Punt de la representació: Final de l’Eix Macià. La plaça que els veïns de la Creu Alta reivindiquen com dels Tallarets.

Escena: Moments vibrants i emotius d’un escapament d’aigua.

Decorat de fons: Un país llunyà, en el qual, l’aigua és un bé força escàs, el qual ningú no vol compartir amb el veí.

Acció: Una agent de la Policia Municipal de Sabadell informa a un dels que avisen de la pèrdua de líquid element que l’avaria no podrà solucionar-se pel fet que “l’empresa responsable del funcionament del sistema de rec automàtic causant de l’avaria, és tancada per vacances fins el dimarts de Pasqua”.

Dies d’escenificació: Darrers de la Setmana Santa d’enguany. Des del diumenge fins el dimarts de Pasqua al matí. En sessions contínues de matí, tarda i nit.

Desenllaç: L’aigua continua perdent-se durant dos dies i mig, amb les seves nits corresponents.

Música: Remor dels trenta milions de litres d’aigua llençats a la mar per tal d'”inaugurar” el transvasament d’aigua entre l’Ebre i la illa de Mallorca. Direcció de l’efemèride: Govern Balear.

Reacció en el pati de butaques: Perplexitat i astorament general.

Epíleg: Es demostra que la burocràcia i la imprevisió res no saben d’actuacions diligents. Tampoc d’eficàcies ni de sentit comú (que continua essent el menys comú de tots els sentits).

Veu en “off”: “Es prega al públic, que en sortir, es comporti cívicament. De les ‘chapuzas’ en tenen cura uns altres”.

Teló…!

Publicat a El Nou 9, el 24 d’abril de 1995

__________________

(*) Amb aquesta columna s’iniciava la meva col·laboració amb El 9 Nou (edició del Vallès Occidental)