La Festa Major de Sabadell d’enguany ha estat notícia. No pas, com hauria estat el més normal, pels actes i per la quantitat de persones que durant el darrer cap de setmana van sortir al carrer amb ganes de passar-ho el més bé possible i gaudir de l’oferta de la Festa Major, sinó pels preocupants fets que es van esdevenir la nit del dissabte a diumenge prop del Parc Catalunya. Uns fets protagonitzats per uns brètols disposats a amargar la vida al personal que van tenir com a víctimes uns ciutadans gambians; fets que van posar en evidència la bèstia que alguns porten dins. Una vegada més és confirmava, com sovint passa en els grans mitjans de comunicació, el vell principi que les ciutats i poblacions properes a les grans ciutats solament ocupen espais de lletra impresa i minuts de ràdio i de televisió quan són escenaris de fets escabrosos. I això fins el punt que un periòdic de màxima difusió estatal, no dubtava dilluns passat, en publicar una peça sota el títol ”El Triángulo xenófobo”, fent referència a situacions atemptatòries contra la integritat de persones immigrades que en el decurs dels darrers mesos havien tingut Terrassa, Castellar del Vallès i Sabadell com a escenaris. Un titular injust atès que una banda de brètols no pot ser excusa suficient per atorgar el qualificatiu de xenòfobs al conjunt de citadanes i de ciutadans de les ciutats esmentades.

És altament preocupant que una i altra vegada, grups de joves perfectament coneguts, muntin la seva “diversió” a partir de l’ataca a persones que han “comès el delicte” de veure’s obligats a venir a treballar a casa nostra per intentar refer les seves vides. Són persones que només es distingeixen de la majoria de nosaltres per les seves característiques físiques i/o pel seu color de la pell. Són persones que com les que dissabte passat foren atacades, que fugen de qualsevol trifulga i provocació i, això no obstant, acaben essent atacades per uns eixelebrats que armats amb pals i objectes contundents, emparats en la foscor i en el grup, posen de manifest la condició més animal de l’ésser  humà, convençuts –com l’experiència els demostra– que res no els ha de passar. En el pitjor dels casos seran detinguts per la policia, interrogats i, posteriorment, posats a disposició judicial. Poques hores després, un jutge en decretarà la seva llibertat, malgrat siguin reincidents en atacs d’aquesta mena. Però si tot això és exponent de les mancances i injustícies que es donen en la nostra societat, encara és més preocupant que arran els fets esdevinguts la nit del dissabte a diumenge, malgrat la insistent petició d’auxili per part de les víctimes als conductors dels pocs cotxes que circulaven per les rodalies del Parc Catalunya, ningú no es aturar per socórrer als ciutadans gambians agredits. Van haver de ser ells mateixos els que anessin a buscar el seu cotxe i traslladessin els ferits –un d’ells greument– al Parc Taulí amb la finalitat que fossin atesos.

Sense la col•laboració de la ciutadania, l’actuació ràpida de la policia i sense que la justícia actuï com correspon contra els autors d’aquestes i altres agressions a les persones, no serà possible posar fre a l’actuació de bandes urbanes amb ganes de buscar brega quan sigui i on sigui, atacant persones i béns públics, convertint el carrer i la nit en el territori i la circumstància idònia per cometre els seus deplorables actes. D’aquesta manera, avui són ciutadans immigrats les víctimes. Demà, però, ho poden ser altres ciutadans que presentin alguna característica que no els agradi a les bandes de brètols organitzades. És responsabilitat de tots que els fets de dissabte a la nit no es tornin a repetir, com també ho és que la justícia actuï com correspon, imposant penes exemplaritzants als que cometen qualsevol excés, que no respecten les mínimes normes que el civisme imposa i que no saben viure en col•lectivitat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 7 de setembre de 2006