Ho confesso. Vaig caure en la temptació i vaig decidir-me per anar al cinema a Terrassa. Per molt que això estranyi, davant la superioritat d’oferta que, almenys pel que fa a nombre de sales, disposa –ara com ara– Sabadell. Era la tarda del dissabte i acabava de dinar. Tenia ganes de veure una de les pel·lícules més guardonades en la darrera edició dels Goya, “La buena estrella” i a Sabadell, malgrat les estatuetes aconseguides pel film, no la projectaven. Vaig mirar la cartellera d’El 9 Nou. A Terrassa sí que la feien. No tenia cap més remei, doncs, si la volia veure, que anar a la meva ciutat veïna. Vaig agafar el cotxe i, apa nano! cap a Terrassa falta gent. Com que era d’hora, vaig prendre la reasfaltada N-150. I com que el trànsit era escàs, en pocs minuts em trobava travessant la plaça Vella camí del cinema. Vaig comprar l’entrada i em vaig instal·lar en la sala i, oh sorpresa!: L’imperi de les crispetes no regnava encara en aquell cinema. Ningú no rosegaria la, per a mi, pestilent i molesta menja. Tampoc ningú no entraria a la sala amb aquells immensos bidons de beguda que, indefectiblement, sempre acaben vessant-se després d’un insuportable concert de sorolloses xarrupades. No cal que us digui que la sessió va ser un gaudi complet. Per la pel·lícula –que us recomano d’allò més–, i per la placidesa enmig de la qual es va desenvolupar la projecció. Terrassa no disposa, segur, de tantes sales com Sabadell. Però, us ben asseguro, que val la pena anar-hi, encara que només sigui pel plaer de poder veure una pel·lícula sense haver d’aguantar olors indesitjables i impertinents sorolls guturals.

Publicat a El 9 Nou, el 12 de febrer de 1998