• Dissabte 1 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Illa llança un pla d’inversions de 18.500 milions” (El Periódico)
“Trump imposa aranzels del 25% al Canadà i Mèxic i del 10% a la Xina” (La Vanguardia)
“Trump imposa aranzels del 25% a Mèxic i Canadà des d’avui” (El País)
“Pallach, un llegat vigent” (La República – El Punt Avui)
“Illa vol superar Madrid amb una inversió de 18.500 M€ en cinc anys” (Ara)
“170 anys de l’arribada el tren” (Diari de Sabadell)

1. A la cinquena, la vençuda? La jutgessa que instrueix la causa en què l’empresari Alberto González Amador, nuvi de la presidenta de Madrid Isabel Díaz Ayuso, està imputat com a presumpte autor de dos delictes fiscals l’ha tornat a citar perquè declari com a investigat el 24 de febrer vinent. La jutgessa havia ajornat la data assenyalada per la declaració perquè l’empresari adduïa que tenia previst un viatge de negocis. Cal, d’una banda, recordar que aquesta citació s’emmarca en el procediment pel qual s’investiga a González Amador per la presumpta comissió de dos delictes de defraudació tributària i un delicte de falsedat en document mercantil en relació amb un suposat frau fiscal que li atribueix la Fiscalia de Madrid. Cal, de l’altra, afegir també que fins ara s’havia suspès fins a quatre vegades les declaracions de González Amador fixades per la jutgessa, per diverses causes. Cal, finalment, que fem memòria que aquest cas està directament connectat amb la causa oberta al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per una suposada revelació de secrets amb rerefons polític –es tracta d’aclarir si ell mateix va filtrar o va ordenar filtrar informació sobre una causa per frau a Hisenda oberta a la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso– va més enllà de suposar un fet sense precedents en la democràcia espanyola, amb la imatge del principal garant de la legalitat entrant a declarar com a investigat en una causa penal.

2. Tornem-hi! El president Illa va presentar ahir un pla, amb horitzó 2030, dotat amb 18.500 milions d’euros. El pla –batejat com a Lidera– recull 200 actuacions que seran executades per un operador que es dedicarà en exclusiva al fer factible el seu desenvolupament. Les previsions són que les accions contingudes en el pla creïn 78.000 llocs de treball els cinc anys vinents. De les 200 actuacions, la dècima part tenen caràcter estratègic i els pilars en els quals se sustenten són les infraestructures “clau per al progrés econòmic”; infraestructures que van des d’assegurar recursos hídrics suficients fins a fomentar les energies renovables, passant per la millora de les connexions de transport, construcció d’instal·lacions per a la transició digital i agilització de l’ús del sòl amb la finalitat de captar inversions i donar suport a les empreses. Certament, el pla és ambiciós i també el primer que des del Govern es promociona des de fa anys amb la mirada posada, d’una banda, a recuperar la il·lusió col·lectiva d’una Catalunya amb capacitat per tornar a liderar la modernització d’Espanya i ser de nou un dels motors motor d’Europa. De l’altra, a aconseguir que el catalanisme del segle XXI no sigui només reivindicatiu, sinó que també productiu. Doncs bé, com malauradament no podia ser d’altra manera, l’oposició desconfia d’un pla que titllen de “poc realista”. Junts critica que el full de ruta del pla “no capta inversions”, ERC retreu al president “falta d’ambició nacional”, els Comuns el veuen “molt inconcret” i els populars afirmen que la inversió que el pla proposa no és suficient. És ben bé que no tenim remei i que en comptes d’apuntar-se a les bondats que segur té el pla, des de l’oposició es prefereix posar bastons a les rodes a partir de les mancances que sens dubte també hi nien. Com sempre preferim restar més que no pas sumar. I així ens va tot plegat.

3. Torno a un poema de Miquel Martí i Pol sobre aquest mes de febrer que acabem d’encetar:

El segon mes de l’any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan li canten
les absoltes
arriba, qui sap d’on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com que endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada. 

  • Diumenge 2 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El consum de cultura trenca rècords” (El Periódico)
“Més del 90% de la inversió mundial en IA es dona fora d’Europa” (La Vanguardia)
“La carrera global per la IA irrompre en la caòtica agenda trumpista” (El País)
“La fita de la plena ocupació” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“La guerra del xip” (Ara)

1. Trump ha passat de les paraules als fets. Amb la signatura de les ordres executives imposant aranzels a les importacions dels EUA provinents del Canadà, Mèxic i la Xina, es desencadena una guerra comercial d’abast mundial i de conseqüències imprevisibles. Una guerra comercial que amenaça d’estendre’s a la resta del món i, en particular, de colpejar amb duresa a la Unió Europea que, més enllà de les represàlies estratègiques que es puguin adoptar, hauria de respondre amb l’aprofundiment del mercat únic i mostrar-se davant del món amb una única veu com a pas necessari, encara que no suficient, que li permetin establir acords comercials amb altres països i blocs econòmics. El problema és, però, que la conjuntura política europea no hi ajuda gens ni mica.

2. Diu la dita popular que “si la Candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu, el fred és viu”. Clar que per senyar-se amb salut, afegeix que “tant si plora com si riu, el fred és viu”. I a fe que aquest any estem tenint un hivern com feia anys no teníem si exceptuem que ha plogut i nevat menys del que era norma i que, és per això, que la sequera continua sense solució de resolució a curt i mitjà termini.

  • Dilluns 3 de febrer de 2025

Els titulars de la jornada:
“El 2050 caldrà produir un 60% més d’aliments” (Óscar Ordeig) (El Periódico)
“Guerra comercial oberta entre els EUA i els seus socis nord-americans” (La Vanguardia)
“Mèxic i Canadà planten cara a la guerra comercial de Trump” (El País)
“Cosir la ferida del tren” (El Punt Avui)
“Trump fa esclatar una guerra comercial amb els països veïns” (Ara)

1. Escriu Diego S. Garrocho, al final de l’article que publica avui a El País sota el títol Faulkner i el PP que: “De Pedro Sánchez i fins i tot de Puigdemont se’n podrà dir qualsevol cosa, però és obvi que són personatges robustos i definits. El traç de la seva personalitat és sòlid i compleixen amb l’expectativa que anuncia el seu caràcter, fins i tot quan menteixen. Són, com el mateix PSOE, objectes sòlids sobre els quals es poden ancorar afectes positius o negatius, però demostren prou vigor per suportar un adjectiu. El Partit Popular, per contra, s’ha convertit en una nebulosa nihilista que ni tan sols “nedesa”, talment com el res del qual parlava Heidegger. Tot és aire, un vapor d’aigua de mineralització feble. Al costat d’aquesta fragilitat, una part de la dreta es pregunta, indignada, com hi pot haver tanta gent que encara doni suport al Govern. En el fons no és tan estrany. Després d’aquesta setmana de titubejos, es fa inevitable recordar aquella disjunció que Faulkner plantejava a “Les palmeres salvatges”. Es podrà compartir o no, però a la política i a la vida, si a la gent la fas triar entre el no-res i el dolor, moltes vegades triarà el segon.”

2. I posats a copiar, també a El País d’avui, Enric Company clou el seu article “Junts i el PSOE lligats per l’amnistia” d’aquesta manera: “a hores d’ara, Junts és un estrany objecte polític que busca un programa que li doni sentit. Es manté unit al voltant de Puigdemont per la inèrcia de la dècada llarga transcorreguda des que aquest va assolir la presidència de la Generalitat, però s’ha vist obligat a fer les més estranyes i contradictòries contorsions. Va començar pactant amb l’extrema esquerra de la CUP, assumint el seu esbojarrat full de ruta i el seu programa de ruptura del marc constitucional i estatutari. Però ara s’ha convertit en la sustentació d’un govern del PSOE del qual alhora es declara enemiga. L’amnistia de Puigdemont, encara no culminada, i els seus companys de l’aventura del 2017 és el que manté Junts lligada a Sánchez i al PSOE. Tot i que l’entusiasme amb què Nogueras va alinear els diputats independentistes amb els del PP i Vox ha servit per recordar que l’ànima d’aquesta fracció de la dreta catalana està plenament identificada amb l’onada reaccionària que passa Europa.”

