Fa uns pocs dies, ordenant papers amuntegats en una de les prestatgeries del meu estudi a casa, vaig trobar-me amb la reproducció d’una fotografia obtinguda avui fa justament 34 anys a Lausana (Suïssa), pocs minuts després que el president del Comitè Olímpic Internacional (CIO) Joan-Antoni Samaranch, des del faristol de l’escenari del Palau de Beaulieu pronunciés amb to solemne aquelles mítiques paraules ­­–amb ‘paradinya’ inclosa– de “à la ville de… Barsalona!”, a les que seguí el crit exultant de la delegació barcelonina encapçalada per l’alcalde Pasqual Maragall, desplaçada a Lausana amb l’esperança de tornar a casa amb la nominació de la ciutat com a seu dels Jocs de la 25na. olímpiada moderna. Enrere quedaven molts esforços i complicitats i, per endavant, el repte d’organitzar uns Jocs Olímpics que en paraules de Maragall havien de posar Barcelona al mapa.

Vaig tenir la sort –la immensa sort— de poder viure l’instant de la nominació olímpica al Palau de Beaulieu. Ho vaig fer ocupant una de les butaques de les darreres files de platea. Al meu costat Francesc Galmés i Díaz-Plaja, company de feina amb qui m’acabaria unint una provada amistat, que la Covid-19 s’havia d’emportar el passat 29 de març. Ell i jo treballàvem a la Diputació de Barcelona. Ell dirigint el Gabinet de Relacions Públiques i jo al capdavant del Servei de Premsa de la institució provincial que presidia l’igualadí Antoni Dalmau i Ribalta.

Dels molts records que dels moments viscuts aquells dies que precediren i seguiren a la nominació que la troballa de la fotografia va evocar-me, en vull destacar l’abraçada que el Francesc –el Paco com els amics el coneixíem– em va fer immediatament després que Samaranch anunciés que Barcelona havia de ser la seu dels Jocs de 1992; abraçada acompanyada de llàgrimes i d’un “Joan…, ho hem aconseguit!” que a mi també em va fer vessar algunes llàgrimes d’emoció.

Per completar la petita història de la imatge que encapçala aquesta entrada afegiré  que es tracta d’una fotografia que va veure la llum un any després de la nominació, il·lustrant una pàgina central desplegable d’un ampli reportatge sobre la Barcelona olímpica publicat al setmanari “Tiempo”. El cas és, però, que es tracta de l’únic document gràfic del qual disposo en el que jo hi sóc d’aquell 17 d’octubre de 1986 viscut a Lausana. La fotografia, de la que en desconec l’autoria, va ser feta pocs minuts després que un emocionat i exultant  Maragall ens expliqués que l’acabaven d’informar que “Barcelona és l’hòstia” per significar que la gent havia sortit espontàniament i massivament al carrer per celebrar la nominació. No cal dir que llavors no hi havia telèfons mòbils i que encara faltaven uns pocs anys abans que internet es no es popularitzés i canalitzés tantes i tantes aplicacions amb les xarxes socials al capdavant. Aquell any 1986, pocs mesos abans de la nominació de Barcelona com a ciutat olímpica, jo havia estrenat el meu primer ordinador a la feina i la ràdio i la televisió eren els únics mitjans de comunicació capaços de transmetre en directe un esdeveniment com el d’aquell 17 d’octubre d’inesborrable record.

___________________________

(*) El bon amic Pedro Palacios Salvador (que va ser Cap de Premsa del Comitè Organitzador Barcelona 1992, COOB’92), m’ha fet arribar un parell de notes. En la primera em situa el lloc precís des d’on va ser obtinguda la fotografia i que era “l’estand de la candidatura de Barcelona 92, dissenyat per Leopoldo Pomés, situat a la planta baixa del Palais de Beaulieu”. En la segona m’estableix la relació de les persones que hi apareixen que “drets, d’esquerra a dreta, són: Joan Brunet (dircom Diputació de Barcelona), Xavier Rubert de Ventós (filòsof), càmera de TV (desconegut), Antoni Dalmau (president de la Diputació de Barcelona), Joan Margarit (arquitecte i poeta), Jordi Vallverdu (vicepresident de la Diputació de Barcelona), Ignasi Masferrer (ambaixador d’Espanya), Fernando Perpiñà Robert (sots-secretari d’Assumptes Exteriors del Govern d’Espanya), Romà Cuyàs (Secretari d’Estat d’Esport) i Enric Truño (regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona). Asseguts: Narcis Serra (ministre Defensa i exalcalde de Barcelona) i Pasqual Maragall i Mira, (alcalde de Barcelona)”. Moltes gràcies Pedro per la teva aportació!