Fa una setmana, a Sant Feliu de Codines, uns joves varen maltractar a un indefens treballador dels serveis municipals de neteja que estava complint amb el seu treball al servei de la població. Ell era una persona nascuda en un país llunyà, molt diferent al nostre i que, per tal de sobreviure, va veure’s obligat a emigrar nord enllà. Feia uns anys ja que vivia i treballava a Catalunya i a despit que s’havia sentit objecte de marginació, assegurava trobar-se bé entre nosaltres. Fins que va arribar un dia en què a Sant Feliu de Codines —com podia haver estat en qualsevol altre lloc—, uns joves el varen agredir físicament i brutal sense que ningú dels que eren a prop dels fets no s’afanyés a intervenir. Diuen les cròniques que els joves atacants eren violents i d’ideologia neonazi. Però no siguem hipòcrites perquè el problema del racisme nia en tots plegats. Si, de veritat, militéssim en la solidaritat i en el respecte per la diversitat —més enllà de les bones intencions i de les paraules ampul·loses sovint buides de contingut—, mai no es produirien atemptats de caràcter racista. D’una banda perquè ningú no es veuria obligat a deixar el seu país arran la manca de les més elementals condicions per a una vida digna. De l’altra perquè els marginats en una societat solidària serien només els que s’automarginessin pel fet de considerar-se superiors a la resta de mortals. Una actitud que per sí sola es faria immediatament creditora del menyspreu, de la desconsideració i del rebuig de tots els ciutadans.

Publicat a El 9 Nou, el 20 d’agost de 1998