3. Artur Mas, en unes declaracions a Diari de Barcelona, va apostar per dialogar amb la formació d’extrema dreta independentista que lidera l’alcaldessa de Ripoll (Girona), Sílvia Orriols, a despit que afegís que no s’han d’establir amb ells “estratègies conjuntes”. “No es pot dir que hi ha vots bons i dolents –va explicitar Mas–. Amb això vull dir que cal diferenciar entre parlar amb Aliança Catalana i fer estratègies conjuntes amb Aliança Catalana”. Unes declaracions sorprenents per qui les va fer, que Jordi Turull, secretari general de Junts va rebatre immediatament, assenyalant que la política de pactes de Junts depèn dels òrgans del partit. Sigui com sigui, que Artur Mas s’hagi referit a la predisposició a parlar amb Aliança per Catalunya, no és una bona notícia com tampoc no deixa de ser un primer pas per trencar el cordó sanitari entorn la força independentista d’extrema dreta liderada per Sílvia Orriols.

  • Dimarts 4 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Mèxic i el Canadà cedeixen per evitar els aranzels de Trump” (El Periódico)
“Trump ajorna un mes els aranzels a Mèxic i el Canadà” (La Vanguardia)
“Trump suspèn els aranzels a canvi de blindar les seves fronteres” (El País)
“El Líban es reconstrueix” (El Punt Avui)
“Trump ajorna un mes els aranzels a Mèxic i Canadà a canvi de reforçar les fronteres” (Ara)
“No hi ha mal dia per volar” (Diari de Sabadell)

1. Vivim instal·lats en una mena de Dragon Kahn. És allò que passa quan s’està pendent de les decisions d’un dirigent polític absolutament imprevisible. Sigui com sigui, després que Donald Trump s’entrevistés ahir amb els alts mandataris de Mèxic i el Canadà, els va “concedir la gràcia” d’un mes de treva en la imposició dels aranzels que havia anunciat. No sé ben bé si aquesta és una bona o una mala notícia. Tendeixo a creure, però, que més aviat és una mala notícia, atès que tenint en compte els bons resultats que a Trump li està donant fins ara l’agressiva diplomàcia del xantatge que exerceix, és previsible que cada dia que passa vagi augmentant la seva aposta i pressió. Temps al temps.

2.ERC opta per la distensió i la calma. Almenys això es desprèn del seu pla per a la independència al qual no posa ni terminis ni fa menció de la via de la unilateralitat. Dels tres documents estratègics que esbossen quin serà el full de ruta dels republicans, el més esperat és el que recull una proposta de pla per avançar cap a la independència que al seu torn ha de permetre posar punt final als darrers anys marcats per la desorientació que plana sobre el moviment independentista. És precisament en aquest document que els republicans es marquen un horitzó, que es fixa pel 2031, que ha de permetre recuperar una “majoria sòlida” independentista, tant a les institucions com en el conjunt de la societat. En cap cas es fixen, però, terminis per al pròxim embat a l’Estat per aconseguir la independència. En el document tampoc es diu res quant a l’ús de la via unilateral per fer-la possible –via que ERC sí que va avalar en la declaració del Parlament d’octubre del 2017– i, això sí, es limita a considerar que en el camí cap a la independència no s’ha de descartar “cap via democràtica”. Tanmateix, els republicans admeten que en la tardor del 2017 es van cometre alguns “errors” –sense especificar quins– que, en la pràctica, són els que varen fer fracassar l’embat contra l’Estat a l’hora de fer efectiva la independència que el Parlament, en la tensa sessió del 27 d’octubre de 2017, va proclamar i que, al cap de pocs segons, va ser suspesa pel president Puigdemont, amb les conseqüències sobradament conegudes per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

  •  Dimecres 5 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Educació planteja la prohibició total dels mòbils a l’ESO” (El Periódico)
“Llum verda a la retallada de la jornada laboral, ara en mans del Congrés” (La Vanguardia)
“La Xina aguanta el pols a Trump i imposa els seus propis aranzels” (El País)
“Patronat de Repressió de la Dona” (El Punt Avui)
“La Xina respon a Trump amb Aranzels del 10% i del 15%” (Ara)

1. Neteja ètnica. Això és el que proposa Trump per a ‘resoldre’ la qüestió de Gaza que vol convertir en una zona privilegiada propietat dels EUA. Als palestins, com ja es va fer els anys 1947 i 1948, proposa ‘traslladar-los’ a Egipte i Jordània i que siguin aquests països ‘acollidors’ els que paguin les despeses de trasllat. A la vista de tot plegat, em pregunto que es deu prendre cada matí el president dels EUA per dir-la cada vegada més grossa? L’única solució possible passa perquè els palestins disposin de pàtria i de territori propi. Mentre això no passi, la seguretat en la zona és impossible.

2. “El Congrés dels Diputats insta el president del Govern espanyol a considerar l’oportunitat de plantejar una qüestió de confiança, conforme a la prerrogativa que li confereix la Constitució, atenent al caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa”. Això diu el text registrat per Junts en petició de la tramitació d’una qüestió de confiança per part del president del Govern, que la Mesa del Congrés ha admès a tràmit. L’anterior versió de la iniciativa de Junts, molt més contundent, instava directament Sánchez a fer aquest pas, tot i que no tenia cap valor i que el president del Govern espanyol, d’acord amb la Constitució, no tindria l’obligació d’assumir-la. La teatralització de la política a la qual estem assistint és un sense sentit continuat que en ben poc, o en res, contribueix a recuperar la confiança de la ciutadania en els polítics i en la política.

  •  Dijous 6 de febrer de 2025

Els titulars de la jornada:
“La rehabilitació urgent d’habitatges s’encalla a BCN” (El Periódico)
“Rebuig total a la idea que els EUA ocupin Gaza sense palestins” (La Vanguardia)
“Trump es queda sol en el seu pla per fer-se amb Gaza sense palestins” (El País)
“La gent s’ha de poder quedar a viure a Santa Coloma” (Mireia González) (El Punt Avui)
“Estupefacció mundial per la proposta de Trump sobre Gaza” (Ara)
“Cues i més cues” (Diari de Sabadell)

1. Una de les divises que ningú pot discutir quant al president Illa, és anar per feina. Així és que si el passat mes d’octubre, en ocasió del debat de política general de la legislatura a Catalunya, el president es va comprometre davant la cambra a promoure l’edificació de 50.000 habitatges públics a Catalunya per a l’any 2030 amb una inversió anual de 1.100 milions d’euros, ahir vàrem saber que la Generalitat acabava d’adquirir, per un import de 72 milions d’euros, 743 pisos que estaven en mans d’un únic tenidor, el fons Divarian (la immobiliària que es va quedar els actius tòxics del BBVA), per incorporar-los al parc d’habitatge públic. És, aquesta, l’adquisició més gran d’habitatges que mai ha fet l’administració catalana per la via del tempteig i retracte. Cinquanta-quatre d’aquest conjunt de pisos que provenen d’execucions hipotecàries, estan ubicats a la nostra ciutat.

2. Ho explica El Triangle: “S’ha fet esperar però finalment el programa The Weekly Mag, que, des de fa quasi set anys, dirigeix i presenta a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) Marcela Topor, esposa del president de Junts, Carles Puigdemont, tornarà a emetre’s aquest dissabte. La Diputació de Barcelona, de qui depèn la XAL, va fer públic ahir que ha renovat el contracte de lloguer de l’espai AILAIC17 on s’enregistra el programa. Habitualment, aquest contracte es signava un mes abans però aquest cop, coincidint amb les amenaces de Puigdemont al govern de Pedro Sánchezque el posaria en dificultats sinó convocava una moció de confiança al Congrés i amb la decisió dels diputats de Junts de fer caure el Decret Omnibús social de l’executiu espanyol, l’ha renovat amb unes setmanes de retard.” Coses de la política…!

  •  Divendres 7 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Catalunya planteja ampliar la renda garantida a 65.000 assalariats” (El Periódico)
“Trump planteja ara que Israel ocupi Gaza i la lliuri als EUA” (La Vanguardia)
“L’exèrcit israelita prepara ja el pla de sortida dels gazencs” (El País)
“Pa negre” (La República – El Punt Avui)
“Israel anima a la gent de Gaza a marxar ‘voluntàriament’” (Ara)

1. Una altra bona notícia a sumar a la d’ahir, quant a l’habitatge social. En aquesta ocasió és l’Ajuntament de Barcelona ha assolit un acord amb l’entitat del tercer sector Hàbitat3 per comprar la Casa Orsola. L’operació de compra es farà a través d’una fórmula social col·laborativa; una fórmula per la qual l’Ajuntament adquireix el 49% de la finca i Hàbitat el 51% restant, la qual cosa permet afrontar la compra de manera conjunta i aconseguir, amb una menor inversió municipal, recuperar els habitatges per destinar-los a ús residencial amb un preu de lloguer assequible. És, aquesta, una mostra més de com la cooperació públic-social amb entitats del Tercer Sector Social pot ser clau per garantir un habitatge digne i assequible a la ciutat. L’actual propietat vendrà la finca per 9,2 milions d’euros, “un 30% per sota del valor de mercat en aquests moments a l’Eixample”, segons ha manifestat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. A això ha afegit que l’operació permetrà suspendre tots els llançaments previstos a la finca i, tanmateix, es cancel·laran tots els desnonaments sol·licitats. “Cap llogater haurà de marxar ara de Casa Orsola” on hi ha 26 habitatges i quatre locals comercials. Comptat i debatut, una evidència més que en la lluita per aconseguir més habitatge social (sigui per nova construcció o per recuperació, com en aquest cas), la unitat d’acció de les administracions és de cabdal importància.

