En fer una llambregada als Nadals dels quals en guardo més record, m’adono que cap d’ells ha estat igual. Que cadascun dels Nadals viscuts ha tingut la seva singularitat. Segur que en la construcció d’aquesta meva percepció hi té quelcom a veure el fet que la diada nadalenca coincideixi amb el dia del meu aniversari o, si ho preferiu, que el meu aniversari coincideixi amb aquesta diada entranyable. Sigui com sigui, el Nadal d’enguany marcarà per a mi un decisiu abans i després. Pel què fa a la meva vida professional i de retruc també en la personal. I és que coincidint amb aquestes festes nadalenques posaré punt i final a la meva dedicació professional plena a la UPC. La Universitat que m’acull laboralment parlant des de fa gairebé 8 anys i amb la qual seguiré vinculat, però ara ja en un règim de dedicació parcial.
Ha arribat, doncs, el moment somniat des de fa anys. Aquell moment que quan érem molt més joves que no pas ara som, veiem tan llunyà. Com si mai no hagués d’arribar. I vés per on jo ja hi he arribat. Amb la meva jubilació laboral, encara que parcial, haurà arribat el moment a partir del qual podré començar a retornar a la societat part del què la societat ha invertit en mi durant la meva intensa i molt rica vida professional.
M’adono ara que enrere comencen a quedar records i passions que, en aquest cas, no han estat ni inútils ni tampoc velles. Records i passions que són la conseqüència de fets i de circumstàncies que m’hauran donat l’oportunitat de viure i compartir projectes il·lusionants que només van ser possibles gràcies a la complicitat de persones ben diverses. A totes elles, a totes aquestes persones, els he d’agrair tot el què m’han aportat. La confiança que m’han fet. Les responsabilitats que m’han atorgat. Però de qui avui tinc un record ben especial és de les persones que han treballat al meu costat i jo al seu. Els he de donar les gràcies per la seva paciència i comprensió. Per la seva complicitat i estima… Mil i una vegades, gràcies!
…
Ha arribat l’hora d’obrir una nova una pàgina en aquest meu Quadern de bitàcola. És en aquest moment quan em reafermo en la meva disposició de continuar fent feina. Ara també des d’altres espais més personals, potser una mica massa oblidats. Em proposo amb el meu coneixement i esforç, al costat d’altres persones, contribuir al progrés d’aquesta nostra i complexa societat que vull –que volem– més justa, més solidària, més compromesa amb els valors de la democràcia, de les llibertats. Amb els drets de les persones i dels pobles. Sense exclusions de cap mena…
“Pots dir que sóc un somiador
Però jo no sóc pas l’únic.
Espero que algun dia t’uneixis a nosaltres
I farem del món un de sol”.
Joan, caram! Però entenc que continuarem coincidint! Bon Nadal i que tinguis una entrada d’any fantàtica!
Jordi
Felicitats Joan, per partida doble. Pel teu aniversari i per la magnifica desició que acabes de prendre… Segur que serà encertada… Que la disfrutis i gaudexis amb tota la plenitud del món. No t’oblidis gens de tota la gent que et rodeja, tal com ho has fet cada dia al llarg d’aquests anys.
Bon Nadal i Bon Any.
Isabel