar-nos lluny de casa. Sigui com sigui, en aquest punt del conflicte que es viu a Israel, que té a Netanyahu com a màxim responsable, ‘Callar és ser-ne còmplices’ i res ni ningú pot quedar al marge de la denúncia contra un règim que es diu democràtic però que sistemàticament vulnera tots els drets de les persones. L’únic pro de la convocatòria és que ha estat necessari que l’exèrcit israelià assassinés a sis periodistes més dels que ja ha executat, perquè els de la professió ens mobilitzéssim. No podem ni hem d’oblidar que des del 7 d’octubre de 2023, han mort assassinats a la Franja de Gaza més de dos centenars de companys de professió que simplement es limitaven a explicar el genocidi que allà s’està cometent mentre el món calla, com també va callar quan Hitler va iniciar la seva neteja ètnica. “Soc neta de supervivents de l’holocaust i jo mateixa m’he preguntat com [l’holocaust] va poder succeir i com la gent ho veia sense reaccionar” diu la directora de l’ONG israeliana B’Tselem, Yuli Novak, alhora que reconeix que, malauradament, ara com ara, no “existeix cap mecanisme que pugui aturar Israel”.

M’ha sorprès que d’entre les adhesions a la concentració no n’hi hagi cap dels mitjans de comunicació sabadellencs o dels seus treballadors, amb Ràdio Sabadell, Diari de Sabadell i iSabadell al capdavant.

•  Dijous 14 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els focs de sisena generació posen en perill Espanya” (El Periódico)
“Trump diu als líders europeus que no negociarà territoris” (La Vanguardia)
“El foc segueix avançant i sobrepassa a les autoritats” (El País)
“L’odi inunda les xarxes socials” (El Punt Avui)
“Trump garanteix que no hi haurà concessions territorials sense l’acord de Zelenski” (Ara)
Del Diari de Sabadell, aquesta setmana no hi ha edició en paper

Hora de retornar a casa després del sojorn de deu dies passat a la Vall del Baztán. És així que passem el dia a la carretera transitant enmig d’unes temperatures anòmales que no fan més que certificar que el canvi climàtic ja és aquí i que els seus efectes són, a hores d’ara, impossibles de preveure. El cas és que a despit dels molts avisos dels científics i dels canvis que s’han operat els darrers anys en forma de fenòmens meteorològics i atmosfèrics mai no vistos –dels quals formen part també els incendis forestals i la seva magnitud que estem patint enguany–, ningú es decidia a prendre cap tipus de mesura per tal, no pas de frenar el canvi climàtic, cosa impossible, sinó de ralentinitzar-ne els seus efectes per donar-nos temps a adaptar-nos a la nova situació. El cas és, però, que ja hem fet tard i que les onades de calor, les sequeres i les tempestes fora mida s’alternaran des d’ara, sense solució de continuïtat, mentre que les estacions climàtiques deixaran de ser com fins fa unes dècades eren quan marcaven els ritmes climàtics de l’any.

• Divendres 15 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El descens del turisme de luxe frena els preus d’hotel a Barcelona” (El Periódico)
“Els incendis desborden els poders públics i estenen el descontentament” (La Vanguardia)
“Trump i Putin negociaran la pau amb Ucraïna i Europa en suspens” (El País)
“Tarragona, temple del patrimoni fotogràfic” (La República – El Punt Avui)
“El BBVA recorre al Suprem les condicions de la Moncloa a l’opa” (Ara)

El meu apunt d’avui –per cert aniversari del meu net més gran, l’Adrià, al que li agrada molt la música i en especial del reggaeton, a banda que practica el piano i com a esport i amb un cert estil, el hoquei sobre patins–, consisteix en donar notícia d’uns enllaços que donen accés al visionat de  curtmetratges, documentals, llargmetratges i sèries televisives, les quals, els seus respectius directors i productors han decidit posar en obert. A partir d’aquestes produccions es pot entendre una mica més les causes que nien en l’actuació de Netanyahu contra els palestins.

• Curtmetratges:

“Strawberry”: https://vimeo.com/209189656/e5510a6064
“The Place”: https://youtu.be/fgcIVhNvsII”> https://youtu.be/fgcIVhNvsII
“Abnadam”: https://youtu.be/I–r85cOoXM

• Documentals d’Al Jazeera Documentary:

https://bit.ly/3yp2nBI
https://bit.ly/2SSpMeC
https://bit.ly/3f0KK3P”
https://bit.ly/3f0KK3P

• Altres documentals:

“Guardián de la memoria”: https://youtu.be/eywuYeflWzg
“Un asiento vacío”: https://youtu.be/an4hRFWOSQQ
“El piloto de la resistencia”: https://youtu.be/wqSmdZy-Xcg
“Jenin”: https://vimeo.com/499672067
“El olivo”: https://vimeo.com/432062498
“Escenas de la ocupación en Gaza 1973”: https://youtu.be/1JlIwmnYnlE
“Gaza lucha por la libertad”: “https://youtu.be/HnZSaKYmP2s”
“La creación y la Nakba 1948”: “https://youtu.be/Bwy-Rf15UIs
“Ocupación 101”: https://youtu.be/C56QcWOGSKk
“Los hijos de Arna”: https://youtu.be/cQZiHgbBBcI
“El alcalde”: https://youtu.be/aDvOnhssTcc
“Ocupación 101”: https://youtu.be/C56QcWOGSKk
“La sombra de la ausencia”: https://vimeo.com/220119035
“Los que no existen”: https://youtu.be/2WZ_7Z6vbsg
“Como dijo el poeta”: https://vimeo.com/220116068
“Cinco cámaras rotas”:”https://youtu.be/TZU9hYIgXZw
“In the Grip of the Resistance”: https://youtu.be/htJ10ACWQJM
“Swings”: https://youtu.be/gMk-Zi9vTGs
“Naji al-Ali es un artista visionario”: https://youtu.be/Y31yUi4WVsU
“La puerta superior”: https://vimeo.com/4

• Llargmetratges

“Paradise Now”: https://vimeo.com/510883804
“Bodas de Galilea”: https://youtu.be/dYMQw7hQI1U
“Kofia”: https://vimeo.com/780695653″>https://vimeo.com/780695653
“La sal de este mar”: https://bit.ly/3c10G3Z

