• Dimecres 1 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Tràgica pobresa en plena Barcelona” (El Periódico)
“Ayuso pacta amb Vox per aprovar els seus primers pressupostos” (La Vanguardia)
“ERC qüestiona el seu suport al Govern pel català a Netflix i a HBO” (El País)
“La pandèmia soterrada” (El Punt Avui)
“La Moncloa deixa HBO i Netflix fora de la quota de català” (Ara)

Crec que precisament avui és bo recordar que la Llei del cinema de Catalunya (20/2010 de 7 de juliol) va ser redactada i aprovada en temps del govern de progrés (tripartit) amb l’objectiu d’”oferir un nou marc per a la creació, la producció, la distribució i la comercialització de films en català”. En l’articulat de la llei s’establia que el 50% de les produccions que s’exhibissin a les sales catalanes havien de ser doblades o subtitulades en català, quedant-ne excloses d’aquesta obligació les pel·lícules europees rodades en castellà com a idioma original. Aquesta obligatorietat, per mor d’una sentència del Tribunal Constituciuonal de 2017,  quedà reduïda al 25%. Des de l’entrada en vigor de la Llei ningú des del Govern de Catalunya i que jo sàpiga ha fet res per tal que la llei fos respectada i aplicada. Llavors, com ara, ERC formava part del Govern. “Receptes tinc que per a mi no vull” repetia sovint la meva sàvia àvia i en això pensava anit mentre escoltava a Gabriel Rufián que amb tota la legitimitat del món però també amb un to altisonant, exigia al Govern espanyol que introduís la quota del 6% de català en la llei de l’audiovisual, contràriament ERC consideraria la possibilitat de tombar no només aquesta llei sinó que també la de qüestionar els Pressupostos Generals de l’Estat. Que cadascú en tregui les seves conclusions, Jo, aquí ho deixo… 

  • Dijous 2 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Xoc ple pla B de Nissan” (El Periódico)
“Europa es llança a contrarestar el pes de Xina al món” (La Vanguardia)
“Brussel·les encoratja el debat sobre la vacunació obligatòria” (El País)
“Salvar el 6%” (El Punt Avui)
“PSOE i ERC intenten reconduir la crisi de Netflix” (Ara)
“Contagis desbocats a les escoles” (Diari de Sabadell)

Hi ha dies, com avui, en els que la cara i la creu d’una mateixa moneda no fan més que situar-nos davant l’evidència del què la vida és. La creu: ahir emprenia el seu darrer viatge el periodista terrassosabadellenc Josep M. Francino que a la seva condició principal de radiofonista unia la de músic apassionat i de beatlemaníac indòmit. Amb la seva desaparició constato novament que cada dia que passa ens estem quedant més orfes de referents, alhora que també constato la capacitat que tenim de recordar-nos més de les persones quan aquestes marxen per sempre que no pas quan les tenim a prop i podem gaudir de la seva presència i saviesa. La cara: poques hores després de conèixer la notícia del traspàs del Xino (tal com popularment coneixíem al Francino), per una entrevista publicada a El País m’assabento de la imminent retirada dels escenaris –que no pas de la música– de Joan Manuel Serrat per mor, com ell mateix té cura de fer constar, d’acomiadar-se personalment del seu públic i no pas esperar que una plaga el retiri. Francino i Serrat han estat, són i seran per a mi referents vitals. L’un, el Francino, per l’amistat que ens unia, la passió per la música que compartíem i les complicitats personals i professionals que professàvem; l’altre, el Serrat, per les seves lletres i cançons que juntament amb moltes altres –com les dels The Beatles— ocupen un espai preeminent dins la banda sonora de la meva vida.

  • Divendres 3 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El passaport digital ‘s’oblida’ de la gent gran” (El Periódico)
“Alemanya imposarà restriccions especials als no vacunats” (La Vanguardia)
“Merkel imposa el confinament ‘de facto’ per als no vacunats” (El País)
“No s’hi enganxen” (El Punt Avui)
“Baixada rècord de l’atur (Ara)

Sortir a caminar de bon matí “quan els estels es ponen” té notables avantatges, sobretot per la salut, però també algun inconvenient que això no obstant no és exclusiu de les primeres hores del dia quan la ciutat comença a despertar-se. I un d’aquests inconvenients són sens dubte els gossos que campen lliurament potser perquè els seus propietaris pensen que no han de trobar a ningú. I s’esdevé, com m’ha passat avui a mi transitant pel Parc Catalunya, que se’t atansa un gos que t’envolta i et llença lladrucs sense que puguis discernir si és que té ganes de jugar o que, contràriament et vol atacar. Aquesta situació, que per sí sola té la seva importància, pren dimensió superior quan després de cridar l’atenció al seu propietari pel comportament de l’animal i recordar-li la seva obligació de portar-lo, ell, sense dir ni mu, crida a la bèstia i la persegueix sense aconseguir en cap moment fermar-lo. Ho he escrit en diverses ocasions: cal acabar com sigui amb aquesta plaga de gossos sense lligar, de la mateixa manera que cal fer-ho amb els patinets i les bicicletes que no circulen per on ho han de fer. I llavors, quan es produeix un incident o un accident, tot són lamentacions que de ben poc serveixen per a les persones perjidicades.

