El CE Sabadell perdia divendres passat davant el Castilla en el primer assalt de l’eliminatòria per pujar a Segona Divisió. El 2 a 0 és un resultat feixuc, d’aquells que obliguen a un miracle a la Nova Creu Alta en el partit de tornada. Tant de bo m’equivoqui, però les possibilitats de remuntada són escasses i tot apunta que el nostre Centre d’Esports continuarà una temporada més batallant a la Primera Federació. No és cap drama, però sí una constatació: el camí de retorn al futbol professional és llarg, exigent i no perdona cap badada.

Però el cap de setmana no ha estat negre només per al futbol local. El waterpolo sabadellenc —aquest orgull de ciutat, aquest patrimoni esportiu que durant anys ens ha situat al mapa europeu— tampoc ha trobat consol. Els equips masculí i femení del Club Natació Sabadell han perdut les seves opcions de tornar a la senda d’èxits que, no fa tant, semblaven inesgotables. Especialment l’equip femení, que havia estat hegemònic a Espanya i a Europa, un autèntic referent internacional. Aquells temps en què el Sabadell imposava respecte arreu semblen, ara mateix, llunyans. Temps era temps…
No es tracta de dramatitzar ni de caure en la nostàlgia fàcil. L’esport és cíclic, i cap club —ni tan sols els gegants— viu sempre a la cresta de l’onada. Però sí que cal llegir el moment amb honestedat. Sabadell ha estat, durant dècades, una ciutat amb una identitat esportiva potent, capaç de generar equips competitius, projectes sòlids i una cultura de club que transcendia resultats. Quan diversos emblemes locals encadenen mals moments alhora, el senyal és clar: alguna cosa s’ha de revisar, repensar o reforçar.

Potser és qüestió de recursos. Potser de planificació. Potser de relleu generacional. O potser, simplement, d’aquells cicles que arriben sense avisar i que només es trenquen amb paciència, treball i ambició. El que és segur és que Sabadell no pot renunciar al que ha estat ni al que pot tornar a ser. El futbol i el waterpolo —tan diferents i tan nostres— formen part d’una mateixa història col·lectiva: la d’una ciutat que, quan vol, competeix, sorprèn i guanya.

Aquest cap de setmana ha estat gris. Però els caps de setmana grisos també serveixen per recordar que els èxits no són eterns i que cal tornar-los a construir. I Sabadell, si alguna cosa ha demostrat al llarg dels anys, és que sap aixecar-se.

Publicat a l’iSabadell el 3 de juny de 2026.