Edgar Morin és un d’aquells pensadors que no pots llegir amb presses. No perquè sigui difícil, sinó perquè et desmunta les simplificacions amb què solem anar pel món. Va viure el segle XX de dalt a baix i, en comptes de quedar-hi atrapat, en va extreure una idea que avui sembla gairebé revolucionària: la realitat és complexa i nosaltres també. El seu “pensament complex” no és cap dogma; és una manera d’estar al món. Acceptar que som contradictoris, que el món no encaixa en cap esquema net i que la lucidesa consisteix a sostenir aquesta incomoditat sense fer veure que no existeix. Morin et diu, amb aquella calma seva, que simplificar és una forma de rendició. Quan ell parla de Terra-Patria, no fa poesia: constata que estem lligats a una mateixa casa i que, si no aprenem a pensar plegats, ens la carregarem entre tots. Morin ens acaba de deixar als 104 anys amb una advertència que és també un petit acte de fe: o pensem amb complexitat, o ens perdem en la nostra pròpia simplificació.