Dolors Renau, dilluns passat al Casal Pere Quart de Sabadell, en el decurs de l’acte organitzat pel Fòrum Dona i Ciutat i pel Fòrum Sabadell sota el títol “La crisi de la masculinitat”, afirmava que la desfeta de moltes parelles es devia al fet que els homes busquen un tipus de dóna que ja és història, mentre que les dones volen un tipus d’home que encara no es dóna.

La crisi en la qual es troba immersa l’esquerra, especialment des que les urnes van dictar la seva inapel•lable sentència diumenge passat, es deu, malparafrasejant a la Dolors Renau -per la qual cosa li demano excuses i que no m’ho tingui en compte-, al fet que els partits de l’esquerra busquen un tipus d’elector sumís cada vegada més escàs, mentre que els electors progressistes volen apostar per unes propostes coherents i amb futur que encara ningú no els sap formular i argumentar.

L’any 1993, Felipe González, després de guanyar les eleccions pels pèls, afirmava que “havia entès el missatge que l’electorat li acabava de fer arribar” i, no obstant això, res no es va fer. Tres anys més tard, després de l’escassa victòria del PP, Alfonso Guerra va assegurar que “mai una derrota havia estat tan dolça ni una victòria tan amarga” i tots satisfets convençuts que el PP duraria quatre dies en el poder. Ara, quan l’esquerra ha descobert la magnitud de la seva tragèdia, ja no queda més remei que refer els seus respectius edificis i treballar amb modèstia però també amb constància i eficàcia, per recuperar temps, il•lusions i vots perduts.

Publicat a El 9 Nou, el 16 de març de 2000