Dijous passat la Volta Ciclista a Catalunya ‑‑una de les proves clàssiques per etapes del calendari ciclista europeu‑‑ acabava el seu recorregut a Andorra. Novament les valls andorranes foren les encarregades de donar aixopluc als corredors sobrevisquents de la ronda ciclista catalana i, en aquesta ocasió, ho feren per partida doble en les dues darreres etapes de la cursa. Per exigències del guió i gràcies al calendari internacional, la Volta Ciclista a Catalunya s’ha convertit en oportuna pista d’entrenament per als corredors que es preparen per a prendre part en una de les proves ciclistes per etapes de més prestigi mundial: el tot poderós Tour de França. Això fa que la Volta Ciclista a Catalunya compti sovint amb la participació d’excel·lents corredors que tenen la vista posada en la ronda francesa.

Que la Volta Ciclista a Catalunya hagi merescut un calorós acolliment a Andorra, no té res d’extraordinari. Respon a la lògica de les sempre cordials relacions existents entre Andorra i Catalunya i al prestigi assolit per la ronda ciclista. Això no obstant quelcom hi té a veure també el fet que pels catalans, Andorra sigui punt preferent de destinació en jornades de descans i d’oci. Clàssiques ‑i gairebé obligades‑ són, des d’aquest punt de vista, les periòdiques excursions a Andorra, per exemple, en motiu de festivitats d’àmbit local a Catalunya que garanteixen que es podrà gaudir de l’oferta andorrana sense les aglomeracions d’alguns caps de setmana.

Amb tot això no descobrim res de nou. Res que no se sabés. La coincidència, però, en el temps de la Volta Ciclista a Catalunya i de la publicació dels resultats d’un estudi elaborat per la Generalitat de Catalunya en relació a les preferències dels catalans quan és l’hora de les vacances, aconsellen  recordar‑ho. Perquè de l’estudi en qüestió es desprèn que Andorra continua sent el país preferit pels catalans a l’hora d’emprendre camí nord enllà a la recerca d’un temps d’oci… I, de ben segur que ho continuarà sent en la mesura que Andorra sàpiga treure profit dels seus encants, dels seus recursos i dels seus molts atractius que li han estat proporcionats per la naturalesa i que, al mateix temps, sigui curosa i respectuosa amb el seu privilegiat entorn natural. En el just i a voltes difícil equilibri entre desenvolupament i respecte a la natura es troba, sens dubte, la clau de què l’èxit de l’oferta turística de qualitat, continuï sent la norma de les valls andorranes.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 29 de juny de 1997