  • Dissabte 4 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els aturats tindran un tutor que els ajudarà a reciclar-se” (El Periódico)
“Catalunya acull amb recel la primera proposta de finançament” (La Vanguardia)
“Més de 26 milions d’espanyols viuen en risc mitjà per covid” (El País)
“El català a les aules de Catalunya del Nord” (El Punt Avui)
“Hisenda ignora el cost de la vida en el sistema de finançament autonòmic” (Ara)
“Hores perdudes a l’asfalt” (Diari de Sabadell)

De retorn a casa després de la meva passejada m’assec a taula i, com faig mentre esmorzo, repasso els diaris –això sí, sempre en paper!–  del dia. Quan fullejo el Diari de Sabadell em trobo amb una excel·lent notícia d’àmbit local: des de l’Ajuntament es vol potenciar el coneixement del patrimoni modernista del qual la ciutat disposa sota l’eslògan ‘Retorn al modernisme sabadellenc”. Els que em coneixen i que segueixen habitualment, saben de la defensa que sempre he fet del patrimoni arquitectònic, industrial i natural del qual disposem i del que el modernisme n’és una part important però no l’única, com és el cas, per exemple, del romànic o dels molins del Ripoll antecedents necessaris a tenir en compte a l’hora d’explicar l’etapa d’industrialització i de desenvolupament urbà de la ciutat. En qualsevol cas benvinguda sigui la iniciativa municipal per donar a conèixer el nostre modernisme amb identitat pròpia, amb el suport, tal com pertoca en els moments actuals, d’una aplicació per al mòbil i la programació de visites guiades.

  • Diumenge 5 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“A bord del Boeing que rescata immigrants” (El Periódico)
“El control global de la covid s’endarerrirà al 2030 si no s’accelerà la vacunació ” (La Vanguardia)
“El camp s’ofega” (El País)
“Adopció ferma” (El Punt Avui)
“L’estrella de la Sagrada Família encén el debat sobre el futur del temple” (Ara)

Manquen tres setmanes per la diada de Nadal. Amb insistència tornen a sonar trompetes de tempesta anunciadores dels dies difícils que s’acosten, també pel què fa a la pandèmia. Fa dies i setmanes que sabíem que el coronavirus (amb mutació o sense) no descansava i que aviat podíem entrar en una nova onada de la Covid. Vist, però, el comportament generalitzat de la ciutadania, hom té la sensació que preferim el ‘carpe diem’ a haver de frenar els nostres impulsos davant el nou afront de la fera…


  • Dilluns 6 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El català recula a les escoles a causa de plataformes com Netflix” (El Periódico)
“El Govern central assumeix el bloqueig del seu pla de reforma constitucional” (La Vanguardia)
“La successió de la Corona i les autonomies reformes necessàries” (El País)
“L’altra constitució” (El Punt Avui)
“El PSOE congela la reforma de la Constitució” (Ara)

Avui es commemora l’aniversari de la Constitució Espanyola de 1979 de la que són diversos els experts que consideren que caldria modificar sense més dilació, sobretot quant al seu títol VIII que és el que fa referència a l’organització territorial de l’Estat. La radicalització de plantejaments ideològicoexcloents i el conseqüent ús partidista de les institucions de l’Estat no ho posen gens fàcil i, malauradament, res no fa pensar que ni a curt ni a mig termini la relació de forces canviï, i això en perjudici de totes les parts litigants i del què és pitjor, d’una ciutadania que veu com els seus problemes més peremptoris queden sempre aparcats per una pretesa causa superior, la qual cosa deriva en un creixent descontentament altament perniciós per la democràcia.

  • Dimarts 7 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El gran comerç concentra les vendes del pont a BCN” (El Periódico)
“El passi covid triplica la demanda de primeres dosis a Caalunya” (La Vanguardia)
“El Dia de la Constitució exhibeix la manca de consens per a la seva reforma” (El País)
“Neix una estrella” (El Punt Avui)
“El Govern evita la mà dura amb el certificat covid” (Ara)
“El passaport covid tensa la restauració” (Diari de Sabadell)

Fa una pila d’anys, una campanya promoguda per la Generalitat de Catalunya proclamava que “el català és cosa de tots”. Una certesa que alhora és la clau de volta per garantir que el la llengua és de tots els catalans sense cap mena excepció. D’aquí que avui m’hagi sorprès que el president Aragonès, al referir-se a la convocatòria d’una cimera de partits per defensar el nostre idioma, ho hagi fet amb un esperit restrictiu –per no dir excloent– en el sentit de qui hi serà benvingut i de qui no. Tinc la sensació que per aquest camí ben poc s’està fent per ser fidels a aquell eslògan que va acabar fent fortuna. Que el català està en risc és una evidència, com també ho és que per a revertir-la el millor és actuar i no fer soroll.

  • Dimecres 8 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Espanya vacunarà tres milions de nens la setmana que ve” (El Periódico)
“Llum verda per vacunar a nens de 5 a 11 anys a partir de dimecres” (La Vanguardia)
“Biden i la UE amenacen a Putin amb sancions si envaeix Ucraïna” (El País)
“Vacunació infantil” (El Punt Avui)
“El dimecres 15 comença la vacunació dels nens de 5 a 11 anys” (Ara)

