Fa uns anys, per gaudir plenament de les prestacions de qualsevol vehicle a motor acabat de comprar, calia seguir un procediment escrupolós i fer al motor allò que es coneixia com a un “bon rodatge”. D’aquesta manera es prevenien possibles problemes mecànics futurs que podien condicionar tant la durada com la fiabilitat del vehicle adquirit. Les condicions més elementals establertes per fer un bon rodatge partien de dues premisses: que unes mateixes mans fossin sempre les que conduïssin el vehicle en l’etapa inicial de la seva vida útil i que els primers quilòmetres del nou vehicle estiguessin presidits per una conducció suau que evités forçar el motor. D’entrada, doncs, era aconsellable no prémer l’accelerador fins haver superat els primers 500 qms. i encara la prudència aconsellava mantenir un règim moderat de voltes del motor fins que la primera revisió es produís quan s’havien recorregut 1.000 qms. Superada aquesta fita i comprovat el bon estat de la mecànica, era el moment de començar a circular àgilment.
El govern del president Mas acaba de complir els seus primers dies de rodatge. Com manaven els cànons, per arribar sense ensurts a la fita de la primera revisió de les properes eleccions municipals, calia aplicar una conducció dolça i no prendre més decisions que les fossin estrictament necessàries. Es tractava d’evitar desencontres i per damunt de tot posar en valor les bondats i les capacitats de l’equip encarregat de pilotar les polítiques a Catalunya aquests propers quatre anys. Era qüestió, doncs, de no prémer l’accelerador i d’aquesta manera defugir el risc que comportava que un mal rodatge malbaratés les expectatives d’uns bons resultats municipals en les eleccions del mes de maig. Ha passat, però, que malgrat la conducció lenta imposada quan a les polítiques a aplicar, el vehicle del govern bipartit ha patit ja uns primers danys només acabar de sortir del garatge. Les causes cal buscar-les en la manca de coherència, i a voltes en les contradiccions, quan es tractava de donar sortida a alguns compromisos electorals; causes que han fet que la proclamada qualitat del “govern dels millors” quedés de moment sota el dubte. Potser sabedor que el rodatge en aquesta etapa inicial de la legislatura no s’estava fent com convenia, el president Mas va optar per traslladar la responsabilitat del rodatge deficient al mal estat de la carretera per la qual estem transitant. Mas ha recuperat la vella idea de l’enemic exterior per no haver de reconèixer que durant els primers 100 dies ha mancat diàleg i fermesa i sobretot més perícia i coherència en la conducció política del país. Per minimitzar els efectes dels danys ocasionats a la imatge del nou executiu i garantir-se suports, el govern ha començat a tocar totes les tecles. D’aquesta manera, d’una banda ha escoltat els reclams d’aquells que fa uns anys asseguraven parlar català en la intimitat i que ara li prometen “l’oro i el moro”. Per l’altra ha fet un brindis al sol al donar suport al Moviment per la Independència de Catalunya i alguns dels seus membres han votat –per cert també en la intimitat– en un determinat sentit un assolellat diumenge per a fer-ho en un altre en seu parlamentària tres dies més tard.
Comptat i debatut: les moltes expectatives que CiU havia generat amb el nou govern que segons el president Mas pilotaven els millors, comencen a esmicolar-se. Ningú no nega l’evidència de què les carreteres pressupostàries es troben en un estat deplorable. Però quan això passa és quan més convé una alta perícia en la conducció per no fer marrades que poden portar a la pèrdua de suports i posar en qüestió conquestes socials de qualitat bàsiques en l’estat del benestar com ho són la sanitat i l’ensenyament públics.
Publicat a Diari de Sabadell, el 14 d’abril de 2011
Crec que estem en un punt tan perillós, que qualsevol pas en fals ens pot fer caure en picat.
El meu parer és que en lloc de tirar-se els plats pel cap uns partits i els altres, més ens convindria a tots plegats que compartissin taula i intentessin RAONAR molt seriosament dobre quina podria ser la manera d’aconseguir que el país pogués tirar endavant sense donar un cop de destral com aquest a duess coses tant importants com són la sanitat i l’educació, amb lo qual serem tots els que en pagarem les conseqüències.
S’han parat a pensar que per falta d’atenció médica puntual, pot arribar a mermar tan la salut d’una persona, que fins i tot n’hi hagi més d’un que se’n hagi d’anar de l’hospital per la porta del darrera?
I quant a l’educació, malauradament, en aquest país que ens toca viure, no és precisament de la més brillant. Són molts els que si volen prosperar una mica en els seus coneixements, es veuen obligats a marxar cap a altres contrades. Llavors, encara han de posar més pals a les rodes?
Penosament, els dirigents del govern, siguin d’una banda o siguin d’una altra, sembla que juguin a saltar obstacles, procurant fer voleiada sobre qualsevol forat negre que trobin pel camí, ara, si posar-hi un “parche” ja els hi és complicat, arreglar-ho bé… és una odissea sense aconseguir trobar-li un bon final.
Cal un bon rodatge, …, però sobretot cal un bon cotxe i un/s bo/ns conductor/s. Més encara, quan la carretera està en mal estat.
Gràcies Joan, ens fas pensar. Ah, molt bé els teus records de Can Colapi, que ja queden lluny. Els meus encara més.
Salutacions
La intenció de l’actual president, d’entrada, la trobo plausible quan ha defugit d’emprar els serveis de qualsevol polític de CiU en benefici de comptar amb personal qualificat sigui del partit o no.
El problema que li veig és que només ho ha fet, si no m’erro, a nivell de consellers deixant la resta de l’equip on sempre. Trobo que tocar amb tant poca delicadesa els dos fanalets del servei social com són Sanitat i Ensenyament ha estat com per donar carnassa als taurons. La “competència” quasi no ha de dir res ja que són els professionals de cada sector, animats segurament pels primers, els que els posen a parir.
Avui l’honorable Boi Ruiz ha tingut una xerrada amb l’amic Cuní i ha reconegut que sabent el que ha de fer amb la Sanitat no ha sabut expressar-ho. Coi! Doncs poseu una persona que tingui cura de dir-li com ha de comunicar el què vol fer i no posar el país en peu de guerra!
Ja et vaig dir en una ocasió que opino que la democràcia ha d’estar suportada pels “tècnics”. Els que saben de què va. Es pot ser un bon pilot però al darrera s’ha de tenir un equip de mecànics, comunicadors, comptables, etc que facin que tinguis el cotxe i que estigui en bones condicions i que a més tinguis bona premsa.
En fi, que tens raó en el que dius i m’agradaria que en alguna ocasió tinguessis l’oportunitat de lloar la bona labor del govern estant.