2. Segons hem pogut saber aquests darrers dies a partir de la presentació de resultats, la gran banca va guanyar més de 32.000 milions d’euros el 2024. Una xifra rècord per al sector que s’ha beneficiat de la forta pujada dels tipus d’interès. És així com la suma dels beneficis del Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell i Bankinter (els cinc bancs que ja han presentat resultats), supera en un 21% als que van obtenir el 2023 (que havia estat d’uns 20.600 milions d’euros). La raó és que l’estratègia del Banc Central Europeu d’apujar els tipus d’interès fins a situar-los a nivells rècord del 4,5%, ha contribuït a disparar el marge d’interessos de les entitats bancàries, les quals han vist com pujaven les quotes dels préstecs dels seus clients mentre que, en canvi, no augmentava la rendibilitat dels dipòsits. En aquest context, les entitats calculen que hauran de pagar a l’Estat, uns 1.400 milions d’euros (sobre uns guanys de 32.000 milions) en concepte d’impost extraordinari sobre guanys. A mi no em sembla gens malament que els bancs contribueixin a augmentar els ingressos de les arques públiques, més quan, en el seu moment, va ser l’erari públic qui va haver de córrer per salvar-los d’una desfeta sense, que almenys fins ara, n’hagin fet retorn. Al cap i a la fi, com bé sabem, la banca sempre guanya…

  •  Dissabte 8 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Junts i el PSOE negocien que els Mossos controlin la frontera” (El Periódico)
“El PP i Vox rebutgen el pacte de repartir els immigranst de les Canàries” (La Vanguardia)
“Trump ataca al Tribunal de l’Haia i 79 països surten en la seva defensa” (El País)
“Unes relacions difícils” (La República – El Punt Avui)
“La cimera ultra de Vox a Madrid incomoda el PP” (Ara)
“Nova data per les obres dels Merinals” (Diari de Sabadell)

El propòsit de Trump de fer de la costa gazatina una mena de Riviera sota control de l’administració nordamericana, prèvia expulsió de la població palestina a tercers països –Egipte, Jordània, potser l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs– no només cal interpretar-ho com una neteja ètnica d’un col·lectiu específic, sinó que es tracta d’un moviment de naturalesa imperial que situa l’administració Trump contra el dret internacional nascut arran de la Carta de les Nacions Unides de 1945, contra els acords d’Oslo de 1993 i contra les resolucions aprovades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides quant al territori dels palestins. El que Trump busca és cancel·lar d’una vegada la solució dels dos estats, que el gruix de la comunitat internacional entén és l’única via efectiva i lògica per concloure el llarg i sagnant conflicte palestino-israelià. Això, i fer-se amo i senyor d’un territori en el qual no és ni serà mai benvingut.

  •  Diumenge 9 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El superàvit comercial de la UE amb els EUA desmenteix Trump” (El Periódico)
“El 40% dels espanyols temen no poder pagar el lloguer o la hipoteca” (La Vanguardia)
“Trump fa tremolar el sistema” (El País)
“Anar a l’alça” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Els ultres europeus avisen des de Madrid: ‘Trump ho canvia tot’” (Ara)

1. Si aconsegueix completar el seu mandat, Pedro Sánchez no només superarà Zapatero i Aznar quant a estadant de La Moncloa, sinó que també consolidarà el seu llegat en un escenari polític volàtil. Governar en minoria, amb suports canviants no és gens fàcil. Però aquest ―el de governar en minoria― ha estat i és el segell de l’actual president del Govern espanyol. La qüestió és, però, saber si Sánchez serà capaç, d’una banda, mantenir l’estabilitat en un entorn de tantes tensions i, de l’altra, superar les incerteses enmig de les quals es mou i enfortir el seu projecte polític i social per poder deixar així una empremta duradora a la política espanyola. Com cantava Dylan: “La resposta, amics meus, només la sap el vent”.

2. Escriu Oriol Amat avui a El Periódico: “La tornada de Trump tindrà conseqüències negatives a escala global, la qual cosa perjudicarà el benestar de milions de persones, inclosos els nord-americans. En vista d’aquest escenari, caldrà determinació combinant diplomàcia i reciprocitat, diversificant mercats i impulsant indústria i innovació per reforçar competitivitat i benestar. La Unió Europea ha d’actuar amb intel·ligència. Com assenyalava l’historiador italià Carlo M. Cipolla, l’estratègia de “jo perdo, tu perds” és pròpia de l’estupidesa i porta al declivi general, mentre que l’actitud intel·ligent busca un “jo guanyo, tu guanyes”. Fa falta molta intel·ligència perquè el món guanyi.” Doncs això!

3. Divendres passat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer el resultat de la seva Enquesta de valoració del Govern i les polítiques públiques. Una de les lectures de l’enquesta, segons assenyalava Juan Rodríguez Teruel ―director del CEO―, té a veure altra volta amb l’actitud política dels joves que té conseqüències en la concepció de l’Estat democràtic i social. Entre els menors de trenta-cinc anys, es constata una tendència que demana una rebaixa dels impostos. No sembla importar-los que a menys impostos, pitjors serveis públics. Al contrari. D’aquesta pulsió reaccionària es desprèn que el què toca és anar a la contra del què està establert.

4. Guerra oberta d’anuncis entre el BBVA i Banc Sabadell en l’espera que la CNMC dicti el seu veredicte. En aquest context, demà, compareix a Sabadell, a la Cambra de Comerç, el president del Sabadell, Josep Oliu. El ple d’assistents està assegurat. També el dels mitjans de comunicació. De moment, ambdues entitats bancàries, a la guerra d’anuncis hi afegeixen la de dividends molt per sobre del que havia estat normal fins ara amb l’objectiu, en el cas del Sabadell, de seduir i conservar els accionistes per tal que s’oposin a l’OPA hostil.

  • Dilluns 10 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Operacions com la Casa Orsola es podrien fer preventivament” (Carme Trilla) (El Periódico)
“El Govern central intenta rescatar amb Junts 10.000 milions per a les autonomies” (La Vanguardia)
“Espanya reclama duplicar la despesa de la UE davant el repte de Trump” (El País)
“Es busca gent amb ofici” (El Punt Avui)
“ERC accepta un consorci temporal per recaptar els impostos ” (Ara)

L’independentisme continua, no només en les seves hores més baixes si ens atenim a les anàlisi demoscòpiques que es van coneixent, sinó que també en un punt en el qual la fragmentació es fa més evident. A les desavinences entre Junts i ERC cal afegir-hi ara les crisis internes de l’ANC i del Consell de la República. De fet, el malestar en aquests dos òrgans independentistes s’entrellaça al tenir en el rerefons un mateix personatge: Toni Comín. Va ser Josep Costa, exvicepresident del Parlament i membre del secretariat de l’ANC, qui primer va aixecar la veu contra el president de l’entitat, Lluís Llach, acusant-lo de “gestió despòtica i antireglamentària” en el procés de substitució de la secretària de l’ANC, Sílvia Ventura. A aquesta circumstància s’ha afegit que Llach irrompés en el procés d’elecció del nou líder del Consell per la República, en demanar el vot per Toni Comín, tot i que l’eurodiputat electe de Junts hagi estat acusat d’assetjament sexual i d’ús personal dels fons de l’entitat. “Crec que la gran majoria de socis de l’ANC –ha dit Costa amb relació a aquest afer– estan d’acord amb mi que el president de l’entitat no pot sortir a la principal ràdio del país a defensar un polític acusat d’actes molt escabrosos pels seus companys. Són comportaments que fan mal al moviment i que s’han d’erradicar”. Mala peça al teler.