Ahir, aprofitant el dia de pont entre festius, decidirem baixar a Barcelona disposats a practicar turisme de quilòmetre zero. És a dir, treure profit de les possibilitats de les quals disposem també des del punt de vista cultural per gaudir dels dies de sojorn sense haver-nos de desplaçar massa lluny de casa. La sorpresa va ser que contra el què suposàvem per allò de que la gent estaria de pont, Barcelona –el centre–  estava a vessar de persones i tot semblava indicar que qui se n’havia anat de pont era la versió ómicron del corona virus. El primer objectiu del dia era visitar l’exposició World Press Photo 2021 al CCCB, cosa que vàrem fer, això sí, després d’esperar el nostre torn per mor de la gran quantitat de públic que, com nosaltres, devia pensar que amb el pont l’afluència de gent seria escassa. Al sortir de la visita de la mostra fotogràfica, atès que ens trobàvem al Raval, abans d’asseure’ns per dinar vàrem fer un tomb per aquest barri que a banda del CCCB acull altres equipaments culturals de referència (Biblioteca de Catalunya, Convent dels Àngels, universitats de Barcelona i Ramon Llull, MACBA…). Després de dinar –per cert en un restaurant en el que ningú ens demanà cap certificat de vacunació– ens arribàrem fins al port i des d’aquí i pel Moll de la Fusta ens endinsarem cap l’anomenat barri gòtic amb la voluntat de recórrer els seus carrerons flanquejats, això sí, de grans casals i d’alguns palaus. Fosquejava quan vàrem considerar que era hora de tornar cap a casa usant el mateix mitjà de transport utilitzat en  l’anada: el ferrocarril. Tant nosaltres com els amics amb els quals vàrem fer de turistes per un dia a Barcelona, convinguérem que com deia el malaguanyat Manuel Vázquez Montalbán, hi ha moltes “barcelones” la majoria de les quals ens són desconegudes.

  • Dijous 9 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Nova estrella per a Barcelona” (El Periódico)
“L’energia eòlia ja és la primera font d’electricitat” (La Vanguardia)
“Les autonomies freguen el primer superàvit de la seva història” (El País)
“Atracció pels crims” (El Punt Avui)
“La forta demanda agreuja l’adulteració d’algunes drogues” (Ara)
“L’art urbà tenyeix els barris” (Diari de Sabadell)

Avui hem conegut diverses veus científiques que assegurem que la variant ómicron del coronavirus és molt menys perillosa per la salut que no pas es va dir quan es va descobrir i va generar una alarma generalitzada que ara, segons sembla, ens podíem haver estalviat juntament amb els seus efectes nefastos sobre l’economia. És d’aquesta manera que amb la covid continuem anant de pal en pal sense saber massa a què atendre’ns, potser perquè encara no hem assumit del tot que una pandèmia és una pandèmia que no tindrem controlada –que no eradicada— fins que la majoria de la població mundial estigui vacunada. I això és a hores d’ara un fet que malauradament és ben lluny de poder-se fer realitat.

  • Divendres 10 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La vacunació dels nens es farà amb cita als CAP” (El Periódico)
“Volkswagen produirà tres models de cotxe elèctric a Martorell” (La Vanguardia)
“La UE invertirà 3.000 milions a transformar l’automòbil a Espamya ” (El País)
“Rebaixa de l’IRPF” (El Punt Avui)
“Llum verda perquè Seat faci l’elèctric petit de Volkswagen” (Ara)

Avui he visitat la Torre de la Serra d’en Cameró, la seu de l’associació del tercer sector social Êthos, que vàrem haver d’abandonar provisionalment a l’haver-se detectat falles estructurals ara fa dos anys i mig, falles quedat resoltes després de reforçar-les. D’aquesta manera, dilluns recomençarem l’atenció als nostres usuaris sense que com ha passat els darrers dos anys i mig, tinguin de desplaçar-se a un centre cívic. Això no obstant sort n’hem tingut de l’Escola Pia al cedir-nos una casa a tocar del col·legi que ha estat la seu transitòria de l’associació i des d’on no s’ha deixat d’atendre a les persones que ens demanat ajut. Malgrat les dificultats que durant aquest període hem sofert, de justícia és reconèixer a l’Escola Pia l’haver-nos cedit un local, així com a la Regidoria d’Acció Social i Habitatge i el Servei d’Obres. Moltes gràcies! Per nosaltres dilluns s’obrirà una nova etapa, just quan estem celebrant el quinzè aniversari d’Êthos.

  • Dissabte 11 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“PSC, ERC i Junts es conjuren per renovar la CCMA abans de final d’any” (El Periódico)
“VW descarta Catalunya per fabricar bateries però hi instal·larà el centre de disseny ” (La Vanguardia)
“Sis autonomies es troben ja en el nivell alt d’alerta per covid” (El País)
“Més pressió” (El Punt Avui)
“ERC i PSOE negocien una alternativa a les quotes de l’audiovisual” (Ara)
“Ara sí, obres al Passeig” (Diari de Sabadell)

Males notícies les dels darrers dies per a la indústria de l’automòbil a Catalunya, una de les que ha estat capdavantera a casa nostra. I és que al tancament de la japonesa Nissan –anunciada fa mesos sense que s’hagi pogut trobar-hi alternativa– hem sabut avui que la fabricació de bateries per a vehicles elèctrics no es construirà a Catalunya. Això no obstant, el contrapunt és el compromís contret per Volkswagen de produir a Martorell el vehicle elèctric urbà de les marques del grup Skoda, Cupra i Seat i d’ubicar a Catalunya el centre de disseny.

