La història s’ha repetit i aquesta ha estat una setmana en la qual cinc ciclistes han trobat la mort en les carreteres espanyoles mentre practicaven el seu esport preferit, en ser envestits per vehicles motoritzats. La causa desencadenant dels tràgics accidents ha estat l’habitual: conductor/a de vehicle llençat a alta velocitat perd, en un moment donat, el control sobre la màquina i es precipita damunt un indefens grup de ciclistes o damunt un ciclista sol. Normalment, aquesta mena d’accidents sol produir-se els caps de setmana i el vehicle ocasionant de la tragèdia és ocupat per persones joves que tornen a casa, possiblement després d’una llarga nit de beguda i de marxa. És la incessant música de fons de la cançó de l’enfadós arreu d’Europa i, especialment, de països en els quals, com és el cas d’Espanya, del sud de França i d’Itàlia, en què el clima convida a la pràctica festiva de l’esport del ciclisme. Costa d’entendre com després de tants i tants accidents, de tants i tants morts i ferits per aquesta mateixa causa, ningú no sembla fer massa res per a intentar posar fre al creixent costum de passar la nit fóra de casa, de discoteca en discoteca, carregant-se el cos de la fatal barreja resultant de l’alcohol i del cansament. Una barreja que tard o d’hora comportarà, dissortadament, l’accident. En qualsevol moment. En qualsevol punt de la carretera o en qualsevol carrer de la ciutat, emportant-se per endavant a aquell o aquells que accidentalment s’interposin en la trajectòria del vehicle fora de control. En ocasions les conseqüències de l’accident no són necessàriament greus i tot queda en un ensurt. En d’altres, com ho ha estat en la tràgica coincidència d’aquesta setmana en les carreteres espanyoles, pacífics amants de l’esport són els que acaben pagant, amb la seva vida, els neulers de la imprudència i de la inconsciència dels que es prenen la carretera o el carrer com si de pistes d’alta competició es tractés.

Quan s’arriba a aquest punt, la pregunta és sempre la mateixa: fins quan aquesta mena de situacions que afavoreixen els accidents? La resposta, també com sempre, no acaba d’arribar mai… I mentre, el compte de joves i més joves que troben la mort a la carretera i d’indefensos ciutadans que pateixen les conseqüències de les imprudències d’altres, augmenta sens parar…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 14 d’octubre de 1999