Unes recents jornades, en les quals es va tractar de la situació en què es trobaven els sistemes naturals en el Principat d’Andorra, posaren sobre la taula quelcom que, dissortadament, no hauria de sorprendre a ningú: “El creixement urbanístic d’Andorra, s’afirmava en una de les conclusions de les jornades, posa en perill l’equilibri mediambiental del país”. D’entrada, sense capficar-nos en consideracions de major rang, hauríem de convenir que l’axioma és, òbviament, fora de qualsevol discussió. Perquè, ens plagui més o ens plagui menys, el creixement incontrolat en qualsevulla punt del territori és, per definició, una agressió que posa en perill l’equilibri ecològic. Ho va deixar ben clar en les Jornades, Joan Blanch -president de la Fundació Internacional Olof Palme– quan va dir que en el procés d’urbanització al qual es veuen abocats, tant Andorra com els seus països veïns, és força elevat el risc de produir mals irreversibles en el medi ambient per manca de previsió i d’una acurada planificació.

La qüestió de fons rau, doncs, en què, hi ha creixements urbanístics que no són sempre del tot respectuosos amb el mediambient. Talment podríem dir que, en molts casos, creixement urbanístic i defensa del medi són conceptes antagònics. L’especulació i l’obsessió per a fer negoci immediat a costa de què sigui, ha estat com un arbre que no ens ha deixat veure el bosc de la destrucció que hi havia darrera. El memorial de greuges en aquest sentit, seria un començar i un mai no acabar. Al cap i a la fi, el problema més difícil de resoldre és que si no ens apliquem en ser més curosos amb l’entorn, d’aquí ben poc podria passar -tant amb el territori català, com amb l’andorrà o el navarrès, tant li fa- el mateix que el malaguanyat poeta Pere Quart (Joan Oliver) anunciava amb referència al futur que li esperava a la comarca catalana del Vallès, de la qual, fent un irònic joc de paraules, assegurava que “no en quedarà res”, reconvertint allò que ell mateix havia escrit a “Corrandes d’exili” de que “Com el Vallès no hi ha res”.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 20 d’abril de 1997