  •  Dimarts 11 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Catalunya registra cinc denúncies per violació al dia” (El Periódico)
“La Generalitat llança un pla per millorar la mobilitat elèctrica” (La Vanguardia)
“Hamàs suspèn el lliurament d’hostatges i Israel activa l’alerta” (El País)
“El procés de Nova Caledònia” (El Punt Avui)
“Els Mossos assumiran la seguretat en ports i aeroports al setembre” (Ara)
“Oliu: ‘Qui accepti l’oferta de l’opa perdrà diners” (Diari de Sabadell)

1. Borja Sémper passa per ser una de les veus més lúcides i tranquil·les dels populars. Potser hauria d’haver escrit que passava per ser, atès que darrerament el seu discurs s’ha anat tornant aspre, qui sap si en la línia que domina en l’oratòria dels populars. El cas és que ahir, Sémper, va deixar per la història una frase lapidària. Va ser quan, en referència a les dades esborrades dels seus estris mòbils pel fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va dir sense immutar-se que “quién algo borra, algo teme”, Quan la va pronunciar, Sémper no devia recordar, o va fer-ne oblit exprés, de les destruccions massives d’informació contingudes en ordinadors que els populars van fer a causa del cas Bárcenas.

2. Jugant a casa amb un públic totalment entregat, i en context d’una opa hostil llançada pel BBVA sobre Banc Sabadell i la tornada de la seu social a la ciutat, Josep Oliu va dir ahir davant l’audiència que l’escoltava a la Cambra de Comerç, que tenia “molts dubtes que la unió del Sabadell i el BBVA tingués més valor que cada un per separat”. A parer seu, “tal com està, l’opa no té gaire aparença de triomfar”, i va assegurar que és absolutament fals pensar que si l’opa acaba fracassant, el valor dels títols del Sabadell es desplomaran. Només el temps ens ho dirà…

  •  Dimecres 12 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“116 escoles de 45 municipis, en risc de tancar per la baixa natalitat” (El Periódico)
“La UE activarà 200.000 milions d’euros per activar ” (La Vanguardia)
“La UE mobilitza 200.000 milions per a la intel·ligència artificial” (El País)
“Les plagues del camp” (El Punt Avui)
“La UE mobilitzarà en cinc anys 200.000 M€ per a una IA pròpia” (Ara)

1. L’Institut de Ciència Política i Social (ICPS) acaba de donar a conèixer els resultats del seu darrer estudi sobre comportaments polítics de la ciutadania. La dada més preocupant és que el 60% dels enquestats veuen en perill la democràcia. Però n’hi ha d’altres: el segment de població entre els 16 i els 25 anys se senten atrets per un règim autocràtic. Les causes que sustenten aquesta preocupant deriva són les notícies falses (fake news), les desigualtats socials i, sobretot, l’extrema dreta que sap treure pit davant una situació que els afavoreix en els seus interessos.

2. No ajuda gens ni mica a refer la confiança amb els polítics que els membres d’un mateix Govern es valguin de la conferència de premsa de després del Consell de Ministres, per llençar-se els plats pel cap a l’entorn d’una qüestió que no és gens fútil, com ho és la tributació a aplicar al salari mínim i, per extensió, de la fiscalitat a aplicar a les rendes del treball. La roba bruta, deia la meva àvia, cal rentar-la a casa i no pas airejar-la als quatre vents. Seria bo, doncs, que el Govern rentés les seves discrepàncies en el sí del Consell de Ministres. Contràriament, qui de la situació en surt més beneficiat són aquells partits ansiosos per fer caure el Govern Sánchez.

  • Dijous 13 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Les ciutats perdran ajudes al transport si no activen les ZBE ” (El Periódico)
“Trump parla amb Putin i Zelenski per començar a negociar la pau a Ucraïna” (La Vanguardia)
“Trump parla amb Putin i Zelenski per negociar la fi de la guerra a Ucraïna” (El País)
“És fonamental invertir en les ciutats que aguanten el territori” (David Bote) (El Punt Avui)
“Trump i Putin acorden iniciar negociacions de pau ‘immediatament’” (Ara)
“Sabadell, l’única ciutat on creix la contaminació” (Diari de Sabadell)

1. Des que va prendre possessió per segona vegada de la presidència dels EUA, Donald Trump està demostrant dues coses: d’una banda, que és un president hiperactiu que està en directe, 24 hores, 7 dies a la setmana; de l’altra, que diu que vol salvar els pobres, quan en realitat el que fa és governar pels poderosos. I és que atorgant tants poders a Elon Musk, Trump ha posat a la guineu de vigilant del galliner. Clar que algun perjudici sembla reportar a Musk aquesta seva proximitat a Trump si observem com marxa un dels seus molts negocis: des d’inicis d’any les vendes de cotxes elèctrics de Tesla s’han enfonsat a Europa. Només a Espanya van caure el 75,5%. Certament la causa no deu ser només la de la proximitat de Musk a Trump, però alguna influència hi deu tenir.

2. Avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio que va ser proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 18 de desembre de 2012, seguint la resolució que havia estat aprovada per la Conferència General de la UNESCO a la seva 36a reunió. Una decisió, la de l’Assemblea General de les Nacions Unides, basada en la importància de la ràdio com a mitjà de comunicació, educació i unió entre pobles i cultures. A voltes, però, la ràdio, malauradament, també pot ser un mitjà de desinformació i d’intoxicació. D’aquí que cal estar atents i ressaltar la importància d’una ràdio pública defensora dels valors inherents a la democràcia.

3. El mes de maig vinent entrarà en vigor la reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria que el Consell de Ministres va aprovar a mitjans del novembre passat. El seu objectiu és facilitar, en tres anys, la regularització d’unes 900.000 persones que ja viuen a Espanya. Mentrestant, al Congrés, a despit que a la seva tramitació la Cambra va donar llum verda ara fa 10 mesos, continua sense progressar la iniciativa legislativa popular que reclama regularitzar a centenars de milers d’immigrants més. Sobre la taula el Govern hi ha prou instruments legals per articular una política que acari un dels grans reptes del futur econòmic i demogràfic del país, però, sobretot, de drets de les persones i d’humanitat.

  •  Divendres 14 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Trump anuncia aranzels a la UE com a resposta a l’IVA” (El Periódico)
“Trump llança una onada d’aranzels amb la UE al punt de mira” (La Vanguardia)
“Trump declara la guerra comercial a la UE” (El País)
“L’auge dels llibres de música” (La República – El Punt Avui)
“El CNI coneixia les intencions de l’iman” (Ara)

1. Junts no deixa de prémer: Carles Puigdemont portarà a la taula de negociació del ‘conflicte polític’ l’indult de Laura Borràs, condemnada pels delictes de prevaricació i falsedat documental continuada, com a una nova exigència davant el Govern de Pedro Sánchez en un cas que res no té a veure amb el procés.

La fe de Junts: Mohamed Houli Chemlal, membre de la cèl·lula de Ripoll, en la seva compareixença davant la comissió d’investigació del Congrés –exigida per Junts en ocasió de les negociacions per elegir la presidenta de la Cambra sobre els atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017–, abonava ahir, sense aportar cap prova, la teoria de la conspiració que des del primer moment va ha estar alimentada, fonamentalment, pels partits i organitzacions independentistes. Tot i això, cap partit va creure el que el gihadista deia, llevat de Junts que en va fer bandera. A significar que a les preguntes del diputat d’ERC Francesc Marc Álvaro, el compareixent va admetre que la seva afirmació es basava en una “conjectura”. És a dir: “una suposició o idea formada a partir de dades incompletes i suposades”, en definició del diccionari General de la Llengua Catalana.

Addenda: La germana del gihadista actualment conra una beca aprovada per un exconseller del Govern presidit per Puigdemont.

2. S’acaba una setmana plena d’amenaces amb traca final. Tots pendents de Donald Trump i de la seva estratègia buldòzer: primer acovardir per després atacar si no aconsegueix el que persegueix. És en aquest context, que Trump va declarar ahir la guerra comercial a la Unió Europea i va anunciar aranzels urbi et orbi.

3. La pobresa infantil afecta ja el 35% dels menors de setze anys. Exactament, són 412.600 els nens catalans que viuen en situació d’exclusió social, una xifra alarmant a la qual solament s’havia arribat durant la pandèmia. Des de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya es promet “accelerar al màxim” la reforma de la renda garantida, però és evident que amb això no n’hi ha pas prou per revertir la situació.

