No hi ha goig que cent anys duri. Tampoc govern del mateix color que es pugui mantenir al front de la Generalitat de Catalunya. L’executiu català sembla haver tocat fons i ara viu sota l’amenaça de convertir-se en juguet a mans d’un altívol PP. Tot plegat perquè l’actual govern de la Generalitat de Catalunya només podrà concloure l’actual legislatura si compta amb el suport dels populars catalans. S’han acabat, d’aquesta manera, els dies en els quals CiU feia i desfeia i, per contra, li han arribat dies de patiment.

Els errors es paguen i, en política, encara més. CiU comença a pagar l’error d’haver preferit, a Catalunya, una aliança amb els populars abans de fer-la amb les forces progressistes i catalanistes presents en la Cambra catalana: republicans, socialistes i ecosocialistes. Els núvols de tempesta planen sobre CiU i anuncien un temporal que, tard o d’hora, descarregarà i que, per endavant, podria emportar-se tot el que en el camí trobés. CiU no s’adona que viu enmig d’una torrentera amenaçada per la riuada de les desafeccions externes i dels distanciaments interns.

La darrera jugada de CiU per mantenir-se en el poder a Catalunya, al donar suport parlamentari al projectat Pla Hidrològic Nacional, pot sortir-li cara a la coalició nacionalista ja que la qüestió radica en saber fins quan el PP està disposat a donar suport parlamentari al govern de la Generalitat de Catalunya. Els populars saben que amb el seu suport a l’executiu català aconsegueixen dos efectes de signe diferent que responen també a ambicions polítiques diferents: d’una banda, el desig dels populars mateixos de què CiU es cremi davant el seu electorat; de l’altra, abonar l’interès del president Pujol –que ja ha anunciat que es retiraria en acabar l’actual legislatura– de poder sortir de la plaça per la porta gran i que sigui el seu dofí Artur Mas, qui hagi de carregar amb els neulers d’una possible derrota electoral nacionalista a les eleccions autonòmiques. Jordi Pujol no vol passar pel tràngol de veure’s descavalcat de la presidència del govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant una moció de censura votada per totes les forces de la cambra catalana llevat, òbviament, de CiU.

El cas és que, sigui com sigui, l’actual situació política no afavoreix a CiU però tampoc, i això és encara pitjor, afavoreix els interessos de Catalunya…

Publicat a El Periòdic d’Andorra el 27 de març de 2001