Deu dies! Han tingut de passar deu dies abans no s’hagi convocat una cimera entre la presidència en funcions de la Generalitat de Catalunya i alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu d’analitzar la situació i decidir quines mesures cal adoptar per acabar amb el vandalisme i la violència que per inanició i per incompareixença s’ha apoderat els vespres dels carrers de Barcelona i d’altres ciutats; vandalisme i violència que dissabte –fa ja 48 hores!– arribà al seu punt àlgid amb l’intent d’incendiar un furgó de la Guàrdia Urbana. Es miri com es vulgui i s’observin els fets i les circumstàncies que els envolten des del punt de vista que es prefereixi, res ni ningú no pot justificar la tardança dels governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona en reunir-se d’urgència i fer-ho quan han passat ja 48 hores dels fets de la nit de dissabte. L’estat actual de les coses la reflectia el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, al reconèixer tard i malament que la “violència està desbocada”. Mentre es criminalitza l’actuació de la policia no es para gens d’atenció sobre el per què s’ha arribat fins aquí. A aquestes alçades ¿cal insistir encara en què quan no es fa allò que cal fer, quan per interessos espuris es calla o es qüestiona el model d’ordre públic, quan per si de cas es prefereix mirar cap a una altra banda, quan no es diuen les coses pel seu nom, es també quan s’arriba a situacions com les que estem vivint amb les conseqüències que a tots nivells se’n deriven, sobretot pel què fa a la pèrdua de la confiança de la ciutadania envers les institucions. Les mirades curterministes dominades pels tacticismes, són molt mala conselleres sempre, però especialment en temps de negociacions de cara a la formació de nou Govern.