  • Diumenge 12 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La inflació obliga a canviar els menús de Nadal” (El Periódico)
“Les rendes baixes continuaran pagant més IRPF a Catalunya” (La Vanguardia)
“Necessito evadir responsabilitats abans que això s’emboliqui” (Corinna Larsen) (El País)
“Sense defensa del català, ni pressupost ni suport polític” (Jordi Puigneró) (El Punt Avui)
“Fixar massa quotes de llengües a les aules pot dificultar la solució” (Manuel Castells) (Ara)

La memòria sovint ens és massa curta. Temps era temps s’havia intentat instaurar dues xarxes escolars; una només en català i una altra només en castellà. En això estaven d’acord  sectors abrandats dels nacionalismes català i espanyol, en nom del “dret d’opció dels pares”. Socialistes i comunistes, aquests en nom de la unitat civil –“som i serem un sol poble”– i de la igualtat d’oportunitats dels infants, defensaven el model de l’“Escola comuna” que propugnava Marta Mata al parlat del “dret d’opció dels infants”, als que calia dotar-los de competències en les dues llengües perquè fossin ells els qui poguessin optar en el decurs de la seva vida. Després de clams memorables al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, el 1983, la llei de la llengua instituïa finalment l’“Escola comuna”, d’on els infants havien de sortir dominant ambdues llengües. Llavors no es parlava d’immersió –que vindria poc després– davant la dificultat dels infants dels entorns castellanoparlants per assimilar el català. En aquestes estàvem quant per interessos espuris, el català a l’escola ha convertit en eina capaç de recuperar vells dominis i, sobretot, com a arma en mans de partits polítics que no han dubtat en avantposar els drets d’opció dels infants per sobre del dret d’opció dels pares. La llengua és i ha ser patrimoni de tots i al polititzar-la es fa un flac favor l’objectiu d’aconseguir que sigui vehicle d’entesa com també als infants que en són les víctimes majors.


  • Dilluns 13 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El deute amb la UE equival al 40% dels nous fons” (El Periódico)
“Els casos de covid es dupliquen i posen en alerta els hospitals” (La Vanguardia)
“El Govern accelera els fons de la UE i autoritza ja 18.000 milions” (El País)
“Adormits per`no extingits” (El Punt Avui)
“Espanya renuncia a la patent unitària europea per l’absència del castellà” (Ara)

Anit, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, formant part del barceloní Festival de Jazz, un dels cors de gospel més preuats dels EUA, el Harlem Gospel Choir ens va oferir un concert memorable. Una bona manera de tancar el cap de setmana. Amb el record del concert, aquest matí m’he decidit fotografiar alguns dels molts racons sabadellencs quan el dia era a punt de despertar.

  • Dimarts 14 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El fiscal suís deixa en evidència Joan Carles I” (El Periódico)
“Suïssa arxiva la causa per la milionària donació saudita al rei Joan Carles” (La Vanguardia)
“Suïssa tanca la causa sobre la donació saudita a Juan Carlos” (El País)
“Adormits, però no extingits” (El Punt Avui)
“Suïssa arxica el cas de la donació de 65 M€ de l’emèrit a Corina” (Ara)
“Cues als CAP de Sabadell” (Diari de Sabadell)

No hi ha ningú amb un dit de front que a aquestes alçades de la pel·lícula pugui creure que Mariano Rajoy (MR) res no té a veure, per nas o per nefas, amb els múltiples casos de corrupció que planen sobre el PP, partit que ja disposa de tres sentències judicials condemnatòries a la contra i de 22 judicis més pendents de sentència. A la vista d’això, a banda de constatar en aquest cas que Rajoy domina a la perfecció la tècnica de l’evasió d’hipotètiques polítiques, la pregunta que cal fer-se és de què serveix una comissió parlamentària investigadora quan contra vent i marejol, el compareixent, nega l’evidència d’uns fets que han estat sentenciats per la justícia, la qual cosa corrobora que de les comissions investigadores només en sabem que de res no serveixen i, en tot cas, les seves conclusions queden circumscrites estrictament a l’àmbit de la moralitat usada a conveniència. D’aquesta manera, les comissions investigadores parlamentàries esdevenen un vehicle més d’escenificació.

  • Dimecres 15 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Compte amb els extrems. Es tracta de protegir el català o d’excloure el castellà?” (El Periódico)
“El Govern central prepara més ajuts per pal.liar l’alça imparable de la llum” (La Vanguardia)
“El fons estatal cobrirà part del contingent de català que no assumeix Netflix” (El País)
“Juvillà inhabilitat” (El Punt Avui)
“La llum bat un nou rècord i complica la recuperació” (Ara)

Cada dia que passa, el diàleg parlamentari que es practica a l’hemicicle del Congrés de Diputats mostra la seva capacitat de progrés… a pitjor. És lamentable que qualsevol fet amb possibilitats de converti-se en espectacle mediàtic, evidenciï les habilitats dialèctiques d’algunes senyories i, el què és pitjor: la manca de consideració envers la ciutadania. Ningú no està net de culpa. Cert. No obstant i això és el primer partit de l’oposició i especialment el seu líder Pablo Casado qui davant la manca de més recursos argumentals, anima a la bronca parlamentària en un totum revolutum absolutament detestable, fent ús d’un llenguatge que més que parlamentari és de pati d’escola. Escric aquestes ratlles després d’escoltar, astorat, la sessió de control al Govern d’avui i assistir radiofònicament, a un guirigall forçat pels populars. Fart, molt fart!