  • Dissabte 15 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Detinguts 3.600 cops en un any 425 reincidents” (El Periódico)
“Vance carrega contra Europa i l’acusa de soscavar la democràcia” (La Vanguardia)
“El trumpisme ataca a la UE i desferma la indignació a Múnic” (El País)
“Joc d’escacs” (La República – El Punt Avui)
“Europa i els EUA xoquen a Múnic pel futur d’Ucraïna” (Ara)
“Un Sant Jordi de dos mesos a Sabadell” (Diari de Sabadell)

 El vicepresident dels EUA, J. D. Vance, ha aprofitat la seva visita a Europa en ocasió de la Conferència de Seguretat de Múnic, per esbroncar als que són presumptes seus aliats europeus. En un discurs trufat de perles, Vance va dir que el continent no pot abusar de la confiança en l’OTAN ni tampoc parlar de democràcia “sense viure-la d’acord amb els seus principis bàsics”. Menys encara “trepitjar” la llibertat d’expressió. Europa, ha dit Vance, està en perill per “les seves amenaces internes” a despit que només es preocupa de les externes. Defensant la nova política de l’administració republicana dels EUA i amb un llenguatge assetjador, sense immutar-se ni moure el més mínim les celles, va assegurar que “a Washington hi ha un nou xèrif, i sota el lideratge de Donald Trump podem no estar d’acord amb les vostres opinions, però lluitarem per defensar el vostre dret a expressar-les”. De fet va ser la llibertat d’expressió la qüestió sobre la qual el número dos de Donald Trump es va mostrar més contundent al dir que allò que més el preocupava no eren la Xina ni Rússia, sinó l’amenaça interna que viu Europa. “Ens han dit que tot el que financem i recolzem és en nom dels nostres valors democràtics compartits. Tot, des de la nostra política sobre Ucraïna fins a la censura digital, es presenta com una defensa de la democràcia. Però quan veiem que els tribunals europeus anul·len eleccions [en referència a Romania] i alts càrrecs amenacen amb cancel·lar-ne d’altres, hauríem de preguntar-nos si ens estem mantenint en un estàndard adequat.” Que Déu ens agafi ben confessats…

  •  Diumenge 16 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“La gran cursa per la intel·ligència artificial” (El Periódico)
“El gir estratègic de Trump deixa sola la UE” (La Vanguardia)
“La fractura amb EUA empeny Europa cap a una nova època” (El País)
“La pujada del SMI deixa damnificats” (L’econòmic – El Punt Avui)
“Ucraïna: qui negociarà la pau?” (Ara)

De la lectura dels diaris d’aquest diumenge de febrer que tanca una setmana tensa i densa, també des del unt de vista polític, extrec algunes de les respostes contingudes en les entrevistes publicades avui a El Periódico, al diputat d’ERC al Congrés de Diputats, Francesc-Marc Álvaro i al filòsof i politòleg francès Sami Naïr, que fan referència, en el primer cas, a qüestions d’actualitat de la política catalana i espanyola i a l’Europa en temps de Trump, en el segon cas. Deixo en mans de cadascú treure’n conclusions. Jo els dono tota la raó.

Francesc-Marc Álvaro, entrevistat per Júlia Regué i per Quim Bertomeu, explica que:

  • No som a Madrid per dir al PSOE què ha de fer respecte al seu calendari electoral. Però que quedi clar: com a partit sobiranista i d’esquerres no tenim cap interès a accelerar que pugui arribar la dreta i la ultradreta al Govern.
  • No hi ha una pugna entre ERC i Junts a Madrid: Junts sobreactua i nosaltres intentem fer política seriosa, que de vegades vol dir aixecar la veu, i d’altres, no fer soroll. Tant de bo anéssim junts en qüestions estratègiques de país vinculades al finançament, la llengua i les infraestructures. Però voten molt sovint amb PP i Vox. El que és clar és que, amb el que està fent cada dia, Junts treballa perquè acabi arribant més d’hora que tard la dreta al Govern.
  • La força d’ERC és justament tenir les dues potes: ser un partit independentista i d’esquerres. Replantejar-ho és legítim, però no sé si llavors tindrem la mateixa força.

Sami Naïr, entrevistat per Núria Navarro, apunta que:

  • Si la UE no reacciona d’una manera solidària davant les provocacions dels EUA, en el millor dels casos, serà una Europa sotmesa, i en el pitjor, els pobles recuperaran la seva identitat nacional. Si Europa no aixeca el cap, ho pagarà molt car.
  • La democràcia a Europa va morir quan es va adoptar la idea que la Comissió pot tenir el dret d’iniciativa absolut. El neoliberalisme va crear les condicions de deflagració social –que ara aprofita el neopopulisme d’extrema dreta–, i la socialdemocràcia va acceptar la tercera via de Blair.
  • Els partits civilitzats, progressistes, han de reprendre el flux de la història, desenvolupar el bé públic i ajudar a la creació d’una opinió pública positiva i protectora. És l’única manera de fer avançar els partits polítics.

  • Dilluns 17 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Europa activa la seva política de defensa davant el repte de Trump” (El Periódico)
“Europa es mobilitza per no quedar al marge en un diàleg sobre Ucraïna ” (La Vanguardia)
“Macron cita d’urgència als líders europeus pel pla de Trump” (El País)
“L’IBI, l’impost sense sostre” (El Punt Avui)
“Macron convoca una contra cimera urgent sobre Ucraïna” (Ara)

El món avança cap a un nou ordre marcat pel retorn a les lògiques imperials de sempre. Almenys aquesta és la percepció que va surant des que Trump ha tornat a la Casa Blanca, però sobretot també a partir dels discursos públics i de les converses privades entre mandataris durant la Conferència de Seguretat de Múnic d’aquest darrer cap de setmana. El fet és que, d’una banda, Rússia, duu a terme, des de fa uns anys, una clara política imperialista que com hem vist, executa usant mitjans militars. De l’altra, la Xina es va projectant com a una potència sostenidora d’un ordre mundial multilateral, a despit que no el respecti quan hi ha en joc interessos en la seva àrea d’influència. Per la seva banda, els Estats Units s’adscriuen sense amagar-se’n, a una lògica de trets imperialistes que es manifesta amb la pretensió de decidir sobre Europa, passant dels seus teòrics aliats. És en aquest context, que els líders europeus s’han vist empesos, si us plau per força, a buscar una resposta. La reunió convocada per avui per Macron a París obeeix a aquest motiu. Això no obstant, els mandataris i experts coincideixen a dictaminar que a hores d’ara, a Europa li cal recórrer molt camí abans de poder afrontar amb seguretat i serenitat els riscos que es deriven d’aquesta nova època imperial en la qual ens estem endinsant. I això per la incertesa política, amb una extrema dreta a l’alça, i per la insuficient fortalesa i autonomia, tant militar com tecnològica… Hora és, en qualsevol cas, que Europa, amb la UE al capdavant, es posi les piles i deixi d’observar la situació des de la barrera. Hi ha molt en joc…

  • Dimarts 18 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El Regne Unit s’acosta a la UE davant l’ofensiva de Trump” (El Periódico)
“La UE discuteix enviar tropes” (La Vanguardia)
“Els líders europeus reclamen el seu paper en el diàleg sobre Ucraïna” (El País)
“Punt d’inflexió a Ucraïna” (El Punt Avui)
“L’enviament de tropes de pau a Ucraïna divideix les potències europees” (Ara)
“Investiguen la mort d’un home després d’una discussió” (Diari de Sabadell)

1. No ho acostumo a fer. Però l’excepció confirma la regla. Sabem que una imatge val més que no pas mil paraules, com demostra la vinyeta que Ferreres publica avui a la contra de L’Ara. Les coses es poden dir cridant, però no pas, com en aquest cas, amb més claredat.

2. Europa torna a estar tan acovardida com ho estava en vigílies de la Segona Guerra Mundial. La sentència no és pas meva, però al meu entendre, a la vista dels fets, no li manca raó. Ahir a París –i no pas a Brussel·les que és la capital d’Europa– es reuniren, convocats per Macron, els caps de Govern d’Espanya, Polònia, Itàlia, Països Baixos, Dinamarca i Regne Unit, als quals acompanyaven la presidenta de la Comissió Europea, el president del Consell Europeu i el secretari general de l’OTAN. L’objectiu: establir una estratègia comuna d’Europa davant la situació creada per Trump en excloure Europa de la taula de negociació per la pau a Ucraïna. La cimera va acabar amb un gust amarg en evidenciar-se les divisions dels reunits quant a un hipotètic enviament de tropes al país eslau en cas d’acord de pau. Malgrat aquestes divisions, els líders participants en la cimera informal, van remarcar que tant Ucraïna com Europa han de tenir una “implicació activa” en les converses de pau i en el manteniment posterior. En aquest sentit, Pedro Sánchez declarava que “el rellevant és […] reforçar l’ordre multilateral, que no es premiï l’agressor i que la UE en surti reforçada”. Una quadratura del cercle difícil d’assolir, per no dir impossible a hores d’ara.