• Llargmetratges documentals

“Slingshot Hip Hop”: https://youtu.be/hHFlWE3N9Ik
“Tel Al-Zaatar”: https://youtu.be/Ma8H3sEbqtI
“Tal al-Zaatar – Detrás de la batalla”: https://youtu.be/Ma8H3sEbqtI
“En busca de Palestina”: https://vimeo.com/184213685?1
“Hakki Ya Bird”: https://youtu.be/wdkoxBjKM1Q

• Sèries

“Palestina Al-Taghriba”: https://bit.ly/3bXNAVp
“Yo soy Jerusalén”: https://bit.ly/3hG8sD”

• Dissabte 16 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catifa vermella de Trump a Putin” (El Periódico)
“Les altes temperatures amenacen d’agreujar encara més els incendis” (La Vanguardia)
“Trump acaba amb l’aïllament internacional de Putin” (El País)
“Esborra l’accent” (La República – El Punt Avui)
“L’Estat manté contractes amb un intermediari d’armament d’Israel” (Ara)
Del Diari de Sabadell, aquesta setmana no hi ha edició en paper

1. Aquesta darrera nit ha tingut lloc a Alaska, la trobada entre dos dels personatges més singulars, estrafolaris i perillosos del planeta que, alhora, presideixen dos dels estats més poderosos del globus. Trump i Putin, després d’aterrar a Anchorage enmig d’una gran parafernàlia i saludar-se protocol·làriament a peu d’avió, s’han reunit durant tres hores. De la trobada res no n’ha sorgit quant al que pretesament n’era l’objecte fonamental: assentar les bases per al restabliment de la pau a Ucraïna sense comptar, però, amb la presència del president ucraïnès Zelenski. Tot i això, de la trobada n’ha resultat un clar guanyador: Putin. I això perquè gràcies a un Trump envanit –subjugat alhora per l’altivesa del president rus i disposat a fer el que calgui per aconseguir que li sigui atorgat el Premi Nobel de la Pau–, li ha servit en safata de plata, l’ocasió de sortir de l’aïllament al qual ha estat condemnat per la comunitat internacional arran els crims de guerra comesos des que s’inicià l’”operació especial” contra Ucraïna… Així doncs, molt soroll i poques nous a Alaska… i les poques que hi havia damunt la taula se les ha emportat el mandatari rus que ha imposat el seu guió sense que, per contra, hagi pagat cap mena de peatge.

2. La meva sàvia àvia, davant el traspàs d’una persona que ella coneixia o de la qual en tenia notícia, usava una d’aquestes dues expressions. En el cas que la persona traspassada s’hagués distingit en vida pel seu bon fer, l’àvia exclamava “que Déu el tingui en la glòria”. Contràriament, si la persona traspassada s’havia distingit pel que ella considerava una actitud poc digne, acompanyava al lament de la seva mort amb l’expressió “que Déu l’hagi perdonat”. El matís entre ambdues expressions és ben subtil però diu molt. Un bon amic em feia memòria ahir d’aquesta manera d’obrar de la meva àvia a l’hora de qualificar l’honorabilitat i bon fer de les persones en el moment del seu traspàs. En aquest sentit, el meu amic afegia amb encert, que davant el traspàs de Javier Lambán, la meva àvia hauria exclamat “que Déu l’hagi perdonat”. No endebades, a diferència de Marcelino Iglesias, el seu antecessor socialista en el càrrec de president d’Aragó, Lambán ha estat un personatge poc donat com a mínim i essent benèvol, a establir les bones relacions de veïnatge amb Catalunya. «Em defineixo antiindependentista en qualitat de catalanòfil». Aquesta frase, que Javier Lambán (Ejea de los Caballeros, 1957) diu moltes vegades, reflecteix perfectament l’ambivalència de la relació de l’actual president d’Aragó amb Catalunya, que es podria dir que és gairebé una obsessió per a ell. En tots els terrenys, és una constant la necessitat de ser com Catalunya, de no ser menys que Catalunya, ja sigui en les relacions amb la resta d’Espanya, en el pacte fiscal, en la controvèrsia sobre les obres d’art de Sixena, en la interpretació de la història, en la cocapitalitat de Barcelona i Saragossa o en la frustrada organització conjunta dels Jocs Olímpics d’hivern de 2030. Això escrivia l’enyorat J. A. Sorolla sobre Lambán a Política & Prosa, l’octubre de 2022 en l’article Javier Lambán, un “catalanòfil” contra els independentistes. El cas és que Lambán quedarà per sempre més fixat en la nostra memòria col·lectiva, no pas, com també exclamava la meva àvia, “per bé!”.

• Diumenge 17 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“La UE assenyala Xina com una amenaça a la seva seguretat” (El Periódico)
“Trump pressionarà Zelenski perquè cedeixi territori a Rússia” (La Vanguardia)
“Trump assumeix el guió de Putin per assolir la pau a Ucraïna” (El País)
“La logística urbana s’embolica” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“El cost invisible de la moda d’un sol ús” (Ara)

Els postulats de la ultradreta quant al canvi climàtic i les seves conseqüències irrompen amb força tant en el debat público-mediàtic com en el combat dialèctic parlamentari. El cas és que la cada vegada és més gran capacitat d’influència de Vox sobre el PP per causa, principalment, dels seus acords en comunitats i ajuntaments, ha impregnat l’acció d’administracions que contràriament al que haurien de fer, acaben per retallar sistemàticament les inversions en polítiques verdes. El plantejament que es fa des de la dreta extrema i que el PP assumeix en gran part es fonamenta en el fet que el canvi climàtic no existeix, que és un invent de l’esquerra global per alimentar xiringuitos i que els desastres naturals passen perquè han de passar tal com ha passat “tota la vida”. És així com en seu parlamentària s’ha escoltat Vox, per exemple, referir-se al “fanatisme climàtic” o a l’“ecologisme radical” de Pedro Sánchez pel desplegament d’unes polítiques de transició ecològica que titllen d’“aquelarre”. El problema creix quan, de manera més o menys explícita, el principal partit de l’oposició transita cap a posicionaments que qüestionen l’evolució climàtica del planeta i pren distància quant a la possibilitat d’assolir grans consensos a partir dels quals establir un pacte d’estat. D’aquesta manera, els incendis desencadenats els darrers dies, provocats en part per l’acció de l’home i atiats per les altes temperatures, serviran per alimentar l’estratègia dels populars, amb Feijóo al capdavant, de què tot val per enderrocar el Govern.

