Fa un any que les restes de dryophitecus descobertes al sabadellenc jaciment paleontològic de Can Llobateres sortien de l’Institut Miquel Crusafont per a ser exhibits en uns grans magatzems de l’Eix Macià. Poc després la troballa de les restes d’un altre dryophitecus, en aquesta ocasió femella. venia a ampliar la “família”. Era lògic que si les restes del dryophitecus mascle havien estat batejades amb el nom de Jordi, les de femella ho fossin amb el de Montse. Per allò de fer país.

Terrassa no ha volgut quedar enrera en la cursa i arran les obres de construcció d’un nou edifici de la Mútua de Terrassa, s’ha trobat un jaciment que ja ha donat uns excel·lents primers resultats. Els palenteòlegs i arqueòlegs que l’han visitat asseguren que es tracta d’un jaciment tant important com el de Venta Micena a Orce (Granada), en el qual s’hi va descobrir el polèmic i no menys famós “Home d’Orce” que ha estat motiu de vives controvèrsies científiques.

A aquest pas de troballes i de descobertes paleontològiques i arqueològiques en el Vallès, no només ens faran falta noms per a identificar les restes d’espècies antecessores a l’actual família dels humans sinó que potser haurem de començar a pensar -ara que això està tant de moda- en aprofitar l’avinentesa per a promocionar-nos i proclamar als quatre vents que va ser aquí, on va començar tot aquest immens “sidral” en què estem convertint el món… Però, ben mirat, vist com estan les coses quan falta menys d’un miler de dies pel canvi de segle, no sé massa si això hauria de ser precisament motiu d’orgull…

Publicat a El 9 Nou, el 10 d’abril de 1997