3. Mentrestant fem ‘oblit’ del què continua passant a Gaza i a Cisjordània. Dos territoris en els quals Netanyahu està executant el seu pla de neteja ètnica (extermini en paraules clares) dels palestins, ara, però, amb el suport, absolut i descarat, de Trump i, com és norma per part d’Israel, sense cap mena de respecte envers les resolucions de Nacions Unides ni tampoc dels acords assolits, com és el cas del procés d’Oslo de 1994 que posava els fonaments d’una resolució del conflicte israelià-palestí. 

  • Dimecres 19 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Rússia la porta perquè Ucraïna entri a la UE” (El Periódico)
“Un nou ordre dels EUA i Rússia” (La Vanguardia)
“EUA rehabilita a Putin en el primer contacte sobre Ucraïna” (El País)
“L’eix al final del túnel” (El Punt Avui)
“La direcció de Junts frustra la moció de censura contra Orriols” (Ara)

Quo vadis, Junts? Els de Puigdemont acaben de fer saltar pels aires, a Ripoll, l’acord per a la moció de censura que estaven a punt de signar ERC, PSC, la CUP amb l’objectiu de formar un govern municipal alternatiu a l’actual, presidit per la ultradretana independentista d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. La raó que addueix Junts és considerar que l’acord –a despit de reservar-se per a ells l’alcaldia– els perjudicaria des d’un punt estrictament electoral. El debat sobre si s’han d’establir o no cordons sanitaris a l’extrema dreta és, avui més viu que no pas mai, a tota Europa i les veus i posicionaments a favor de pactar-hi creixen dia rere dia. A casa nostra, encara que es vulguin disfressar de formes diverses, també. En tenim la prova en les opinions expressades els darrers dies per polítics vinculats a Junts. D’una banda, l’expresident Artur Mas, animant a la formació de Puigdemont a “parlar” amb Aliança Catalana amb l’argument que “no es pot dir que hi ha vots bons i vots dolents”. De l’altra, Jordi Domingo, recentment elegit president del Consell de la República dient que no serien ells els que posarien “cap línia vermella” a la formació ultradretana d’Aliança Catalana “perquè la prioritat és la independència”. També han mostrat la seva opinió favorable a no marginar la formació ultradretana, Laura Borràs i Pilar Rahola. És en aquest context que cal interpretar la decisió de Junts (per cert adoptada a Waterloo, no pas a Ripoll) de fer descarrilar, quan tot estava a punt, l’acord multipartit que havia de posar punt final a l’alcaldia d’Orriols. Junts haurà d’explicar-se molt bé per justificar que mentre no s’està ni un pèl a l’hora de dinamitar un acord per fer front Aliança Catalana a Ripoll, no li cauen els anells en promoure i exigir que Pedro Sánchez es sotmeti a una “qüestió de confiança”… Hora és que Junts expliqui quin contingut social té el seu projecte polític –a banda de l’assoliment de la independència– i amb quins aliats compta per executar-lo. Hora és també que l’esquerra articuli un relat amb el qual oposar-se a les idees xenòfobes i excloents de l’extrema dreta, sigui espanyola o catalana, sigui nacionalista espanyola o independentista catalana. 

  • Dijous 20 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El català guanya parlants però baixa el seu ús habitual” (El Periódico)
“La jutgessa de la dana centra la investigació en la falta d’avisos a la població” (La Vanguardia)
“Trump anomena ‘dictador’ a Zelenski en ple acostament a Rússia” (El País)
“El català recula encara més” (El Punt Avui)
“Menys d’un terç de la població té el català com a llengua habitual” (Ara)
“Retallaran línies d’I3 i en crearan més d’ESO” (Diari de Sabadell) 

1. En temps de complexitats, satisfà veure com un cicle dedicat a l’escriptora i editora anglesa Virgina Woolf (1882-1941) té la capacitat de captar i captivar l’atenció de les persones que, a vessar, omplien ahir l’auditori de la Fundació Bosch i Cardellach. Un cicle de tres sessions que s’encetà amb una conferència imprescindible de Sam Adrams, que disseccionà amb nitidesa la figura de Woolf –de la qual es commemora enguany el centenari de la que fou la seva principal obra: La senyora Dalloway–, tant des del punt de vista del seu perfil humà com el d’escriptora, editora i constructora de l’Alta Modernitat, al costat de figures de la talla de James Joyce o de T. S. Eliot d’entre d’altres. Tal com va ressaltar Adrams en el decurs de la seva intervenció, Woolf és considerada una de les més destacades figures de l’avantguardista modernisme anglosaxó del segle XX i del feminisme internacional i la seva obra va marcar un abans i després en la literatura del segle XX. Felicitats a la Fundació Bosch i Cardellach per haver convocat aquest cicle sobre Woolf que tindrà continuïtat les setmanes vinents amb les intervencions de la traductora i professora Dolors Udina i Abelló i de la poeta, crítica literària i traductora Mireia Vidal-Comte.

2. En el debat entorn què cal fer amb el creixement de la dreta extrema, em quedo amb les paraules de Salvador Illa, el qual, evocant Pasqual Maragall digué ahir a Brussel·les: “la defensa de la democràcia i la convivència comença al carrer de casa, a la nostra ciutat, al país i a les institucions europees. O s’està en la defensa de les institucions o s’està en postures extremistes. No hi ha excuses. No hi ha terme mitjà”.

3. Aquí deixo la darrera de Trump que no serà, dissortadament, l’última. El president dels EUA responsabilitza a Volodímir Zelenski de la guerra desencadenada per Putin entre Rússia i Ucraïna. Per culpa de Zelenski –ha dit Trump– “milions de persones han mort de manera innecessària”. A això, el president ucraïnès ha respost que “desafortunadament, el president Trump, amb tot el respecte, viu en una bombolla de desinformació”. Tant cert com perillós que així sigui.

  • Divendres 21 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Alcaldes europeus demanen a la UE que alliberi l’habitatge de les regles fiscals” (El Periódico)
“Els pisos protegits repunten però encara se’n necessiten 850.000” (La Vanguardia)
“L’Audiència condemna Rubiales per agressió sexual a Jenni Hermoso” (El País)
“Els paisatges dels genis” (La República – El Punt)
“Expulsen els imams de la Jonquera i Figueres per radicals” (Ara)

 “Vostès sempre estan criticant-nos amb la mateixa merda. No tenen gens d’humanitat. Estan malalts de sectarisme!” exclamava ahir la presidenta de la Comunitat de Madrid en seu parlamentària, l’ínclita Isabel Ayuso. Ho feia amb el to de fatxenderia que és habitual en ella, alliçonada pel seu cap de gabinet, l’inefable MAR. “Sempre ens estan criticant amb el mateix, sempre ens estan portant amb les mateixes merdes”, etzibava una vegada i una altra la presidenta de Madrid, en ocasió del debat en el qual es tractava de la situació de l’habitatge a la comunitat i de l’elevat nombre de morts en residències que la covid deixà darrere seu. “Ja els vam dir [dirigint-se a l’oposició], que havien de recaragolar el dolor de les víctimes de les residències. I no els va importar quan jo els portava casos personals de víctimes que diuen que els deixin en pau, que no els fiquin en aquesta marea en què estan tots aquells rebotats que s’han quedat fora d’aquest partit [PSOE], i de Madrid”. Són paraules que no fan més que sumar dolor al dolor, encara que un integrant del gabinet de la presidenta assegurés que, amb la frase “amb les mateixes merdes”, Ayuso es referia a una proposta d’habitatge de Más Madrid i no pas a les residències. “Aquestes merdes a les quals s’ha referit la presidenta són 7.291 persones grans que no haurien d’haver mort en les condicions en què ho van fer”, va criticar Espinar, del PSOE. “El que ha fet la senyora Ayuso demostra la baixesa moral, la manca d’empatia i d’humanitat, que té”, va rematar. “Qui ho té en néixer no ho deixa en créixer”, deia la meva sàvia àvia…

  •  Dissabte 22 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Espanya llançarà satèl·lits per millorar el trànsit aeri” (El Periódico)
“Les borses europees creixen quasi el triple que Wall Street des que va arribar Trump” (La Vanguardia)
“El fiscal general estudia portar ja al Tribunal Constitucional la instrucció del Suprem” (El País)
“Futur incert” (La República – El Punt Avui)
“No hi ha grisos a l’hora de defensar els valors democràtics” (Sílvia Paneque) (Ara)
“L’agenda vallesana davant de Sánchez” (Diari de Sabadell)

