Leopoldo González-Echenique
Des d’un punt de vista estrictament democràtic, ningú no ha de qüestionar la legitimitat de les decisions que adopta el govern del Partit Popular (PP) atès que disposa d’un suport parlamentari que li atorga un ampli marge de maniobra tant en matèria legislativa com executiva. Al cap i a la fi els populars varen assolir aquesta majoria a les urnes, a despit que la seva victòria electoral s’aixequés en base a un programa i a unes promeses que a l’hora de la veritat han resultat ser paper mullat, i pur engany. En qualsevol cas hauran de ser els electors i les electores que en les properes eleccions hauran de passar factura pels incompliments i possibles excessos. Però de moment, el PP a partir de la seva majoria està aplicant el corró parlamentari, implementant sense el més mínim pudor decisions que si bé poden ajustar-se a dret, de facto estan comportant un retrocés en la qualitat democràtica del país i una herència que pesarà força en el futur. L’abús que fa el govern popular dels decrets-llei condiciona –si no és que la modifica– la tasca del parlament, com seria el cas de l’estratègia seguida pels populars en relació a la reforma del Consell d’administració de l’ens públic RTVE, i del sistema d’elecció dels seus consellers, amb l’excusa de la necessitat d’una racionalització i de posar punt-i-final a una situació de desgovern.
Des la recuperació de la democràcia, a Espanya ens hem regit per un sistema de control plural i democràtic del servei públic de ràdio i televisió certament imperfecte, però que es basava en què les persones cridades a formar part del Consell d’Administració de l’ens RTVE, comptessin amb el suport, com a mínim, dels dos terços de la cambra baixa. En la pràctica aquesta norma obligava a què els partits polítics majoritaris es posessin d’acord en quant als components del Consell d’Administració i garantia la presència en el seu sí de veus no necessàriament concordants amb les polítiques dominants. Al marge de la norma en quedava l’elecció del president o presidenta del Consell que era potestat reservada al govern. Va ser durant el mandat del president José-Luis Rodríguez Zapatero que d’acord amb el PP, es va establir que la presidència del Consell d’Administració també havia de ser elegida amb el vot favorable dels dos terços de la cambra baixa. D’aquesta manera el càrrec de president o presidenta del Consell, a l’haver de ser pactat com a mínim pels dos grans partits, deixava d’estar al servei del govern de torn i garantia una major pluralitat als mitjans públics. Ara que el PP disposa de majoria absoluta, mitjançant un recent decret-llei del PP ratificat parlamentàriament amb el suport de CiU, ha canviat les regles de joc en quant a la composició i funcionament del Consell d’Administració, i també en el sistema d’elecció dels seus membres que a partir d’ara seran elegits simplement a través de la majoria absoluta de cambra. No escapa a ningú que en l’actual conjuntura, la modificació obre les portes, com ha passat, a què el PP pugui imposar les persones que han de formar el Consell d’Administració de l’ens RTVE, i molt especialment el seu president o presidenta. Sens dubte, un retrocés democràtic en la gestió de l’ens públic de RTVE.
Però que això hagi estat així, i que ètica i estètica no hagin marxat una altra vegada per un mateix camí, no hauria d’haver estat excusa suficient perquè els socialistes s’automarginessin del procés de renovació de l’ens. Millor hauria estat que després de denunciar la manipulació operada, s’haguessin implicat en el procés per denunciar des del propi Consell el comportament maniqueic de l’ens en aquesta nova etapa dels mitjans públics de ràdio i televisió.
Publicat a Diari de Sabadell, el 14 de juny de 2012
Jo em desespero.
Els partits polítics, en especial el PP i el PSOE, menteixen més que parlen i continuen sent els més votats pels espanyols. No és una incongruència?
Els Bancs ens estan robant el futur amb el permís dels gobiernos de torn i els votants ho estem permeten.
Els periodistes per ràdio, televisió, premsa i a Internet denuncien el que està passant però no hi ha cap reacció.
Què cal fer per que aquests barruts rebin el que es mereixen i puguem tenir un govern i una banca com cal?
El PP que acusava al PSOE de mentir, el primer que ha fet al arribar al gobierno ha estat llençar el seu programa i aplicar el que li sembla sobre la marxa. La improvisació es va inventar a la península iberica.
Joan, no deixis de denunciar. Omplirem el vas i al final passarà alguna cosa.
Miquel
C’est ça, mon ami, c’est ça!
Després d’estar una vintena llarga d’anys amb la presidència i el Consell de l’Ente RTVE en mans del govern majoritari de torn, l’encantador de serps, Rodríguez Zapatero, escolta els savis i posa en marxa una reforma representativa de la RTVE pública estatal que, en una escala de quatre graons, n’hi puja dos. Bé, no està malament per començar. Podia haver aprofitat i donar representació al Consell d’associacions ciutadanes, culturals, periodístiques… Podia, a l’hora que transformava la fòrmula jurídica -de l’Ente passàvem a la Corporació- bastir el servei d’un finançament viable, com ara el canon. I no ho va fer. Bé, por, tebiesa… Però, es va fer un pas endavant que déu-n’hi do!
I ara el PP, que si bloqueig amb el PSOE i altres mandangues, tzas!! Un bon cop de decret i tornem on érem: la ràdiotele-dirigida, la corretja de transmissió dels temps passats. Bé, dels temps passats a la ràdiotele espanyola i olé, perquè a la ràdiotele-catalana-catalaneta o a la ràdiotele-valenciano-ché o a la de l’autonomia que vulguis segueixen encara el model del rodet polític. Què, si no, amb les substitucions de la senyora Altarriba i les següents baules de la cadena de comandaments?
Actuacions democràtiques? Sí, resultat de les majories polítiques que els ciutadans escullen. Sí. No hi ha res a dir. A no ser, objectar que el gran problema és que a la sang cultural d’aquest país s’interpreta la democràcia com la sang que el vampir necessita per a vampiritzar a tothom. És l’aval de “ara mano jo!!”, enlloc de “ara jo en sóc el responsable”.
Res, que no hi ha manera! Ara un sector de l’audiència estatal no s’assabentarà de segons quines notícies o els arribaran informacions manipulades -en el sentit pejoratiu-, com al País Valencià poc o res sabien dels merders dels seus governants peperos a través de la seva ràdio-tele.
I, mentre, els del PSOE que també s’ho facin mirar.
Perdoneu, he desheretat la Mònica Terribas i li he passat un simple fardell d’herba de la família Altarriba.
Excuseu el lapsus lingüe.