El barri de la Creu Alta celebrà, el darrer cap de setmana, la seva Festa Major. Possiblement sigui la de la Creu Alta una de les Festes Majors més participatives de les moltes que, al llarg i ample de l’any i de la geografia sabadellenca, tenen lloc en la ciutat. Hi ajuda, sens dubte, que la Creu Alta sigui pràcticament la prolongació del centre de la ciutat i que, per això, la festa anyal del barri pugui considerar-se com una mena de Festa Major dels dos nuclis de població més antics de la ciutat.

Sigui com sigui és el cas que la Festa Major de la Creu Alta ha assolit, en només set anys, un lloc rellevant d’entre les celebracions tradicionals i les manifestacions populars sabadellenques. De fet la Festa Major de la Creu Alta, malgrat que feliçment recuperada fa poc més d’un lustre, disposa d’una llarga tradició. El barri havia celebrat la Festa, fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta. Els designis del, en aquest cas, mal anomenat progrés i problemes de tota mena, provocaren la seva desaparició… Recordo encara—jo no devia comptar amb més de deu anys d’edat—l’ambient que es respirava en aquelles Festes Majors dels anys cinquanta a la Creu Alta, les quals discorrien en els estrets límits urbans que imposaven el restaurant Espanyol, l’establiment hostaler de “Cal Sacs” i el conjunt format per la pista, cinema i bar Cervantes. La cruïlla dels carrers de Muntarols i de Sant Maties amb l’actual Avinguda de l’Onze de Setembre (anomenada en aquells moments “Avenida del Ejército Español”) era el cèntric punt creualtenc en el qual es donaven cita la majoria dels actes programats, d’entre els que en sobresortien la carrera ciclista, les audicions de sardanes i les inevitables i sobèrbies sessions de ball que, tarda i nit, es donaven en la pista del Cervantes amb l’orquestra de torn.

De l’escenari que servia de marc a aquestes celebracions creualtenques de la postguerra, avui, malgrat els anys transcorreguts, encara en són visibles algunes restes. Del que fou prestigiós i notabilíssim Restaurant Espanyol, es pot veure encara l’edifici que l’albergava el qual té els dies més que comptats. Del Cervantes, com a mut testimoni, en queden les encrostades i grises parets del que havia estat un regular cinema, una històrica pista esportiva i de ball que, a l’estiu, acollia també sessions de cinema a l’aire lliure. De “Cal Sacs” roman el record del vell establiment reciclat en modern edifici després de continuades i inacabables transformacions i ampliacions.

Eren aquells anys en els quals la Creu Alta tenia cura, alhora, de donar alegries esportives, les quals trencaven i animaven la monòtona i avorrida vida ciutadana. La pista del Cervantes i el vell Camp, i ex-velòdrom, de la Creu Alta al carrer de Sant Vicens, eren dues instal.lacions que visqueren jornades de glòria de l’esport ciutadà. En la pista del Cervantes hi jugà el millor equip de handbol del C. d’E. Sabadell que mai no ha tingut la ciutat, el qual es trobava, en aquells moments, encimbellat en la màxima categoria. En el record queden els apassionants partits de rivalitat vallesana entre Sabadell i Granollers. En el Camp de la Creu Alta hi jugà, fins la temporada 1966-67, l’equip de futbol titular de la ciutat. Els més emblemàtics i prestigiosos equips del futbol espanyol trepitjaren la seva gespa que acollí partits internacionals.

Són només alguns dels molts aspectes de la història del barri que, gràcies a l’infatigable esforç d’uns veïns enquadrats en la Comissió de Festes de la Creu Alta, són recuperats i posats a disposició dels ciutadans cada any per la Festa Major. Exposicions temàtiques tenen cura d’aportar informació en relació amb el passat d’un barri del qual, enguany, es compleixen noranta anys de la seva incorporació a Sabadell.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de maig de 1994