  • Dijous 16 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Creix el temor que amb la nova vacuna no n’hi hagi prou” (El Periódico)
“Els experts de la UE demanen dures restriccions per frenar lómicron” (La Vanguardia)
“Quatre de cada deu llars paguen més cara l’electricitat que en 2018” (El País)
“Ja n’hi ha prou” (El Punt Avui)
“L’acord ERC-PSOE fixa 15M€ per a les llengües cooficials” (Ara)
“El ple surt en defensa de l’escola en catlà” (Diari de Sabadell)

Per unes gestions que ara no venen al cas, aquest matí d’arribar-me fins a Figueres. El problema principal és que havia d’estar de tornada a primera hora de la tarda sens falta. D’aquest viatge llampec, dues ràpides constatacions. Primera, si jo fos veí de Barcelona hauria usat l’AVE que en poc més d’una hora m’hi hauria portat, amb la qual cosa, entra anada i tornada hauria emprat no més de dues. Com que no sóc de Barcelona, l’única opció ha estat la d’usar el vehicle privat i malgastar de tres hores i mitja de cotxe sense possibilitat de fer res, entre anada i tornada. Una prova més de l’error estratègic que en el seu moment es va cometre al descartar l’opció més sensata de que l’AVE passés per l’altra banda de Collcerola i que d’aquesta manera es guanyés el disposar de mig milió més de potencials usuaris dels que té ara. Segona, avui encara he pres més consciència de la transcendència que tenen les xarxes. Ha estat quan una de les persones amb les que m’he reunit –que jo coneixia de res–, m’ha demostrat, en acabar la reunió, saber molt sobre mi. Al mostrar-li la meva estranyesa s’ha limitat a dir-me que ell em coneixia a través de les anomenades xarxes socials. Algú m’ho havia comentat, però em costava creure que fos veritat: hi ha força persones que abans de veure’s o trobar-se amb algú, consulten les xarxes i he recordat aquell principi d’Oscar Wilde que resa “mai no tindràs una segona oportunitat per donar una primera bona impressió”. I aquesta primera oportunitat ja no passa per una trobada física sinó que, ens agradi o no, la dona el què sobre nosaltres es reflecteix a les xarxes. Als de la meva generació ens costa molt entendre que això sigui així, però les que ens segueixen ho han de tenir molt present.

  • Divendres 17 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La mortalitat per covid baixa malgrat el triple de contagis” (El Periódico)
“L’augment de casos de covid fa témer un Nadal amb restriccions” (La Vanguardia)
“L’ómicron s’estén amb rapidesa per Espanya i Europa” (El País)
“Més tercera dosi” (El Punt Avui)
“Subirats relleva Castells al ministeri d’Universitats” (Ara)

Ahir cimera de caps d’Estats i de presidents de Govern a Brussel·les. La UE continua encallada i malgrat els problemes comuns que sobre els països membres planen (augment exponencial de contagis de la variant ómicron del corona virus, i augment encara més exponencial del preu de l’electricitat) és impossible assolir acords de mínims amb l’objectiu, en el cas del corona virus, d’implantar unes mateixes mesures sanitàries bàsiques en tots els estats i, en el cas del preu disparat de l’electricitat, acordar mesures a adoptar per frenar l’escalada.

  • Dissabte 18 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els científics debaten tornar a les mesures dures” (El Periódico)
“Casado inflama el conflicte pel català la vigília de la manifestació” (La Vanguardia)
“Espanya es resideix a restriccions dures malgrat el risc molt alt” (El País)
“D’Iceta a Illa” (El Punt Avui)
“El 20% dels casos de Barcelona ja són d’ómicron” (Ara)
“Aniré tres anys a la presó per dues multes de trànsit, i res més” (Manuel Bustos) (Diari de Sabadell)

L’estat d’excitació i de radicalització política en el qual ha entrat Pablo Casado no sembla tenir límit i menys encara aturador. Ahir en vàrem tenir una nova mostra quan, després que el president de Galicia i company de partit Alberto Núñez Feijóo l’advertís de la conveniència de moderar el seu discurs, Casado va optar per rebotar-se i crispar més la situació amb un dur i demagògic discurs contra l’escola catalana i el tracte que segons ell es donava als col·legis de Catalunya per part d’alguns professors als alumnes castellanoparlants. A banda de no tenir cap mena de base creïble on sustentar-se, el discurs estava impregnat de maldat tant pel què fa a la forma com al fons. Moltes són les preguntes a fer-se davant l’actitud de Casado les darreres setmanes reclamant a tothom que digui la veritat quan ell no para de mentir. I d’entre aquestes possibles preguntes, com pot ser que el PP de Catalunya no hagi dit ni mu davant aquesta greu acusació?

  • Diumenge 19 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Aspirem a la plena sobirania però m’asseure a negociar el finançament” (Jaume Giró) (El Periódico)
“Sánchez convoca els presidents autonòmics per l’avanç de la sisena onada” (La Vanguardia)
“L’Església obre una investigació inèdita sobre abusos a Espanya” (El País)
“Força pel català” (El Punt Avui)
“Actualitzar la immersió” (Ara)

L’evolució de la pandèmia no pinta bé. Per ser clars, gens bé. I és que si ens atenem als fets (evolució de la pandèmia) i a les declaracions de científics i de polítics els darrers dies, tot apunta a què en el decurs de les properes hores assistirem a l’aplicació de noves mesures restrictives que afectaran de ple les trobades familiars i d’amics en ocasió de les festes nadalenques. De ben poc hauran valgut els avisos que ens arribaven d’altres països quant a la rapidesa contagiosa de la variant ómicron que, per exemple, ha portat als Països Baixos a dictar un confinament gairebé total, pràcticament el mateix que aquí es va dictar arran l’inici de la pandèmia el març de 2019. Suposàvem, també erròniament, que l’alt nivell de vacunació ens alliberaria de contagis i no ha estat així, i avui els ingressos hospitalaris tornen a créixer i també els ingressos a les UCI’s i el nombre de víctimes.