El dia s’ha despertat rúfol. Qui sap si per estar en concordança amb els dies pels quals transitem que criden més a la desesperança que no pas a l’optimisme. Demà a Alemanya, el país que tradicionalment ha estat considerat motor econòmic de la Unió Europea –avui una mica gripat–, la ciutadania haurà de votar en unes eleccions federals anticipades. La immigració i l’economia són els temes que a hores d’ara més preocupen als alemanys, i l’extrema dreta, a l’alça sota el patrocini d’Elon Musk, buscarà treure’n rèdit. Si ho aconseguirà o no i fins a on, ho sabrem demà al vespre quan s’obrin les urnes. Tant de bo la ciutadania alemanya sigui conscient de la transcendència d’aquests moments que vivim marcats pels populismes desmesurats que menteixen i deformen la realitat a cor que vols, sota l’ègida d’un Trump que prefereix Putin com a soci amb el qual pensa repartir-se les àrees d’influència del món i d’aquesta manera poder imposar un nou ordre mundial. La postura de Trump suposa, en qualsevol cas, un punt d’inflexió per a l’OTAN, que durant dècades ha tingut com a principal objectiu frenar l’expansió de Rússia. Amb els EUA obrint la porta a acords directes amb Moscou quant a la guerra d’Ucraïna, és evident que Europa s’enfronta a un escenari altament incert en el qual la seva seguretat ja no està garantida per Washington. El cas és, però, que Trump i Putin no parlen el mateix idioma, tampoc quant a estratègia a seguir, atès que Trump creu que tot va de territori, de donar terres –referint-se a Ucraïna– a Rússia a canvi de pau, mentre que per Putin tot es tracta tan de sobirania. L’existència d’Ucraïna com a país sobirà i lliure és, per ell, un afront inacceptable des del punt de vista de la seguretat russa. D’aquí que Putin no s’aturarà fins que Ucraïna deixi de ser un país. I aquesta dialèctica Trump – Putin, tindrà efectes indubtables. 

  • Diumenge 23 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Illa i Junqueras donen aire a la legislatura” (El Periódico)
“Alemanya elegeix un nou canceller sota l’ombra de l’extrema esquerra” (La Vanguardia)
“Europa no va a jugar a la política de l’espectacle, però ha de ser ferma” (Teresa Ribera) (El País)
“Fre al canvi” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“El futur d’Europa en joc” (Ara)

1. Com faig habitualment en les meves passejades matineres, dedico els primers minuts a escoltar els informatius del dia, els quals, avui, han centrat la seva atenció en les eleccions alemanyes i en l’evolució de la salut del Papa Francesc. De les eleccions alemanyes en vaig parlar ahir i ocasió tindré de fer-ho de nou demà. Però del que no he parlat encara és de l’evolució de l’estat de salut de Francesc, que si ens atenim al que els metges ens diuen, tendeix a empitjorar i hi ha qui pronostica que el final de la seva vida és a prop. El decés de Francesc serà una mala notícia, no només pels creients sinó que també per l’Església catòlica que no està passant precisament pels seus millors moments per mor de les grans tensions internes que pateix, la qual cosa fa pensar que els resultats del proper conclave seran avui més imprevisible que no pas mai, atesa la seva composició del col·legi cardenalici tant en número de països com de cardenals, la qual cosa fa que molts siguin autèntics desconeguts. Bergoglio fou elegit el 2013, després que es retirés el seu predecessor Benedicte XVI, amb la missió que emprengués les reformes pendents i explorés noves vies d’obertura. És evident que durant el seu papat, Francesc, ha regirat moltes coses, encara que els seus crítics li retreguin que o bé ha anat massa lluny, o bé ha parlat molt, però ha acabat fent pocs canvis. En aquest context no és estrany que de retorn a casa, em vingués al cap el guardonat film de l’alemany Edward Berger, Cónclave –basat en la novel·la homònima de Robert Harris, publicada l’any 2016–, que d’una manera diàfana posa damunt la taula les trifulgues, tensions i interessos que s’amaguen darrere l’elecció d’un nou papa.

2. Un dels fenòmens que es desprenen de les enquestes d’opinió pública i que més ens han de preocupar, és el creixement d’actituds autoritàries entre les generacions més joves, amb uns nivells alarmants –alhora– de baix suport a la democràcia. Davant aquestes i altres dades que podríem aportar, la pregunta a fer-nos és què els passa als joves que fa que se sentin electoralment atrets per aquelles opcions populistes que tenen a la democràcia com a un instrument a utilitzar per aconseguir les finalitats que persegueixen, d’entre les quals en sobresurt la vulneració flagrant dels drets de les persones. Alguns analistes assenyalen que la precarietat laboral, la manca d’oportunitats i el desencant amb els partits polítics són factors que poden estar influint en aquesta deriva antidemocràtica, juntament amb els continguts execrables de les xarxes socials i l’exposició constant a discursos que qüestionen el sistema democràtic.

3. El diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo que actua de mediador internacional entre PSOE i Junts, ha demanat al partit de Carles Puigdemont que retiri la proposició no de llei (PNL) per la qual es sol·licita al president del Govern, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança prevista pel dimarts vinent al Congrés. “Una ruptura de l’espai significaria una reculada difícil de superar que frenaria avenços que la meva funció de verificador m’impedeix revelar, però no conèixer”, ha declarat Galindo qui, almenys fins ara, només s’havia pronunciat públicament una sola vegada, coincidint amb l’inici del procés de mediació.

  • Dilluns 24 de febrer de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els conservadors lideraran una gran coalició a Alemanya” (El Periódico)
“Alemanya dona la victòria al conservador Merz i dispara la ultradreta” (La Vanguardia)
“Els conservadors guanyen però els ultres escalen a segona força” (El País)
“Residències en espera” (El Punt Avui)
“Els conservadors guanyen a Alemanya i AfD es dispara” (Ara)

1. Aquesta que ara començà serà una setmana “important per als interessos de Catalunya”. En aquesta diagnosi coincideixen els presidents de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i d’ERC, Oriol Junqueras, després de la trobada que varen celebrar dissabte passat al Palau de la Generalitat. I és que en el decurs d’aquesta setmana tindran lloc diverses reunions de les comissions bilaterals Estat-Generalitat en les quals Catalunya hauria de consolidar avanços en matèria d’autogovern. Serà també en aquestes reunions que es veurà si l’Estat està disposat a complir amb algunes de les exigències que ERC havia posat damunt la taula a canvi de donar estabilitat a Salvador Illa al Parlament i, qui sap, si també a Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats i garantir, d’aquesta manera, que ambdues legislatures puguin arribar a la seva fi. D’altra banda, avui mateix, Junts haurà de decidir què farà amb la proposició no de llei per la qual se sol·licita que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança després que el mediador internacional els demanés que la retiressin. Decideixi que la retira o que la manté, Junts, amb aquesta qüestió, té mala peça al teler.

2. Els pronòstics s’han confirmat. Els conservadors del CDU i la CSU han assolit la victòria en els comicis alemanys amb el 28.5% dels vots emesos en unes eleccions que han registrat un molt alt volum de participació. Per la seva part, els ultradretans de l’AdF s’han fet amb poc més del 20% dels vots, mentre que els socialdemòcrates, han quedat relegats al tercer lloc amb una baixada important de suports en relació a les darreres eleccions. De ben segur que als socialdemòcrates els ha perjudicat el seu pacte amb liberals que han quedat fora, ara, del Bundestag. I ara comença de nou l’hora de la veritat. La “gran coalició” entre conservadors i socialdemòcrates es dibuixa com l’única opció possible per a garantir una estabilitat al Govern alemany que permeti adoptar mesures amb les quals reactivar l’economia i liderar una UE que es troba en les seves hores més baixes.

  • Dimarts 25 de febrer de 2025

Els titulars de la jornada:
“Catalunya deixarà de pagar 17.100 milions del FLA” (El Periódico)
“Sánchez ofereix a les autonomies un quitament del deute de 83.200 milions ” (La Vanguardia)
“Europa recolza Zelensky a Kiív i els EUA voten amb Rússia a l’ONU ” (El País)
“Nova etapa a Alemanya” (El Punt Avui)
“L’Estat condonarà 83.200 milions a les autonomies, 17.100 dels quals a Catalunya” (Ara)
“Construiran un tanatori al barri de Gràcia” (Diari de Sabadell)

1. Junts ha retirat, gairebé al darrer moment, la iniciativa parlamentària què demanava al president del Govern que valorés sotmetre’s a una qüestió de confiança, tal com li havia demanat el mediador internacional Galindo. Tot i això cal dir que les exigències de Junts sobre aquesta qüestió eren un despropòsit, tant des del punt de vista legal com polític. Des del legal, pel fet que Junts obviés que la qüestió de confiança és un mecanisme constitucional que planteja el president del Govern al Congrés, no pas al revés. Des d’una perspectiva política, pel fet que les exigències de Junts tampoc disposaven d’una base suficientment creïble, atès que mai s’han trencat encara les negociacions amb el PSOE a Brussel·les. No crec que amb aquesta jugada Junts pretengués en cap moment que es produís un canvi al capdavant de la presidència del Govern, ja que si així fos, la Constitució li diu el camí que cal seguir per promoure una moció de censura que, no cal dir-ho, PP i Vox es deleixen per poder-la votar. D’aquí que cap partit que es vulgui rigorós i creïble, mai hauria de ser percebut com un factor de desestabilització en un món ja de per si prou desestabilitzat. I aquesta, de no jugar a la desestabilització, és, tanmateix, la responsabilitat de Junts quan, digui el que digui Puigdemont, s’estan produint avenços importants en la distensió Catalunya – Espanya, com els que veurem al llarg d’aquesta setmana.

