Em confesso deslleial. M’hi confesso perquè hi ha qui ens vol fer passar per l’adreçador i obligar-nos a entendre la lleialtat tal com l’entenen Aznar, el seu govern i el partit que li dóna suport. Dit d’una manera més clara, voldrien que lleialtat fos sinònim d’amén. Per això proposo que pel bé de la democràcia, ens apuntem a la deslleialtat militant per poder manifestar-nos en contra d’alguna o de totes les polítiques, en contra d’alguna o de totes les actuacions dels governs, ja siguin d’àmbit estatal, nacional o local.

Em preocupa la manca d’intel•ligència d’alguns polítics que no dubten en desqualificar als que s’atreveixen a discrepar com a fàcil i demagògic recurs amb el qual tapar les seves misèries, incontinències i incompetències. Em preocupa la prepotència d’alguns polítics incapaços de fer front a les seves responsabilitats i de dimitir quan la vessen.

Em manifesto militant de qualsevol procés, acció o actuació que lluiti per acabar amb la mediocritat de determinats governants. Em manifesto defensor del meu dret a la discrepància dels programes, de les actuacions i de les decisions dels que ens governen. Que no oblidin que la seva actitud de voler de fer callar als que no pensen com ells i d’imposar adhesions inquebrantables, té un altre nom… Qualsevol govern que es vulgui intel•ligent i democràtic, ha de tenir el màxim respecte envers els crítics i les crítiques que se li fan i, en tot cas, defensar els seus posicionaments mitjançant el diàleg, el debat i els arguments.

Publicat a El 9 Punt, el 16 de gener de 2003.