  • Dilluns 20 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Illa llança al PSC a governar la Catalunya d’’un sol poble’” (El Periódico)
“Cal evitar les alces salarials que converteixin la inflació en estructural” (Nadia Calviño) (La Vanguardia)
“L’esquerrà Gabriel Boric aconsegueix la presidència de Xile” (El País)
“La nova televisió” (El Punt Avui)
“Illa: “No ens dividiran per la llengua” (Ara)

Tots els observadors coincideixen en què ahir, amb el Congrés extraordinari que proclamava Salvador Illa com a primer secretari dels socialistes catalans, el PSC tancava la seva llarga travessia pel desert. El mèrit de que durant aquesta travessia els socialistes no hagin perdut ni més bous ni més esquelles que les estricament necessàries recau en gran part, en la persona de Miquel Iceta (ara elegit president del PSC), que ha tingut la tenacitat i l’habilitat de conduir els socialistes durant aquests temps en els que a causa del procés, tot els anava a la contra. Què passarà d’ara en endavant? Ningú ho pot saber però de ben cert, el PSC tornarà a jugar un paper determinant, també en les relacions entre el PSC i el PSOE, entre les relacions entre Catalunya i Madrid.

  • Dimarts 21 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Salut torna a límits durs i preveu el toc de queda” (El Periódico)
“Catalunya torna a limitar horaris i aforaments i recupera el toc de queda” (La Vanguardia)
“Catalunya preveu el toc de queda contra l’explosió de contagis” (El País)
“Trapero destituït” (El Punt Avui)
“El Govern aprova el retorn de les restriccions dures” (Ara)
“Tret de sortida per al Portal Sud” (Diari de Sabadell)

Tard i malament degut, en gran part, a la nefasta política de comunicació de crisi desenvolupada des que la pandèmia es va fer present entre nosaltres. Almenys aquesta és la sensació que m’ha envaït el cos quan acabem de conèixer les mesures que la Generalitat de Catalunya ha decidit aplicar en un intent de frenar l’expansió de la variant ómicron del coronavirus just quan tenim les festes nadalenques a tocar. El conseller Josep M. Argimon, per justificar les restriccions que se’ns imposaran a partir del dia 24, ens deia ahir que “el comportament del virus ens ha sorprès”. Déu-n’hi do! Com pot ser que se’ns digui això quan portem gairebé dos anys de pandèmia i al llarg d’aquest temps el virus ha mostrat a bastament la seva capacitat de mutació i de resiliència? Com pot ser que se’ns digui això quan s’ha abaixat la guàrdia i s’ha deixat a mans de la vacuna la solució dels mals pandèmics? Pels desmemoriats potser cal recordar que sense anar més enllà, a començaments de mes, qui més qui menys veia a venir l’escalada expansiva del virus i que no per això es van adoptar mesures tendents a evitar que el macropont de la Constitució es convertís amb el focus expansiu de l’ómicron i ens condemnés el Nadal a tots… És amb aquest panorama gens engrescador que, també avui, encetem els dies de l’hivern estacional que no pas el personal i col·lectiu que fa temps habita entre nosaltres…

  • Dimecres 22 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Bars i discoteques planten batalla judicial i exigeixen compensacions” (El Periódico)
“Catalunya es queda sola en el pla de dures restriccions per al covid” (La Vanguardia)
“Els contagis estableixen el rècord diari de tota la pandèmia” (El País)
“Allau de positius i de cancel·lacions” (El Punt Avui)
“El toc de queda afectarà tres de cada quatre catalans” (Ara)

Els nivells d’hipocresia i de cinisme dels quals fan gala els populars espanyols se superen cada dia que passa. Ahir en vàrem tenir una nova prova quan el PP, al Senat, decidí –ai làs!— donar suport a una esmena impulsada per Compromís en defensa de la promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a Galícia, Astúries, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. I això just quan els atacs del PP al català se succeeixen darrerament sense solució de continuïtat. Clar que no cal que ens equivoquem ja que la decisió del PP no obeïa a cap canvi d’estratègia en relació al català i altres “lenguas regionales” sinó forçar que els pressupostos espanyols tornessin al Congrés de Diputats per a la seva aprovació definitiva. En paraules del portaveu dels populars al Senat Javier Maroto “el PP s’alegra enormement de la relliscada de Pedro Sánchez al Senat, que retorna els pressupostos i fa que tota Espanya s’assabenti del dolents que són aquests comptes i del dolent que és el Govern de Sánchez en la seva relació amb els seus socis”. Cal afegir res més?

  • Dijous 23 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern recupera la mascareta a l’aire lliure i accelera la vacunació” (El Periódico)
“Sánchez decreta mascaretes a l’exterior i fuig de restriccions” (La Vanguardia)
“Sánchez decreta mesures mínimes davant l’explosió de contagis” (El País)
“Mascareta arreu” (El Punt Avui)
“Aragonès i Urkullu critiquen la tebior de les mesures de Sánchez” (Ara)
“Pressupost, tancat i aprovat” (Diari de Sabadell)

Són prop d’una trentena els organismes públics catalans pendents de renovació després que els seus membres respectius haguessin finalitzat mandat sense ser rellevats. Ara, de presa i corrents, els partits polítics catalans majoritaris (socialistes, republicans i Junts) han treballat per arribar a acords que permeti renovar-los. Ho han aconseguit a partir de practicar el conegut exercici de repartiment de cadires perquè tothom quedi satisfet i content. La Sindicatura de Greuges passarà a ser encapçalada per la jurista Esther Giménez-Salinas que excepcionalment en aquest cas ha merescut el consens de les tres formacions polítiques atès el seu prestigi i trajectòria professional, mentre que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals serà presidida per Rosa Roma (a proposta d’ERC) i el Consell de l’Audiovisual per Xevi Xirgo (biògraf de Carles Puigdemont). Finalment, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades serà liderada per Meritxell Borràs. La primera impressió és que per arribar fins aquí, no calia haver esperat tant. No havíem quedat que aquí tot ho faríem d’una manera diferent? En qualsevol cas, i malgrat tot, bo ha de ser donar temps al temps…

