“Receptes tinc que per a mi no vull” deia sovint la meva sàvia àvia després d’observar a aquell que mai no es cansava de donar consells i exigir comportaments a l’altre amb la finalitat de resoldre una qüestió determinada, però que, alhora, era incapaç d’aplicar les mateixes receptes que propugnava per a resoldre els problemes similars als que a ell mateix l’afectaven. Casualment, en això pensava i reflexionava aquest matí mentre a la ràdio escoltava que ahir, al Parlament de Catalunya, s’havia tombat per la majoria, la proposta del PSC abonada pels Comuns, de reunir una taula de diàleg, també a Catalunya, per tractar la situació interna del país en el qual, per meitats, la ciutadania es troba dividida entre aquells que abonen l’independentisme com a fórmula única de solució dels problemes polítics que patim i els que consideren que hi ha altres camins per a resoldre el conflicte evident que Catalunya té plantejat amb l’Estat. Per cert, una taula que fins i tot el president Quim Torra havia convocat en dues ocasions…