Demà és Nadal. D’aquí que els tòpics facin aconsellable avui centrar la nostra atenció en aquesta Diada tan tradicional i que, a més, ho fem mentre ens formulem els nostres millors desitjos d’unes bones festes complementades amb unes altes dosis de pau i de felicitat. Allò, però, que els tòpics no saben –o no ho volen saber– és que cada Nadal és diferent a l’anterior i que cada any la Diada nadalenca que el calendari ens col•loca just quan l’hivern acaba d’exhaurir els seu primers dies, sens fa present mitjançant una cara diferent en consonància a com les coses ens vagin, tant col•lectivament com personalment. Sigui com sigui, malgrat els sincers bons desitjos que per a tothom aquests dies formulem i ens formulen tampoc no cal enganyar-nos per negar l’evidència de la situació complexa del panorama general enmig del qual ens movem. Clar que també hem de reconèixer que aquest panorama és segur més complex per a uns que no pas per a uns altres. Per als que no tenen feina que per als que si en tenen. I és que no ens n’acabem de sortir dels moments econòmicament difícils pels quals estem travessant, ni tampoc en relació al canvi de model productiu pel qual hauríem d’apostar si volem garantir-nos un futur més sòlid. El resultat: empreses amb dificultats i persones que engruixeixen les files de l’atur i que disposen d’escasses possibilitats de tornar a trobar feina. I per si amb tot això no en tinguéssim prou, políticament parlant, la situació que vivim no deixa de ser menys enrevessada. Tant aquí com allà, però també segurament més allà que no pas aquí, amb sovintejats desencontres entre partits i polítics que ben poc ajuden quan es tracta de trobar i de recórrer camins comuns capaços d’obrir-nos les portes a la il•lusió i a l’esperança.

Demà és Nadal. I vist com ens van les coses, molts voldríem que de la Diada d’enguany, de les festes i dels bons desitjos que l’envolten, en resultessin una major coherència entre allò que els partits proclamen i allò que en realitat fan. Estem massa farts de dobles morals i d’hipocresies que solament generen desconfiança. Estem farts de discursos ampul•losos amb continguts escassos. Estem farts de pretesos codis ètics proclamats als quatre vents,  que els mateixos que els proclamen incompleixen d’una manera flagrant i sense cap mena de mania ni de complexe. Estem farts de desacords forçats que solament es produeixen per intentar posar en evidència al polític o a la formació política contrària, sense gairebé pensar que la ciutadania, el que en temps de dificultats espera és que els partits polítics empenyin en una mateixa direcció i superar les dificultats. Estem farts de veure com hi ha qui s’entesta de fer realitat la dita de com més malament millor. I d’aquesta manera no ens ha d’estranyar que a la ciutadania li sigui molt difícil desfer-se de la seva desafecció envers la política.

Demà és Nadal. No tothom podrà celebrar la Diada com la tradició diuen que mana. Com per exemple l’Albert, el Roque i l’Alicia segrestats a mans d’Al-Qaeda. Ho sabem. Però, malgrat això, hem d’estar disposats a commemorar la festa i a compartir amb familiars i amics aquests dies de relació i de trobada i de record als absents. I no només perquè així ho estableix la tradició, sinó perquè en una societat tant competitiva com la nostra, l’escalfor i la proximitat de les persones conformen encara una part important dels valors. Celebrem el Nadal i mentre ho fem no ens oblidem, doncs, de les persones que aquí, ben a prop nostre o en d’altres latituds, no tenen, no tindran l’oportunitat de fer-ho.

Demà és Nadal. Siguem solidaris i no ens oblidem dels que pateixen i proposem-nos estendre els efectes del Nadal a tot l’any.

Publicat a Diari de Sabadell, el 24 de desembre de 2009