  • Divendres 24 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Primera gran reforma laboral amb pacte social en 40 anys” (El Periódico)
“Govern i agents socials assoleixen un gran acord sobre la reforma laboral” (La Vanguardia)
“Reforma laboral pactada” (El País)
“Toc de queda” (El Punt Avui)
“Díaz aconsegueix pactar la reforma laboral a temps” (Ara)

Vigília de Nadal a la que arribem amb un nivell de contagis mai no assolit fins ara. Ens salva la situació la quantitat de persones vacunades i que la variant ómicron de la Covid-19 sembla menys perillosa que no pas les anteriors. Però de sobra sabem que hi ha malalts i no pas malalties i que el comportament del virus afecta de manera diferent segons la persona infectada. En qualsevol cas, les instal·lacions hospitalàries i sanitàries tornen a estar prop del col·lapse i els professionals que les atenen sota pressió. I malauradament així estarem fins que tothom no sigui conscient que una pandèmia és una “malaltia epidèmica estesa a molts països o continents, que ataca gairebé tots els individus d’un país”, segons s’explica en el Diccionari General de la Llengua Catalana.

  • Dissabte 25 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Rei assenyala l’obligació de ser ‘exemple d’integritat’ i demana consensos polítics” (El Periódico)
“El Rei crida al consens i a la unitat per garantir l’estabilitat” (La Vanguardia)
“El Rei reclama consensos per donar estabilitat al país” (El País)
“Segon Nadal restringit” (El Punt Avui)
“Sanitaris cremats: ‘Vas resistent fins que petes’” (Ara)
“Sóc alcaldessa, de moment no necessito res més” (Marta Farrés) (Diari de Sabadell)

Nadal. Un dia gran per a la majoria de persones, però molt especialment ho és per a mi que coincidint amb aquesta Diada arriba un meu nou aniversari i ja en són 73. D’aquí que amb la família, des de sempre, celebrem doblement aquesta festivitat. Fins fa uns anys ho fèiem amb els pares, germans i fills. I des que els pares ja no hi són, fem els possibles per mantenir la tradició i reunir-nos la família sencera. Però per segon Nadal consecutiu i per mor de la pandèmia això no ens és possible i ens hem de limitar a celebrar la doble efemèrides amb la meva esposa, filles, gendres i nets amb l’esperança que l’any que ve podrem tornar a fer festa grossa…

Diumenge 26 de desembre de 2021

La diada de Sant Esteve, a Catalunya, no es publiquen diaris

Vaig tenir la immensa sort, el juny del 2000, de conèixer al Reverend Desmond Tutu, avui dissortadament traspassat. Va ser en ocasió de la concessió del primer títol Doctor Honoris Causa que lliurava la Universitat Pompeu Fabra, nascuda el 1990, a través del qual es feia reconeixement de la persona i de la militància en defensa dels valors encarnats per  Desmond Tutu “que entronquen amb el respecte dels drets humans, la justícia, la tolerància, la igualtat i la llibertat de les persones amb independència de la seva condició, raça i religió”. D’aquells dies, a banda de la seva bonhomia i de l’emotiu acte acadèmic de lliurament del títol que comptà amb la veu de la cantant sud-africana Sibongile Khumalo, en recordo el moment en el que el Reverend ens demanà visitar la Sala de Reflexió de la UPF, un espai-cripta que havia estat dissenyat pel pintor Antoni Tàpies ubicat al Campus de la Ciutadella. Una vegada a l’interior de l’espai, va demanar-nos als que l’acompanyàvem que el deixéssim sol i allí hi va estar, assegut, un bon grapat de minuts. Al sortir, per justificar la seva tardança en fer-ho, destacà l’atmosfera de recolliment que envoltava la Sala que era el què l’havia convidat a la reflexió. Un sentiment que connectava de ple amb el que Tàpies havia escrit al concebre aquell espai: “En uns moments tan dominats per les “cultures” de la distracció i del negoci, quan fins alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt significatiu que des del món universitari recordem la necessitat d’uns espais de silenci i de reflexió amb els quals l’art justament pot exercir les seves funcions més nobles i segur que més útils als ciutadans.” Una estona després Tutu en el seu discurs d’acceptació del títol, defensava la seva confiança en el triomf de la pau, el bé i la veritat per sobre del mal… Descansi en pau.


  • Dilluns 27 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’espera als CAP arriba als 12 dies a Catalunya” (El Periódico)
“Aragonès apressa Sánchez a desbloquejar el conflicte català el 2022” (La Vanguardia)
“Castella i Lleó marcaran l’estratègia del cicle electoral” (El País)
“Vacunació per onades” (El Punt Avui)
“Els ingressats a l’UCI s’han doblat des del pont ” (Ara)

Recta final de la setmana que desembocarà amb l’inici d’un nou any, que continua marcada per l’expansió de la variant ómicron del coronavirus que ha obligat de nou a restringir atenció sanitària en hospitals i CAP, limitant-la a atendre persones contagiades i casos d’urgència en d’altres patologies.

