Els de l’Adenc no donen el seu braç a tòrcer. I fan molt bé. Continuen bregant en defensa de l’escàs patrimoni natural que encara ens queda al Vallès Occidental. Les dues grans  preocupacions de l’Adenc són, ara com ara i d’una banda, el projectat camp de golf de Can Bon Vilar. De l’altra, el traçat del quart cinturó per la comarca vallesana des de Granollers fins a Terrassa. Bo és que hi hagi qui es preocupi per allò que hauria de preocupar-nos a tots i que, per un tant-se-m’en-fotisme mal entès, esperem que siguin altres els que ens treguin les castanyes del foc. Ens hem oblidat que sense pressió social no hi ha avenç possible i que si res no fem res no aconseguirem. La lluita dels de l’Adenc contra el camp de golf de Can Bon Vilar és pertinaç. Ningú no sap si es veurà coronada per l’èxit. Però, en qualsevol cas, com a mínim, els de l’Adenc han aconseguit recordar-nos i fer-nos adonar a tots -menys a “la Caixa” i a algú més- del que pot representar en l’àmbit medioambiental una instal·lació esportiva d’èlit com ho és el camp de golf projectat en un dels més tranquils, bells i interessants paratges de la comarca. Mentre aquí això passa, una altra entitat d’estalvi -en aquest cas la Caixa de Catalunya-, a través d’una Fundació creada a l’efecte, està treballant per la protecció de 15.000 hectàrees en diversos punts de Catalunya. Es tracta en aquest cas, de preservar de la destrucció zones d’interès paisatgístic, protegir-les i posar-les a disposició del gaudi de la ciutadania. De tota la ciutadania. No pas només d’uns quants.

Publicat a El 9 Nou, el 30 de setembre de 1999