L’altre dia quedava amb un amic, amb qui havia de tractar d’un seguit de temes, una vegada acabades les vacances. Vam convenir que ens trobaríem entorn el migdia, al centre de Sabadell i que faríem un vermut. Jo, irònicament, vaig atrevir-me preguntar sobre quin centre es referia, després de veure com està quedant el Passeig de la Plaça Major. El meu amic, sense donar-me opció de cap mena ni tampoc  a la meva ironia, em va contestar amb contundència: Que quedi clar que de centre, a Sabadell, només n’hi ha un…! Sens dubte que, formalment, tenia raó. Tota la raó. Perquè de centre històric, a Sabadell, com en totes les ciutats europees, només n’hi ha un. El què passa és que, en el cas sabadellenc, hi ha qui sembla que s’ha entestat en esborrar-lo del mapa. O almenys aquesta és la sensació que es pot tenir, després de les moltes operacions i de les diverses obres a les quals ha estat i està sotmès el centre de la ciutat. Ara, per acabar-ho d’adobar, li toca al centre acollir la instal·lació provisional del mercat central, el qual s’està ubicant en una pretesa carpa —en realitat un monstre de ferro i ciment— col·locada al Passeig de la Plaça Major o, el que és el mateix, al cor de la ciutat.

Mentre, els comerciants de tota la vida es queixen. Es queixen perquè no veuen que els seus mals tinguin remei a curt termini. Es queixen perquè les vendes no funcionen. Es queixen perquè els tenen aclivellats des de fa temps. Es queixen, en definitiva, perquè el paper que ha deixat de jugar el centre històric de la ciutat com a punt de trobada, l’està jugant la postmodernitat de l’Eix Macià…

Publicat a El 9 Nou, el 3 de setembre de 1998