  • Dimarts 28 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Les vacunes han salvat 10.000 vides a Catalunya” (El Periódico)
“Els metges espanyols són els que més cobren de les farmacèutiques” (La Vanguardia)
“Mitja Espanya pren mesures amb els contagis disparats” (El País)
“Cap d’any de risc” (El Punt Avui)
“Catalunya bat el rècortd d’exportacions tot i la pandèmia” (Ara)
“Protagonistes 2021” (Diari de Sabadell)

Pot semblar una innocentada pròpia del dia que som, però no ho és. A Madrid, l’alcalde del PP, José Luis Martínez-Almeida, que va ser elegit gràcies al suport de Ciudadanos i Vox en detriment de Manuela Carmena de Más Madrid que és la formació que va guanyar les eleccions municipals de 2019, aconseguia salvar ahir els pressupostos municipals corresponents a l’any 2022 al pactar-ne la seva aprovació amb els quatre regidors que l’abril passat van abandonar la disciplina de la formació Más Madrid per desavinences amb la portaveu, Rita Maestre. A canvi, Almudena Grandes serà nomenada filla predilecta de Madrid, un reconeixement al qual ferotgement s’havia oposat el PP. “Cosas tenedes, Cid, que farán fablar las piedras” deia Alfons VI al cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador segons consta en la cançó de gesta anònima Cantar del Mío Cid (segle XIII). Una sentència que malgrat el pas del temps i a la vista dels fets i de les circumstàncies polítiques enmig de les quals ens movem, continua malauradament essent plenament vigent.

  • Dimecres 29 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Pressupostos sense compromís” (El Periódico)
“Pressió a l’executiu per reduir la quarantena dels positius sense símptomes” (La Vanguardia)
“Espanya debat si escurça els dies d’aïllament dels contagiats” (El País)
“Valtònyc no es toca” (El Punt Avui)
“L’esclat de contagis satura els CAP” (Ara)

El discurs del president del Govern espanyol Sánchez de manual, posant al sarró les coses en les quals i malgrat la pandèmia, s’ha avançat. L’actitud de destroyer del PP i del seu líder Casado lamentable. Si en moments com aquests, l’oposició solament sap fer el què està fent, el problema que tenim a aquest país és d’unes dimensions molt més superiors a es que imaginàvem. Algú li hauria de dir a Casado que per aquest camí es va al precipici precisament per la pèrdua de credibilitat. A vegades penso que Sánchez és el millor opositor que amb Casado pot tenir pel dubte que em genera que la dreta tranquil·la li pugui donar suport. És simplement una sensació de les moltes que tinc…

  • Dijous 30 de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La quarantena passarà serà de 7 dies en els casos asimptomàtics” (El Periódico)
“Espanya escurça la quarantena amb mig milió de contagiats” (La Vanguardia)
“Govern i autonomies escruçen per unanimitat l’aïllament per Covid” (El País)
“Menys quarantena” (El Punt Avui)
“Les quarantenes passen a ser de set dies” (Ara)
“2021” (Diari de Sabadell)

Potser si que els discursos del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, s’allunyen de la realitat a conveniència. No ho nego, atès que, en general, aquesta és una pràctica habitual instal·lada en el comportament de la majoria de responsables de governs democràtics. Però si anem una mica més enllà i repassem el què ha estat la trajectòria del Govern de coalició socialistes i podemos el darrer any, haurem de convenir que els pros superen amb escreix als contres i que els mals auguris que dia rere dia pronosticava el líder de l’oposició, Pablo Casado (que menteix a ‘sabiendas’ que diuen els castellans i que compta amb el suport dels mitjans de comunicació més escorats a la dreta), sortosament no s’han acomplert. La llista que ho avala és llarga, impossible de reproduir aquí. No obstant i això, bo ha de ser recordar, per exemple, que Espanya és el primer país que ha rebut ajuts europeus new generation per haver fet els deures a temps i que contra el què deia Casado, la feina s’ha fet a més bé. Espanya és el país amb més vacunació, la qual cosa vol dir que malgrat els problemes sorgits, també en això, en contra dels pronòstics de Casado, les coses s’han fet bé. L’any acaba amb pressupostos de l’Estat aprovats per una gran majoria dels partits que formen l’arc parlamentari del Congrés espanyols així com en un acord amb sindicats i patronal per reformar la llei de l’ocupació i la creació de l’Agència espanyola d’Ocupació. L’economia espanyola ha crescut el darrer any i s’han creat nous llocs de treball. Que hi ha coses que no funcionen és ben cert, però moltes menys de les que un Casado sortit de mare enumera cada dia en un intent desesperat de revertir la relació de forces polítiques que ara com ara no li és favorable condicionada, d’altra banda, a Vox.

  • Divendres 31de desembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Emergents del 2022” (El Periódico)
La pujada del gener s’allargarà durant uns quants mesos” (La Vanguardia)
“24 milions d’espanyols han perdut poder adquisitiu el darrer any” (El País)
“L’any que ve” (El Punt Avui)
“2021, un any salvatge” (Ara)

Hauré de convenir que això de les meves passejades matineres s’està convertint en un mena d’esport de risc. Ho escric perquè si ara fa justament un any explicava aquí mateix que vaig estar a punt de ser atropellat per un patinet elèctric a la plaça de l’Ajuntament, avui, mentre transitava per la ronda d’Europa al seu pas per Can Llong, ho he estat per un vehicle que pel carrer de Sarajevo s’apropava a una velocitat gens adequada. Atès que el seu semàfor estava en vermell, erròniament he suposat que el vehicle s’aturaria i amb aquest convenciment he començat a travessar el carrer. Però no ha estat així i el vehicle en qüestió no ha respectat el semàfor obligant-me a mi a fer una cabriola per evitar ser atropellat. Per sort tot ha quedat en un ensurt. El problema és que aquestes accions incíviques es repeteixen una i mil vegades sobretot a primeres hores del matí quan la ciutat comença a despertar-se i el trànsit és escàs.


Podeu veure també: