Una de les sorpreses més agradables que he tingut, en ocasió de les festes nadalenques que acabem de passar i dels obsequis que s’arriben a fer, ha estat el bon nombre de llibres que m’han estat regalats per familiars, amics i coneguts. Per primera vegada, com si d’un hipotètic rànquing d’obsequis es tractés, els llibres han desplaçat altres obsequis en la meva llista personal, seguits d’aprop per la música, que és una altra de les meves passions personals. No podeu suposar fins a quin punt agraeixo aquest canvi de tendència en la tipologia dels obsequis que habitualment se’m fan en aquestes dates i com desitjo també que aquesta fos la tessitura que es mantingués a partir d’ara mateix i en el futur. I és que un llibre és, sempre, un company insubstituïble, capaç de transmetre coneixements, impressions, sensacions, que aporta idees i que contribueix a augmentar el ventall d’experiències personals. Un conjunt de qualitats que difícilment es donen en cap altre dels molts obsequis possibles que es poden fer i que, normalment i per impressionar, es regeixen per la “moda” o per la “novetat” –sigui tècnica o tecnològica– del moment. El cert és, però, que mentre aquests darrers obsequis quedaran, més tard o més d’hora, arrenglerats en les prestatgeries de l’oblit, un llibre s’arrenglarà per sempre més en les prestatgeries del saber i del coneixement, disposat a obrir-se a qualsevol lector en qualsevol moment.
D’altra banda, el llibre és un present que obliga a qui el fa, a pensar abans en la persona a qui es vol fer. Pensar en ell o en ella, en els seu gustos, en les seves característiques. Malparafrasejant una popular dita castellana, podríem ben bé concloure que “si em dius quins llibres llegeixes, et diré com ets”. Perquè l’afecció a la lectura i el tipus de llibres que una persona llegeix són pistes que donen molta informació en relació a com una persona és. De la mateixa manera una casa amb llibres ens dona informació entorn les persones que l’habiten, els seus gustos i els seus sentiments. I és que el llibre –els llibres– crea una atmosfera determinada i alhora transmet sensacions plaents. Segurament és per això, que quan visito algun amic o conegut, no puc estar-me d’interessar-me pels títols que ocupen taules i prestatges en l’espera de ser llegits per algun àvid lector o àvida lectora.
Malauradament, però, haurem de convenir que els temps en els quals vivim no són massa propicis per a la lectura ni tampoc per al consum de llibres. Preferim distreure’ns en qualsevol cosa abans d’obrir un llibre i lliurar el nostre esperit a l’apassionant aventura que un llibre proposa. Preferim també –per allò del què diran o perquè pensem que un llibre és massa poca cosa–, regalar qualsevol obsequi tant sofisticat com innecessari, abans de visitar la nostra llibreria amiga, escoltar els consells del llibreter o de la llibretera i escollir el millor llibre que pugui fer els honors a la persona a la qui volem distingir amb el nostre present. El llibre, a més, té l’avantatge de fer-nos memòria de la persona que ens l’ha lliurat. És així, doncs, que ateses les indubtables virtuts que envolten un llibre, ens aniria molt bé que ens decidíssim a fomentar-ne la passió i a estendre el plaer que la lectura d’un bon llibre significa. Contribuiríem d’aquesta manera a fer possible una formació més integral de les persones i a què el saber i el coneixement desbordessin els estrets marcs en els quals es circumscriu per esdevenir patrimoni de tots. És clar que perquè això sigui possible cal l’esforç conjunt de molts: la família i l’escola en primera instància; però també dels governs, dels mitjans de comunicació, de la societat… Sigui com sigui, una cosa és ben segura, si dediquéssim més temps a la lectura, si valoréssim més els llibres, la societat i la humanitat serien diferents i, en qualsevol cas, millor del què ara és.
Publicat a Diari de Sabadell, el 12 de gener de 2006
Comentaris recents