2. El cas és que Govern Sánchez va per feina amb l’objectiu de blindar aquesta legislatura. En tenim una nova prova en l’acord assolit ahir amb ERC, que passa per proposar la condonació de 83.000 milions del deute contret per les comunitats autònomes, la qual cosa comportaria l’estalvi de més de 7.000 milions l’any en interessos. És evident que amb aquesta proposta el Govern rearma la seva majoria alhora que intenta dividir el PP. D’aquí que Alberto Núñez Feijóo no ha trigat en avançar que els presidents autonòmics del seu partit votaran en contra de la proposta. “Els independentistes demanen i els espanyols paguem” és el seu argument, per afegir després que tot plegat es tracta d’un joc d’enganys per part del Govern. Potser cal recordar a Feijóo que la política és negociació; la negociació que a ell li manca per aconseguir el seu objectiu de fer fora Sánchez de La Moncloa…

3. Déu i ajut. L’Ajuntament aprovava al ple d’ahir una moció presentada pel grup municipal en Comú Podem, per la qual s’haurà d’ampliar l’obertura de patis escolars a l’estiu que passarà dels actuals cinc a set, a la vegada que s’estudiarà si aquests patis escolars es poden obrir també en ocasió de la Setmana Santa o de les Festes de Nadal. Fins aquí la nota més o menys oficial que es deriva del ple. A partir d’aquí, deixeu-me que em pregunti com pot ser que costi tant obrir els patis quan ja no hi ha activitat escolar? De sempre he considerat un luxe disposar d’uns equipaments com els dels patis de les escoles que solament són utilitzats quan si desenvolupen activitats esportives vinculades a la mateixa escola i que, per tant, estan tancats els caps de setmana i els períodes de vacances escolars. Han passat almenys vuit anys des que el llavors regidor d’Educació, Joan Berlanga, va aconseguir que s’obrissin els actuals cinc patis escolars a l’estiu. Temps de sobres hi ha hagut d’avançar i de consolidar la iniciativa.

  • Dimecres 26 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“La quitació perdona el 50% del deute a Andalusia i el 20% a Catalunya” (El Periódico)
“El projecte d’una defensa nuclear comuna s’obre camí a Europa” (La Vanguardia)
“Mazón diu ara que no estava al Cecopi quan es va enviar l’alerta” (El País)
“Pagesia: i ara què?” (El Punt Avui)
“Zelenski accepta l’acord amb Trump sobre les terres rares” (Ara)

 Podria referir-me avui a les noves i esperpèntiques ocurrències de Donald Trump que no para de dir-la cada vegada més grossa. Podria parlar de l’acord a punt de subscriure entre Ucraïna i els EUA quant a l’extracció de les anomenades ‘terres rares’. Podria comentar les mentides i grans contradiccions en què cau Mazón cada vegada que obre la boca en un intent desesperat de treure’s de sobre qualsevol responsabilitat política –i potser també penal–  derivada dels danys causats per la dana a València el 29 d’octubre de l’any passat. Podria, si ho preferíssiu, comentar els alambinats arguments que esgrimeixen Feijóo i Junts per oposar-se a la quitació de part del deute de les comunitats autònomes que avui aprovarà el Consell de Política Fiscal i Financera i que, després, haurà de passar pel sedàs del Congrés dels Diputats. Podria fer esment d’aquestes i d’un munt de qüestions més. Però avui prefereixo quedar-me amb les paraules de l’escriptor i politòleg israelià expatriat, Llan Pappe, quan assegura que Israel “mira de completar la neteja ètnica dels palestins iniciada el 1948”, mentre, també en aquesta qüestió, el món prefereix mirar cap a un altra banda.

  • Dijous 27 de febrer de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Govern imposa la quitació del deute amb la plantada del PP” (El Periódico)
“Gran part de les víctimes de la dana de València van morir abans de l’alerta” (La Vanguardia)
“La majoria de les víctimes de la dana varen morir abans de l’alerta” (El País)
“El territori ha parlat i hem de dir, de forma contundent, que volem la ronda Nord” (Marta Farrés i Falgueres) (El Punt Avui)
“La condonació del deute s’aprova tot i el boicot del PP” (Ara)
“Més aigua per si torna el pitjor escenari” (Diari de Sabadell)

Tripijoc, segons el diccionari General de la Llengua Catalana, és aquella “actuació il·lícita amb què es vol enganyar algú o aconseguir un propòsit.” I això és més o menys el que varen fer ahir, els consellers del PP, quan decidiren plantar al Consell de Política Fiscal i Financera per tal de no haver de votar –com hauria estat, per coherència, la seva obligació– en contra del pla per condonar 83.000 milions del deute que les comunitats van contraure amb el FLA durant la crisi del 2008. D’haver-ho fet, això de votar en contra, tal com volia Alberto Núñez Feijóo, els consellers del PP haurien quedat en una posició molt incòmoda davant dels seus electors i, més endavant, també contradictòria a l’hora de sol·licitar la quitació –cas que amb tota probabilitat passarà després que Puigdemont esmenés l’opinió dels seus– si el pla s’aprova al Congrés dels Diputats. Solució: absentar-se de la reunió, sabent que el pla s’aprovaria igualment sense que hi fossin ells. I així va ser: argumentari dur, una mica/molt de teatre, una foto per a les portades, titulars i demà serà un altre dia. He escrit a posta una mica/molt de teatre, perquè si el que de veres volien els consellers del PP era avortar el camí del pla de condonació, ho tenien molt fàcil: només calia que no haguessin assistit a la reunió, ja que llavors, sense ells, el Consell s’hauria d’haver suspès per manca de quòrum. I encara, una derivada de tot aquest sidral: per si a algú li quedava algun dubte, ahir es va veure clarament que les decisions de les comunitats autònomes governades pel PP es prenen en funció dels interessos del madrileny carrer Gènova o, cosa que és el mateix, en funció dels interessos d’un Feijóo ‘pillat’ per la incommensurable Ayuso.

  • Divendres 28 de febrer de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Més pressió fiscal per al turisme i els grans tenidors” (El Periódico)
“El líder kurd anuncia el desarmament guerriller al cap de mig segle de lluita” (La Vanguardia)
“Seguim esperant, portem més d’una hora de reflexió” (El País)
“Dylan, també un mite al cinema” (La República – El Punt Avui)
“7.500 places noves i 500 docents més a la FP el curs que ve” (Ara)

Tanquem mes amb un Alberto Núñez Feijóo que es manté ferm quant al no relleu de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana. Un relleu que això no obstant ningú ja no dubta que arribarà tard o d’hora. El nucli dur del líder del PP, assegura que Feijóo ha traslladat als seus que en cap cas abonarà la constitució d’una gestora a la Comunitat Valenciana per destituir-ne el president. Però sabem sobradament que en política, el ‘no’ és el pas immediat del ‘si’. Mentrestant l’exconsellera d’Emergències de Mazón, Salomé Pradas, assegura que se sabrà “tota la veritat” del que va passar el dia de la tragèdia ocasionada per la dana. I al cap i a la fi d’això es tracta: saber què va passar i on era el president Mazón fins a les famoses 8 i 20 minuts en què va arribar al Cecopi. Una de les moltes paradoxes del cas és que aquell que des del primer moment està mentint, s’atreveix a dir que “qui ha de dimitir és aquell que menteix especulant sobre on ell es trobava” aquella tràgica tarda, quan és precisament només ell qui pot explicar que va fer  acompanyat de la periodista Maribel Vilaplana… Gràcies, però, a la ferma actitud de la jutgessa instructora del cas, Nuria Ruiz Tobarra, s’acabaran coneixent tots els detalls del que va passar durant aquelles nefastes hores del 29 d’octubre de l’any passat en què més de dos centenars de persones varen perdre les seves vides al no haver estat avisades a temps de la riuada.