Quan falten 10 dies per complir amb el deure democràtic d’acudir a les urnes i decidir, i just l’endemà d’una vaga general que ha mobilitzat molta gent, uns apunts urgents entorn una campanya electoral amb molt soroll i poca cosa més…

1. Mariano Rajoy en un míting a Tarragona, etzibava al president Artur Mas que en les campanyes electorals s’ha de dir la veritat. No sé ben bé en què devia pensar el president del govern espanyol quan això deia, si tenim en compte que una de les característiques de Rajoy com a president és la de fer des del govern tot el contrari del què va prometre que faria en plena campanya electoral. Les hemeroteques són tossudes i costa d’entendre com a les alçades de la pel•lícula en les quals ens trobem, encara té la gosadia de continuar mentint “a sabiendas”. Tinguem-ho ben present…

2. En el programa electoral de CiU (pàgina 15) d’entre la dotzena d’estructures d’Estat que es posen com a exemple, hi figura la de “La gestió de totes les aigües interiors de Catalunya, amb independència de la conca hidrogràfica de la qual formin part”. Paradoxalment, mentre això s’escriu, el govern bipartit de CiU privatitza l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat, creada l’any 1990 i adscrita al departament de Territori i Sostenibilitat amb la finalitat de tenir cura de l’abastament d’aigua en alta a la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, i a nou comarques del seu entorn. Sobre això, dues reflexions molt someres: l’una, no serà que hi ha una certa tendència de l’actual govern de Catalunya a privatitzar serveis estratègics? L’altra, que a l’hora de privatitzar, tant li fa al govern qui s’acabi fent amb la titularitat d’un servei com el de l’aigua que, en aquest cas, ha passat a mans d’Acciona, una empresa amb seu a Madrid…? Està ben clar que els negocis, a l’hora de la veritat, no tenen fronteres… En seguiran la privatització de la gestió de la sanitat i de l’educació?  Temps al temps.

3. Pere Navarro, el candidat socialista a la presidència de la Generalitat de Catalunya,  ho tenia difícil ja abans de començar la campanya electoral. D’aquí que els seus teòrics amics i companys del partit socialista espanyol germà del PSC, decidissin donar-li un cop de mà. Clar que vistos els resultats de l’ajut que li estan donant, fàcil és establir que al candidat socialista li sobren declaracions i li manquen compromisos en relació al model d’Estat i a les polítiques que defensa. Amb amics com els que Navarro té a Espanya, potser no li calen enemics…

4. La pressió social ha aconseguit que PP i PSOE s’hagin vist obligats a asseure’s per tractar d’acabar amb una de les injustícies més flagrants: els desnonaments d’habitatges arran la impossibilitat dels seus titulars de fer front a les hipoteques que en temps d’alegries els bancs i les caixes els varen oferien. Un dels principis de la política és escoltar la ciutadania i donar resposta a les seves demandes. Tot plegat perquè la política, malgrat tot està al servei de la ciutadania i no pas a l’inrevés. Bo és recordar-ho.

5. La vaga general d’ahir va posar de manifest el rebuig de la ciutadania a les polítiques que venen desplegant els governs de Madrid i de Barcelona. En especial les polítiques laborals en les que PP i CiU tenen una plena coincidència. La pregunta: hi haurà la mateixa sensibilitat per escoltar la veu del carrer que la que hi va haver després de l’11-S? La resposta és, malauradament, massa evident… Només s’escolta allò que es vol escoltar.

Publicat a Diari de Sabadell, el 15 de novembre de 2012