Tàrrega celebrava fa poc la seva la Fira del Teatre. Un esdeveniment que en ben pocs anys ha pres carta d’identitat i ha col·locat aquella població al bell mig del mapa de les manifestacions artístiques del nostre país. Quelcom semblant passa amb l’Altaveu i Sant Boi del Llobregat, amb el Mercat de la Música Viva de Vic o amb el Festival de Jazz a Terrassa sense anar més lluny. Per contra, Sabadell, no gaudeix de cap manifestació cultural excepcional que marqui la diferència. Qui sap si com a conseqüència de la política cultural alimentada des de l’ajuntament, que certament no l’ha brillat massa. No pas perquè Sabadell no disposi d’una tradició cultural suficient. I no solament en l’àmbit de la literatura, com és reconegut i amb noms tan celebrats com Joan Oliver (Pere Quart), Armand Obiols o Francesc Trabal sinó que també, i especialment, en el pictòric; un àmbit cultural en el qual mai no s’ha fet justícia suficient a despit de disposar de noms tan destacats com Antoni Estruch, Antoni Vila Arrufat, Joan Vila Cinca, Joan Vila Puig, Francesc Planas Dòria, Màrius Vilatobà Ros, Rafael Durancamps i Folguera, només per citar alguns artistes ja desapareguts.

Potser per això ben poc costaria recuperar la memòria d’aquests destacats artistes que Sabadell ha donat des de mitjans del segle passat —quan Josep Margalef va desvetllar el moviment artístic sabadellenc—, promovent exposicions temporals de referència en relació a aquests pintors, la qual cosa possibilitaria donar-los a conèixer encara una mica més i atorgarien a Sabadell una projecció cultural certament desconeguda.

Publicat a El 9 Nou, el 24 de setembre de 1998