Fa temps, quan el dictador encara era viu, algú va imaginar sengles noves grans ciutats al Vallès. L’una s’havia de construir entre Terrassa i Sabadell. L’altra l’havien dibuixat entorn la riera de Gallecs. Ni l’una ni l’altra es van fer sortosament realitat. Des de llavors fins ara ha plogut molt, han passat moltes coses i res no és com abans. No obstant i això, sobre els  terrenys en els quals es pretenien bastir dues noves ciutats, hi planen encara renovats projectes urbanístics de dimensió diversa, que continuen constituint una amenaça contra els escassos espais naturals que encara atresora el Vallès. La setmana passada es coneixia una sentència del Tribunal Superior de Catalunya abonant la tesi defensada per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, en el sentit que corresponia a l’ens municipal i no pas a la Generalitat de Catalunya, a qui corresponia decidir sobre la destinació de les poques hectàrees de la zona de Gallecs que encara no han caigut sota el pes i el pas trepidant de les màquines i d’especulacions urbanístiques.

Però el problema de fons que continua planant sobre el territori -el de la comarca i el del país- és, després de vint anys d’autonomia, el de la manca d’una ordenació territorial coherent que contempli un creixement respectuós i sostenible de ciutats i pobles. No deixa de ser xocant que, com en el cas de Gallecs, hagi de ser un ajuntament i no pas la Generalitat de Catalunya, qui vetlli pels interessos generals dels ciutadans i per la defensa del medi ambient.

Publicat a El 9 Nou, el 25 de novembre de 1999