---

 

• Dilluns 18 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Sánchez ofereix ara més mitjans contra el foc i un pacte climàtic” (El Periódico)
“Sánchez preoposa un pacte pel clima mentre el foc no dona treva” (La Vanguardia)
“Els líders europeus arropen a Zelenski en la seva visita a Trump” (El País)
“Una inquietud de país” (El Punt Avui)
“Europa farà pinya avui amb Zelenski a la Casa Blanca” (Ara)

1.

Pare / Si no hi ha pins / no es fan pinyons / ni cucs, ni ocells
Pare / On no hi ha flors / no es fan abelles / Cera, ni mel
Pare / Que el camp ja no és el camp
Pare / Demà del cel plourà sang / el vent ho canta plorant
Pare / Ja són aquí / monstres de carn / amb cucs de ferro
Pare / No, no tingeu por / digueu que no / que jo us espero
Pare / Que estan matant la terra
Pare / Deixeu de plorar / Que ens han declarat la guerra,

Aquest matí, mentre complia amb el meu ritual de la passejada matinnera diària, m’han vingut al magí els versos que obren aquest meu comentari i que tanquen la cançó Pare (1973) de Joan Manuel Serrat. Uns versos que ens advertien dels canvis que a curt termini podien produir-se si no canviavem la nostra manera de fer i d’actuar. Han passat cinquanta-dos anys i aquells versos són ara el trist testimoni d’una realitat que ens és indefugible.

https://www.youtube.com/watch?v=w7F7oYD1q90

2. “El pecat d’Israel a Gaza no ha estat només la brutal ofensiva, sinó també no haver deixat clar quin era l’objectiu polític d’utilitzar la força. Sense aquest objectiu polític, el perillós exercici de Benjamí Netanyahu amb el seu ús nihilista del poder ha arrossegat Israel a la crisi més greu de tota la història. Si l’estadista és preferible al polític és perquè el seu interès principal no és conservar el poder. Si Netanyahu fos un estadista, fa molt de temps que hauria declarat la victòria i hauria intentat assolir un acord polític.” Amb aquesta reflexió clou el ministre estat d’Afers Estrangers israelià i vicepresident del Centre Internacional de Toledo per a la Pau, Shlomo Ben Ami, l’article que ell signa i que avui publica a El País sota el títol Gaza i les lleis de ferro de la guerra. (https://elpais.com/opinion/2025-08-18/gaza-y-las-leyes-de-hierro-de-la-guerra.html)

3. La UE té l’oportunitat avui de reivindicar-se en ocasió de la cimera que tindrà lloc a la Casa Blanca. Trump intentarà que de la reunió en surti un acord basat en territoris a canvi de pau, tal com pretén Putin. Acord que la UE no pot acceptar de cap de les maneres. Més quan sabem que pau per territoris no és mai una bona solució per posar punt i final a un conflicte. El cas d’Israel i les seves constants vulneracions del dret internacional i de les resolucions de les Nacions Unides, n’és un bon exemple…

• Dimarts 19 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Garanties de seguretat a Ucraïna” (El Periódico)
“Trump ofereix a Ucraïna garanties de segurerat si hi ha acord amb Putin” (La Vanguardia)
“Els incendis d’agost són ja els més brutals de les darreres tres dècades” (El País)
“Afganistan, el forat negre” (El Punt Avui)
“Trump promet garanties de seguretat i confia en una trilateral amb Putin” (Ara)
“En acció: un dia a l’ambulància del SEM” (Diari de Sabadell)

Com que fins ara no li està donant precisament mals resultats, arran els incendis que assolen mitja Espanya, el Partit Popular està replicant la fórmula que fa deu mesos va dissenyar per escapolir-se de les responsabilitats que per manca de previsió, requeien damunt el Govern de la Generalitat Valenciana i en especial damunt del desaparegut, durant les hores més crítiques, president Carlos Mazón. Es tracta, en definitiva, d’espolsar-se les responsabilitats que constitucionalment corresponen a les comunitats autònomes afectades per carregar els neulers sobre el Govern de l’Estat i, d’aquesta manera, justificar la catàstrofe dels incendis que assolen fonamentalment territoris governats pels populars (Galícia, Castellà-Lleó i Extremadura), amb la pretesa, però fal·laç inacció del Govern de l’Estat. Del piove, porco governo, Feijóo ha passat al brucia, porco governo. I, a despit que la cortina de fum és densa, només una xarxa mediàtica addicta pot tergiversar els fets: el Govern de l’Estat està complint en aquesta ocasió amb totes les responsabilitats que li pertoquen. Més li convé al PP deixar-se d’històries i posar la mirada en com millorar la coordinació entre administracions, no només quan cal fer front a situacions tan difícils com les que es viuen aquests dies, sinó, que també, quan es tracta de dissenyar polítiques de prevenció de fenòmens anòmals que, malauradament, sovintejaran cada vegada més. D’aquí que el pacte d’estat contra l’emergència climàtica que reclama Sánchez sigui més peremptori que no pas mai. Pacte d’estat que certament li convé assolir al Govern actual, però també al PP en la seva cursa, ara desbocada, per tornar a governar Espanya.

• Dimecres 20 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El camp espanyol perd 600 milions pels incendis” (El Periódico)
“Dirigents del PP demanen a Sánchez canvis per a la prevenció d’incendis” (La Vanguardia)
“Moscou refreda les perspectives d’una reunió entre Putin i Zelenski” (El País)
“Lliures de fum i de burilles” (El Punt Avui)
“Trump disposat a donar seguerat aèria en cas de pau a Ucraïna” (Ara)

