Quan el lector llegeixi les ratlles de la columna d’avui, jo també em trobaré de vacances. Com la gran majoria de mortals que no ens queda més solució que fer-les quan tothom les fa. Abans, quan això de l’estiuejar era cosa de rics i de turistes estrangers, ens ho muntàvem una mica més bé. Els del Vallès Occidental fèiem les vacances, que eren col.lectives, el mes de juliol mentre que els de “Can Fanga” les feien l’agost. Així les coses anaven més repartides.

Ja m’explicareu quin gust es troba i quina sensació es viu quan sortim esperitats de la ciutat i en arribar a la costa o a la platja ens trobem amb les mateixes cares de sempre. Deixem enrera la ciutat però no el seu ambient. I la veritat, jo per vacances prefereixo allunyar-me del meu ambient i entorn habitual. Potser és aquesta la raó per la qual, sempre que puc, faig una escapada “nord enllà / on diuen que la gent és noble i culta, educada i feliç”…

Però com que la felicitat absoluta diuen que no existeix i els temps pels quals transcorre la nostra existència són difícils i complicats, bo serà aprofitar l’avinentesa d’aquestes noves vacances en les quals ens trobem immersos i malgrat que sigui amb les mateixes cares de sempre i el mateix ambient de cada dia, lliurar-nos a viure la vida una mica “a la bartola”.

Perquè al cap i a la fi són dies de vacances i cal aprofitar-los. Ah! I bones vacances a tots!

Publicat a El 9 Nou, el 19 d’agost de 1996