Sovint es fa referència a l’opinió pública talment com si algú tingués la facultat de saber el què les persones pensen en un moment determinat. De fet, històricament, el concepte opinió pública ha estat vinculat a l’opinió que, sobre una qüestió concreta, tenen els que ostenten algun tipus de poder o actuen com a ascendents socials damunt col•lectius de persones més o menys amplis. És el cas, sense anar massa lluny, dels mitjans de comunicació que, en més d’una ocasió, s’erigeixen en portaveus d’una opinió pública, d’un col•lectiu de ciutadanes i de ciutadans, que mai no han consultat o, que si ho han estat, ha sigut de manera parcial. En aquest cas, més que d’opinió pública, s’hauria de parlar d’opinió publicada que, com fàcilment pot deduir-se, no és pas ben bé el mateix.

També, els partits polítics –o, per ser més exactes, els aparells dels partits polítics– tenen també una certa tendència a creure’s que allò que ells pensen i opinen és el que interessa a la ciutadania sense que, abans, l’hagin consultat o s’hi hagin apropat de manera suficient. Quan això passa es tracta, com a mínim, d’una distorsió en les perspectiva de les coses.

D’aquesta tessitura no ha d’estranyar que sovint sorgeixin situacions en les quals els mitjans de comunicació o els que governen acabin disposant d’una percepció social o político-social que no es correspon amb la realitat.

Tot plegat ve a tomb pel fet que a la Unió Europea es prenen decisions impossibles d’aplicar o de fer complir. Potser ens hem d’adonar que en els temps que vivim, ningú no es mama el dit i que sense pedagogia prèvia no és possible ja aplicar determinades decisions, a despit que les puguin animar la millor de les bones voluntats. En d’altres paraules, per a implementar mesures cal, abans, abonar el terreny i actuar sobre els estats d’opinió que, en ocasions, es basteixen sobre bases incertes o errònies. Quant la societat de la informació s’ha instal•lat entre nosaltres i més fàcil és conèixer l’opinió dels ciutadans, es fa difícil entendre com encara s’evidencia una distància tan elevada entre polítics i ciutadania, sense que no sembli fer-se massa res per a reduir-la. I el què passa a la Unió Europea, passa en àmbits més propers a nosaltres, com fàcilment és comprovable cada dia. Si des de l’àmbit de la política es treballés més per actuar sobre els estats d’opinió i menys des de la demagògia, de ben segur que les coses ens anirien diferent i que tots hi sortiríem guanyant.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 20 de març de 2001