Em sorprèn que a hores d’ara, en plenes negociacions amb un Putin més embravit que no pas mai, encara hi ha qui confia en Trump i en les seves promeses a l’hora de resoldre conflictes com els que, sense anar més lluny, enfronten Ucraïna i Rússia i Israel i Gaza i en els quals Trump s’assembla més a ser el missatger de Putin i de Netanhayu que no pas al d’un estadista. No endebades, el personatge es distingeix per la gran quantitat de fabulacions,  contradiccions i mentides en les quals diàriament cau, conseqüència del seu narcisisme i de l’anhel desesperat –malaltís– per d’aconseguir el premi Nobel de la Pau. Abans-d’ahir mateix, en respondre a les crítiques sobre el seu paper com a mediador entre Rússia i Ucraïna, el magnat nord-americà s’ufanejava que, gràcies a ell, només en sis mesos, s’havien resolt al món sis conflictes: els d’Armènia i Azerbaidjan, de la República Democràtica del Congo i Rwanda, d’Israel i l’Iran, d’Índia i Pakistan, de Cambodja i Tailàndia, d’Egipte i Etiòpia i de Sèrbia i Kosovo. Passa, però, que el càlcul de Trump no s’aguanta, tampoc en aquest cas, per enlloc, ja que la seva mediació en els conflictes entre Egipte i Etiòpia i entre Sèrbia i Kosovo es remunten a temps de la seva primera presidència (2017-2021) i, en el cas de Sèrbia i Kosovo, va ser el 2020 quan es va signar un acord parcial de pau, a despit que el conflicte entre ambdós països és encara latent. En aquest context, a despit del que Trump assegura, si de veritat ha començat una negociació seriosa sobre la fi de la guerra entre Rússia i Ucraïna, haurà de passar temps per veure’n alguns fruits. Sigui com sigui, enmig de la confusió d’anades i vingudes, de reunions, de vaguetats i de piulades de Trump, el que va passar dilluns a Washington té una certa rellevància atès que en només vint-i-quatre hores, el món va passar de discutir quins territoris havia de lliurar Ucraïna a Rússia, a fer-ho de si cal desplegar tropes europees, quantes, amb quin armament i amb quins compromisos d’intervenció. No hi pot haver pau sense seguretat. I el cas d’Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, en són uns bons exemples.

• Dijous 21 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Barcelona guanyarà un nou passeig marítim amb el futur Liceu Mar” (El Periódico)
“Israel comença l’operació per ocupar la ciutat de Gaza” (La Vanguardia)
“La Fiscalia investiga la manca de plans per prevenir incendis” (El País)
“Els pantans del segle XXI” (El Punt Avui)
“Israel inicia l’assalt de Ciutat de Gaza i crida a files 60.000 reservistes ” (Ara)
“Continuaré entrenant sempre” (Diari de Sabadell)

1. Netanyahu ha decidit culminar l’extermini dels palestins que viuen a Gaza envaint Ciutat de Gaza. Ho ha fet donant ordres a l’exèrcit israelià d’ocupar la ciutat i foragitar després els seus legítims habitants. L’excusa per portar a terme aquesta operació és sobradament coneguda: acabar amb Hamàs i amb les seves infraestructures. I amb aquesta excusa es porten ja més de 60 mil civils assassinats per les tropes israelianes. Mentrestant, la resta del món assistim atònits a aquest genocidi sense que ningú, o pràcticament ningú, mogui un sol dit i, si ho fa, tot quedi més en un gest testimonial, una denúncia, un comunicat, que no pas amb una actuació efectiva que obligui a Netanyahu a cessar en el seu criminal empeny. D’aquí a uns anys, aquest mateix món que s’ho mira tot a distància, serà el que es preguntarà com pot ser que Netanyahu portés a terme la neteja ètnica de palestins a Gaza i a Cisjordània sense que ningú fos capaç de parar-li els peus. Serà la mateixa pregunta que avui ens fem en relació de com va ser possible que el règim nacionalsocialista del Tercer Reich presidit per Adolf Hitler portés a terme el genocidi sobre els jueus i altres pobles del centre d’Europa entre els anys 1933 i 1945.

2. Putin ha parlat. Ho ha fet per mostrar-se en contra dels plans dissenyats pels països europeus i avalats per Trump, amb l’objectiu de posar punt final a la guerra d’Ucraïna. Putin, després de la trobada amb Trump a Alaska, se sent fort i no pensa cedir en el seu objectiu d’annexionar-se part d’Ucraïna sense que això comporti desplegar forces de seguretat en la frontera d’ambdós països. El mandatari rus juga al tot o res com també ho fa Netanyahu.

3. Cal recordar que sobre Netanyahu i sobre Putin recauen, respectivament, una ordre de captura i una d’arrest emeses per la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides. Ordre, per cert, que en el cas de Putin, Trump –que té l’honor de ser el primer president dels EUA que accedeix al càrrec amb una condemna a sobre derivada del cas dels pagaments a l’exactriu porno Stephanie Clifford, si bé el jutge en va decretar immediatament la llibertat sense condicions per evitar eventuals conflictes constitucionals– va desobeir al reunir-se amb el mandatari rus a Alaska.

• Divendres 22 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“La policia requisa a Catalunya 4.500 kg de droga en 6 mesos” (El Periódico)
“Les desqualificacions entre PP i PSOE pujen de to amb el foc encara actiu” (La Vanguardia)
“El PP titla de ‘piròmana’ a la cap de Protecció Civil i eleva la tensió” (El País)
“Amb la interpretació a la sang” (La República – El Punt Avui)
“Vi i cava no s’escapen per ara dels aranzels del 15% dels EUA” (Ara)

Cada dia i a cada hora pendents Trump. Des que el mandatari nord-americà va arribar a la Casa Blanca al gener, els europeus estem optant per una política d’apaivagament envers els EUA per tal de preservar les relacions transatlàntiques. Una política que ens ha portat a sucumbir en pràcticament totes les imposicions arribades des dels EUA: des d’acceptar un mal acord comercial fins a assumir un increment substancial de la despesa en defensa, a renunciar a una cadira a la taula de negociacions per garantir el suport a Ucraïna i la seguretat d’Europa. Des de Brussel·les, el fet que Donald Trump coordinés la seva posició i nivell de compromís amb els seus teòrics aliats europeus, abans de reunir-se amb Putin i que rebés a alguns líders europeus l’endemà mateix, amb tota la parafernàlia possible a la Casa Blanca, al costat del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de mesos d’insolències envers ell, es veu com una victòria. Viure per a veure! De cap de les maneres això és així, si més no pel preu que els europeus estem pagant a Trump, que té més de vassallatge que no pas d’amistat. Pel camí, la UE ha evitat respondre fins ara a les incomptables provocacions del dirigent nord-americà, que va arribar a dir que la UE havia nascut “per fotre” els EUA i que no es va estar d’amenaçar la integritat territorial de Dinamarca. Davant aquests i altres improperis que farien inacabable la llista de greuges, Europa amb prou feines s’ha atrevit a aixecar la veu davant les amenaces del republicà en l’àmbit comercial i ha assumit la derrota entenent que ha aconseguit el menys dolent de tots els resultats possibles davant un personatge que no és de fiar, tal com estem veient avui mateix amb el nou reposicionament de Trump envers Ucraïna a partir que Putin ja ha manifestat que no accepta les condicions acordades pels europeus i que el mateix Trump es va encarregar de fer-les-hi avinent. Deia la meva àvia que “és amb aquests bous que hem de llaurar.” Estem ben arreglats!

• Dissabte 23 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Llogar un pis a Espanya, és avui més car que mai” (El Periódico)
“L’ONU declara l’estat de fam a la Ciutat de Gaza” (La Vanguardia)
“El setge d’Israel castiga amb fam la ciutat de Gaza” (El País)
“Barra lliure” (La República – El Punt Avui)
“L’ONU acusa a Israel de la fam catastròfica a Gaza i parla de “crims de guerra” (Ara)
“Els vehicles híbrids lideren les matriculacions” (Diari de Sabadell)

Un dels problemes més rellevants que avui pateix la política espanyola, i que sens dubte contribueix a denigrar el debat parlamentari, és el sectarisme que la domina. Per a mostra, un botó: ahir mateix, la diputada i vicesecretària de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, carregava contra el Govern de Pedro Sánchez per la “falta de lleialtat institucional” de l’Executiu envers les comunitats autònomes afectades pels incendis forestals (Galícia, Castella i Lleó i Extremadura). A això, Gamarra, afegia que en aquesta crisi, el sistema nacional de protecció civil “ha fracassat” i que la responsabilitat del fet que això hagi estat així és de Sánchez pel fet que “tot ho polititza” i que amb això “està llastrant la resposta davant dels incendis”. Mentre ella diu això, la ciutadania de Galícia i de Castella i Lleó es manifesten demanant la dimissió dels seus respectius presidents per la gestió nefasta dels incendis. Cal no oblidar que d’acord amb la Constitució espanyola, en matèria d’incendis, les competències en prevenció i seguretat corresponen tant als governs de les comunitats autònomes com als seus ajuntaments que són els que han d’articular i aplicar els corresponents plans d’actuació. Segons la Fiscalia, els focs i la seva dimensió estan relacionats amb l’absència de plans de prevenció i actuació davant incendis o amb una mala aplicació de les mesures de prevenció. El PP continua aplicant com a una mesura allò de “si fas perquè fas, i si no fas, perquè no fas”.

• Diumenge 24 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els incendis fan d’aquest estiu el més contaminant del segle” (El Periódico)
“Espanya cremada, les lliçons que deixa el foc” (La Vanguardia)
“El foc calcina Espanya enmig d’una gestió caòtica” (El País)
“Economia de plata, oportunitat d’or” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“La revolució de d’immunoteràpia” (Ara)

Notes esparses per a un diumenge de finals d’un mes d’agost, més mogut que no pas mai, pels continuats desacords polítics que es deriven de qualsevol situació anòmala, com és en el cas de la responsabilitat i gestió dels catastròfics incendis esdevinguts a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Amb aquest bagatge gens esperançador, demà iniciem el retorn a la normalitat, si és que per normalitat podem entendre el moure’ns en un fangar que en res afavoreix el restabliment d’un cert bon clima polític que afavoreixi l’assoliment dels acords que serien desitjables.

1. Incendis. Ara, una vegada controlats, la pregunta és què es pot i què s’ha de fer amb les superfícies cremades. Els experts recomanen no reforestar artificialment les zones danyades pel foc i deixar que sigui la natura la que faci la feina de recuperació. El bosc –el camp– no ha mort amb la desfeta i, talment com si de l’au Fènix es tractés, ressorgirà de les seves pròpies cendres. Tot i això, el camp –el bosc– reclama l’assoliment d’un pacte d’estat contra el canvi climàtic, del qual, per cert, el PP no vol ni sentir-ne a parlar per no qüestionar els seus pactes amb els negacionistes del canvi climàtic, els ultradretans de Vox. Les organitzacions d’agricultors i ramaders reclamen diners i mitjans que permetin revertir l’abandonament rural. Tenen tota la raó al fer-ho. Els pagesos són els millors guardians de camps i boscos. “Cada euro invertit en prevenció n’estalvia desenes en extinció i reparació; i molt més si hi sumem les pèrdues en agricultura, ramaderia, habitatge, turisme, biodiversitat, salut pública i productivitat laboral” diu el catedràtic d’Economia de la UPF, Oriol Amat.

2. Ho ha dit Christine Lagarde, presidenta del BCE: els forans són els protagonistes principals els darrers tres anys, de la meitat del creixement de l’ocupació operada a la UE. La presidenta del BCE assegura que d’aquestes dades es desprèn que l’arribada de treballadors forans serveix per compensar les limitacions demogràfiques d’una Europa envellida, amb una natalitat en caiguda lliure.

3. Rússia posa de relleu l’erràtica diplomàcia desplegada per Trump, en la que abunden, entre d’altres, els constants canvis en les negociacions per acabar amb la guerra a Ucraïna. L’últim episodi d’aquesta nefasta saga negociadora, va viure’s abans-d’ahir quan, l’agència Reuters citant fonts familiaritzades amb el Kremlin, delimitava l’abast de les propostes russes per a la negociació de pau a la zona. Ho feia destacant aquests punts o exigències: retirada d’Ucraïna del Donbàs, fins i tot de les zones que es troben encara sota control de les tropes ucraïneses; compromís de l’OTAN a no expandir-se cap a l’est; veto a l’ingrés d’Ucraïna a l’Aliança Atlàntica i al desplegament de tropes de països occidentals en territori ucraïnès, i limitar la dimensió de les Forces Armades ucraïneses. Unes condicions que tant la UE com el Govern ucraïnès no poden acceptar, atès l’historial d’acords incomplerts al llarg dels temps per part de Moscou i les ànsies expansionistes de Putin. Per això consideren que l’única força de dissuasió possible per fer front a possibles nous atacs passa pel desplegament de forces estrangeres a les quals Moscou s’oposa. Per tot plegat, la cimera entre Putin i Zelenski que Trump havia anunciat com a imminent, haurà d’esperar, ves a saber quant.

4. La Federació de Comunitats Jueves d’Espanya (FCJE), temorosa per la creixent degradació de la seva imatge com a col·lectiu que de la guerra d’Israel contra Gaza se’n poden derivar, exigeix “un alto el foc immediat, la protecció de la població civil i el ple respecte del dret internacional humanitari”, alhora que condemnen “la violència indiscriminada” i criden a la convivència i al diàleg interreligiós per evitar l’escalada del conflicte”. Per la seva banda, la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) diu que si bé “Israel té dret a la seguretat davant d’amenaces, les seves respostes han de respectar el dret internacional i protegir la població civil”. Més clar l’aigua… Sigui com sigui, l’esfondrament moral de les comunitats jueves espanyoles amb la seva posició davant Gaza posa en qüestió dècades de treball i de sensibilització sobre la cultura de l’holocaust a Espanya.

---

• Dilluns 25 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“11 municipis cobren un IBI milionari dels hotels” (El Periódico)
“El Govern central accelera per afrontar una tardor decisiva” (La Vanguardia)
“Madrid i Londres preveuen derivar el gener la reixa de Gibraltar” (El País)
“Veïns (des)connectats” (El Punt Avui)
“L’Eix de Consell de Cent dispara els preus de lloguer a la zona” (Ara)

1. Canvi climàtic. Llegeixo que a la Xina, només durant el mes de març d’enguany, es varen instal·lar un promig de 100 panels solars per segon, els quals, juntament amb els que s’havien instal·lat des de començaments d’any, han produït 212 Gw d’energia elèctrica. Afegir que el total de Gw produïts a la Xina per plaques solars durant el 2024 va ser de 886,67 Gw. A Espanya, per comparar, durant el mateix anys s’instal·laren plaques solars amb capacitat de produir 46 Gw a l’any…

2. Iván Redondo, en un article publicat a La Vanguardia, reflexiona sobre els valors de la democràcia i es pregunta si “els valors democràtics tenen sentit davant dels valors autoritaris que van en augment, i “si la inversió ètica i moral que s’està imposant pot combatre’s amb garanties de victòria cultural-política, més enllà de dretes i d’esquerres”. I segueix: “En cas contrari, si es continua amb l’actual tessitura, tot serà pena, tristesa i dolor per als nostres joves, com en aquella cançó de Peret: ‘Jo, per viure així / millor hauria volgut, mare, mai haver nascut / en la data que vaig néixer’. Només així s’entén que a Espanya, si a les eleccions votessin només els menors de 30 anys, Vox les guanyaria àmpliament, amb més de 10 punts de diferència sobre el segon. Domina la demanda electoral, i mentre els de sempre segueixen amb que tretze són tretze, són d’altres els que s’emporten els vots. Algú està disposat a fer alguna cosa diferent al nou curs polític? On és el gran estabilitzador? I on la nova consultoria? Per què fem el que fem? Com pot ser que hàgim arribat fins on ara som?”.

3. Una dada per a la història i per a tenir en compte de com aniran les coses: Feijóo ha comparegut davant els mitjans de comunicació aquest matí amb crítiques a les “absències” del Govern a l’hora que assegurava que vol “impedir” que els focs “es converteixin en bronca política”. Això passa ben pocs dies després que ell mateix titllés de “piròmana” a Elías Bendodo, directora de Protecció Civil…

• Dimarts 26 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’ús intens de dessalitnizadores manté els embassaments al 74%” (El Periódico)
“La despesa turística cau malgrat l’augment del nombre de visitants” (La Vanguardia)
“Sánchez aprovarà en bloc ajuts pels incendis i per les inundacions” (El País)
“D’enemics a aliats” (El Punt Avui)
“Atac doble a un hospital del sud de Gaza, amb vint morts” (Ara)
“El nombre de naixements més baix dels últims 50 anys” (Diari de Sabadell)

1. Dia molt trist que coincideix amb l’endemà de l’assassinat premeditat per l’exèrcit israelià de vint persones, d’entre les quals cinc eren periodistes, a Gaza. De l’assassinat tot el món n’ha estat testimoni. Tot el món els ha viscut amb horror. Tot el món denuncia la gravetat dels fets, però cap dels que poden fer quelcom per aturar els peus de Netanyahu, mou un sol dit… I d’aquesta manera, l’holocaust continua… Ara a Gaza, perpetrat pels mateixos que el varen haver de patir ara fa vuitanta anys…

2. Després d’unes circumstàncies climàtiques adverses de les quals se’n deriven desastres excepcionals (incendis forestals, inundacions…), s’acostuma a agafar paper i llapis per fer números. Uns números que acabaran demostrant que és molt millor prevenir que no pas haver de curar. En el cas dels incendis forestals que estan assolant el nord-est d’Espanya, si s’hagués disposat de plans de prevenció i s’haguessin aplicat les mesures adients, ben segur que s’haurien evitat les impressionants pèrdues que se n’han derivat i de les quals hauran de passar anys per refer-nos-en. L’abandonament de terres i d’activitats tradicionals en entorns rurals així com l’ocupació de zones inundables, amplia la nostra vulnerabilitat davant fenòmens climàtics i meteorològics que cada vegada aniran a més. O entenem això i actuem en conseqüència, o el desastre final és a prop.

• Dimecres 27 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’Estat s’obre a incloure mesures de Feijóo en el seu pacte sobre el clima” (El Periódico)
“El Govern central declara gairebé tota Espanya zona afectada per catàstrofes” (La Vanguardia)
“Trump fa un nou salt en la seva deriva autoritària i populista” (El País)
“El càmping: de la tradició a la modernitat” (El Punt Avui)
“Guerra oberta entre Trump i la Reserva Federal dels EUA ” (Ara)

1. Als Estats Units, Donald Trump s’ha apuntat definitivament a la deriva autoritària amb accions mai vistes. Els desplegaments de militars a les ciutats, la mà dura en política migratòria i les al·lusions a les figures de dictadors agreugen el gir intervencionista adoptat pel president nord-americà. Tampoc allà, als EUA, hi ha, de moment, ningú que li pari els peus.

2. Avui fa just dos anys visitàvem la ciutat de Jerusalem on vàrem ser testimonis de la tensió que es vivia i, el que és pitjor, les ‘ganes’ d’acabar amb Hamàs com fos. Per cert, Hamàs és un grup armat que va néixer sota l’aixopluc d’Israel per tal que pogués plantar cara a l’ANP i d’aquesta manera debilitar als palestins… D’aquella visita, això deixava escrit al meu diari: Ens llevem d’hora. Avui haurem de passar un control minuciós de passaports. Com gairebé passa arreu del món, els funcionaris encarregats d’executar aquesta feina no excel·leixen precisament en simpatia. Més aviat al contrari. Una vegada superat el tràmit fronterer ens esperen dues llargues hores d’autocar abans no arribem a Jerusalem que és la nostra destinació. Durant el trajecte ens informa a bastament del contingut de la visita i ens parla d’Israel com a estat modèlic, modern i eficient. També explica com són les relacions amb els seus països veïns. Oblida, però, referir-se al conflicte que entre àrabs i israelians es viu en la zona des de la creació de l’Estat d’Israel ara fa setanta-cinc anys. Així és que aprofito una parada en el camí per demanar-li que em digui com ella ho viu i especialment que n’opina. Noto que la meva pregunta l’incomoda. La seva primera resposta després d’interrogar-me sobre perquè del meu interès, és taxativa: Israel no té cap mena de responsabilitat amb què està passant amb els palestins i afegeix que “només els terroristes de Hamàs són els culpables de la situació” (?). Encara més segons ella: si no existís l’’”Estat d’Israel, la situació en la zona seria encara molt més sagnant”. Li recordo les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb la 252 de maig de 1968 al capdavant, sistemàticament vulnerades per part Israel i que tenen com a rerefons com a mínim aquestes qüestions: la sobirania de la Franja de Gaza i de Cisjordània, l’eventual formació d’un Estat palestí en aquestes zones, l’estatus de la part oriental de Jerusalem, dels Alts del Golan i de les Granges de Xebbaa, el destí dels assentaments israelians i dels refugiats palestins, la relació d’Israel amb Síria i el Líban… Li recordo els acords d’Oslo signats a Washington el 13 de setembre de 1993 entre Yitzhak Rabin (llavors primer ministre israelià), Yaseer Arafat (llavors líder de l’Organització per l’Alliberament de Palestina) tutelats per Bill Clinton (llavors president dels EUA) que Israel no ha respectat. Només una dada: el nombre de colons jueus que viuen en assentaments il·legals ha crescut dels 110 mil de llavors al mig milió d’ara). Tot és inútil i ella no es mou dels seus tertze. Ja deia la meva àvia que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar. L’hora de continuar cap a Jerusalem sona, talment com si es tractés d’una de campana de salvació…, almenys per a ella.” No havien de passar dos mesos (7 d’octubre) abans no es produís l’atac terrorista de Hamàs que mai no sabrem si va ser volgut i a partir del qual es va desencadenar el genocidi que actualment s’està consumant a Gaza.

3. Gaza ha acabat amb el consens sobre el dret internacional heretat de Nüremberg i ha obert, de bat a bat, la porta oberta pel retorn del feixisme a Europa. Ningú va fer cas de Hitler fins el 1933 i llavors ja era massa tard.

• Dijous 28 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Set províncies espanyoles voregen la plena ocupació” (El Periódico)
“Rebel·lies d’autonomies del PP contra el repartiment de menors migrants” (La Vanguardia)
“L’auge migratori a Balears té en suspens les autoritats” (El País)
“El pi, sempre amunt” (El Punt Avui)
“Febre hipotecària a Catalunya” (Ara)
“Una ajuda clau des de l’aire” (Diari de Sabadell)

1. Segur que pel fet de centrar el focus informatiu en el conflicte que es viu a l’est d’Ucraïna amb Rússia com a invasor i a Gaza amb Israel com a executor del genocidi que allà s’està produint, fem oblit d’altres crisis humanitàries. Aquest és el cas de la magnitud i la complexitat del conflicte que es viu al Sudan on, des que va esclatar l’actual guerra civil, l’abril del 2023, els combats, la fam i la violència, han obligat a més de 12 milions de persones a desplaçar-se internament i a altres 3 milions a fugir del país. Segons l’Unicef, són més de 15 milions els nens que necessiten ajuda i 24 milions els sudanesos que pateixen inseguretat alimentària. Aquesta és molt possiblement la pitjor crisi humanitària del planeta i a hores d’ara res no fa que es pugui confiar en la fi d’aquesta altra tragèdia. Cal afegir que des de la independència el 1956 després de lluitar contra egipcis i britànics, el Sudan ha patit una quinzena llarga de 15 cops militars. D’aquesta guisa, el cas és que el país ha estat governat pels militars durant la major part de temps transcorregut des de la declaració d’independència, amb curts intervals de governs democràtics.

2. Mariano Rajoy, el febrer de 2009, després de l’esclat del cas Gürtel declarava que el cas no era “una trama del PP, com alguns pretenen, sinó una trama contra el PP.” Unes paraules que res han tingut a veure amb la realitat dictada pels tribunals, atès que la xarxa de corrupció que va niar en el PP ja acumula prop de 100 sentenciats a penes de presó que afecten desenes d’antics càrrecs populars, així com tres condemnes al mateix partit per haver-se beneficiat de la trama. Tot i aquests antecedents, quan encara s’ha de celebrar, a més, el darrer judici del cas Gürtel (previst pel novembre vinent), Alberto Núñez Feijóo continua insistint en la falsedat que el Tribunal Suprem va anul·lar la primera sentència contra els populars, quan el cert és que l’Audiència Nacional ha elevat aquest mateix any, el nombre total de condemnats al destacar que Francisco Correa i els seus subordinats van comprar dirigents del PP valent-se de la seva influència. Solament cal esperar uns mesos per saber-ne el desenllaç de tot plegat.

3. La guerra a Gaza i la inacció per part de la Unió Europea han començat a causar tensions polítiques internes en alguns governs. Aquest és el cas dels Països Baixos i Bèlgica, on diversos ministres han dimitit dels seus respectius executius o han amenaçat de fer-ho si no s’actua davant del genocidi d’Israel.

• Divendres 29 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Nit de terror a Kíiv” (El Periódico)
“Putin intenta intimidar Europa llançant míssils contra la seva seus a Kíiv” (La Vanguardia)
“Putin fulmina les il·lusions de pau a Ucraïna amb un atac a Kíiv” (El País)
“El testimoni excepcional d’Aline Nibet” (La República – El Punt Avui)
“Espanya assoleix el seu rècord històric de despesa en defensa ” (Ara)

 En un article publicat a El País, (https://elpais.com/opinion/2025-08-29/basta-ya-de-sumision-europea-a-estados-unidos.html) amb l’explícit títol de Basta ya de sumisión europea a Estados Unidos, el comissari estat responsable del Mercat Interior i Serveis Digitals de la UE i ministre, també estat, d’Economia i Finances de França, Thierry Breton, referint-se als aranzels imposats pels EUA i acceptats per la UE en el decurs de l’humiliant cimera del 27 de juliol celebrada en el complex de golf que Trump té a Turnberry (Escòcia), es pregunta “fins quan acceptarem els ciutadans de la Unió Europea la submissió? La submissió als qui ens volen imposar les seves regles, les seves lleis, el seu calendari? La submissió als que ara pretenen dictar-nos els nostres grans principis democràtics i morals, les nostres normes de convivència, fins i tot la protecció dels nostres fills, a les xarxes socials? Com i per què estarem disposats a llençar a les escombraries les nostres lleis de regulació digital (DSA, DMA), aprovades amb lucidesa, valentia i determinació per una aclaparadora majoria dels nostres parlamentaris europeus?”. Per tota resposta a aquestes qüestions, Breton conclou que “ha arribat el moment d’aixecar-se. Que les forces europees s’uneixin i diguin: “Ça suffit, enough is enough, es reicht, adesso prou, dosc tego, basta ya”. Dempeus, Europa!”. Tan de bo sigui així i la UE reaccioni d’una vegada.

• Dissabte 30 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catalunya reduirà la massa forestals per prevenir el foc” (El Periódico)
“Europa assumeix ara que Putin no cedirà i prepara més sancions a Rússia” (La Vanguardia)
“Espanya presenta una proposta de pressió contra Israel a la UE” (El País)
“Explicar-nos al món” (El Punt Avui)
“Mañueco en el punt de mira per la gestió dels incendis” (Ara)
“Veus que surten de Sabadell” (Diari de Sabadell)

1. Creu i cada d’una mateixa mirada.

– La creu. No deixa de ser curiós –o potser és signe dels temps–, que a causa dels incendis d’aquestes darreres setmanes a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura (comunitats governades totes elles pels populars), les primeres compareixences que es varen produir, foren les de tres dels ministres del Govern d’Espanya a la cambra alta (en la qual el PP disposa de la majoria), quan, els incendis estaven encara en el seu punt més àlgid. Com que pels populars es tractava desviar l’atenció cap on fos seguint l’estratègia aplicada en la dana de València per Carlos Mazón, els populars optaren per exigir la compareixença de tres ministres del Govern d’Espanya, abans que els presidents de les respectives comunitats autònomes rendissin comptes per la gestió en ocasió dels incendis davant les seves cambres parlamentàries. La prevenció i seguretat en matèria d’incendis correspon a les comunitats autònomes, la majoria de les quals –com s’ha fet evident– no disposen de plans de prevenció. En aquest context, el primer president autonòmic que va comparèixer davant el seu parlament per exigències de l’oposició (en aquest cas de les Corts de Castella i Lleó) va ser Alfonso Fernando Fernández Mañueco, qui va defensar la gestió del seu executiu darrere l’excusa del “còctel pervers” producte de la coincidència en el temps d’unes de condicions meteorològiques extremes, la qual cosa, al seu torn i segons Mañueco, dificultava gestionar de manera convenient l’incendi. En cap moment va fer cap mena d’autocrítica ni referència a les protestes que es produïen a l’exterior de la cambra durant la seva compareixença.

– La cara. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, és, abans de res, una persona pragmàtica. En aquesta seva línia de discurs i d’acció defensava ahir, en la III Trobada del govern a Arnes (Tarragona), un canvi de mentalitat en la política forestal de Catalunya per tal d’avançar cap a una gestió “completament diferent” a l’actual quant al  terreny forestal –del bosc– com a mesura essencial per fer front als incendis. “Hi ha massa bosc, molt més que fa uns anys. Hem de decréixer en massa forestal” que segons Illa ocupa el 65% de la superfície total del territori, amb poca o nul·la gestió al darrere. “Hem de gestionar els boscos de forma diferent, i per això cal apostar per l’activitat econòmica al territori” tot advertint que aquest “no serà un canvi immediat”, però sí un canvi que tindrà més garanties. L’activitat econòmica que es deriva del bosc “no ha de ser –segons Illa– un adversari sinó un aliat. Si hi ha activitat econòmica al territori, hi haurà gestió de la massa forestal, que haurem de complementar des del sector públic.” La xifra del 65% de territori cobert de boscos a la qual el president de la Generalitat fa referència és el que, tècnicament, es coneix com a terreny forestal, que segons l’Idescat s’estén al voltant de 2,04 milions d’hectàrees, davant els 3,2 milions d’hectàrees de superfície total del país. (Afegir que en la denominació de terreny forestal s’hi inclouen els boscos (1,1 milions d’hectàrees), les zones cobertes de males herbes (màquies, matolls…) que s’estenen sobre 702.295 hectàrees, mentre que les 215.965 hectàrees restants inclouen terrenys erms i prats).

2. Trump, Trump i cada dia Trump. Ningú no pot negar que Trump, en sis mesos, ha aconseguit posar el despatx oval en el bell mig del món. La tècnica: comparèixer –com aquell qui diu cada mitja hora– per llançar una mentida, tergiversar dades, prometre allò que sap que no podrà fer, desmentir fets, saltar-se la llei, amenaçar… i, amb aquests ingredients com a base, captar l’atenció política i mediàtica del món sencer, talment com si ell fos l’amo del món. La darrera acció: negar el visat a la representació palestina davant l’Assemblea de les Nacions Unides. Un gest del qual, de facto, trasllueix perfectament que malgrat el genocidi, els EUA continuen estant al costat d’Israel…

• Diumenge 31 d’agost de 2025

Els titulars de la jornada:
“El turisme continua a l’alça però la despesa s’estanca” (El Periódico)
“Espanya defensa els mateixos valors a Washington i a Pequín” (La Vanguardia)
“Espanya queda atrapada en l’emergència climàtica” (El País)
“Algoritmes per al camp” (La República – El Punt Avui)
“Rècord històric de milmilionaris” (Ara)

Per tancar aquest mes d’agost que, com escriu Lluís Bassets, haurà estat altament “profitós per Putin i Trump, apocalíptic pels gazians, desastrós pels europeus i tràgic per a tothom”, tres reflexions de Victòria Camps contingudes en l’entrevista publicada avui a El Periódico i uns versos d’Apel·les Mestres (1854-1936) extrets de la Cançó d’agost que, al seu torn, forma part del Pom de cançons publicat el 1907.

Les reflexions:

– “Dir que una persona pot decidir si és home o és dona a 14 anys és passar-se de rosca. A aquesta edat la personalitat no està formada”.
– “És més senzill parlar dels immigrants dient que són delinqüents, que no pas plantejar-se el necessari que són”.
– “No sabem si la gent s’assabentava del que passava amb l’Holocaust. Avui [amb Gaza i Ucraïna] no es pot amagar.

Els versos:

Mentre ens lliguen fort els llaços
de l’amor, de flors coberts;
mentre troben els meus braços
els teus braços sempre oberts;
mentre el fruit gronxa en la branca
l’aire tebi del cantant,
senyalem amb pedra blanca
–vida meva–
senyalem amb pedra blanca
tots els dies que se’n van.