El PP continua entestat en fer les coses a la seva manera i entendre la tasca d’oposició d’una manera ben particular. L’escalada d’atacs contra els socialistes i, especialment, contra el govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero, no sembla tenir ni límit ni aturador i cada nou episodi d’atacs supera l’anterior amb escreix. D’aquesta manera no ha d’estranyar el darrer capítol que s’acaba d’escriure corresponent a una representació esperpèntica que només els ideòlegs del PP deuen saber els rèdits electorals que els pot reportar. Divendres passat, a Donostia, la presidenta dels populars al País Basc, Maria San Gil, presentava oficialment un vídeo –el qual es pot veure també a través de les pàgines electròniques del PP–, que a més de recollir determinades declaracions de Rodríguez Zapatero acaba mostrant una imatge que prèviament havia estat publicada al diari basc Gara. Es tracta d’un dibuix en el qual es pot veure la rosa, símbol del socialisme, atrapada per la serpent que forma part del logotipus de la banda terrorista ETA. La reacció dels socialistes bascos no es va fer esperar, exigint la retirada del vídeo. Per tota resposta, els populars, novament per boca de Maria San Gil, asseguraven que el vídeo no era més que un homenatge (?) a Miguel Angel Blanco, assassinat per ETA ara fa vuit anys, i que el seu contingut era una “sucessió d’imatges reals, sense alteracions, conegudes per tothom”. A això afegia que en els poc menys de dos minuts de durada del vídeo es “resumia perfectament el canvi polític del PNV i del Partit Socialista” i, especialment, la “traició clara i evident” d’aquests partits a l’anomenat esperit d’Ermua. Una primera i ràpida reflexió sobre aquest afer, ens situa en la pista d’una més de les moltes contradiccions en les que els populars cauen diàriament: donar més credibilitat al diari basc Gara que no pas al govern de l’Estat en un pensat procés de deslegitimació del govern que va sorgir de les eleccions del 14 de març d’ara fa poc més de dos anys. I això sense tenir en compte la deformació de les coses. O és que des que l’expresident del govern, José Ma. Aznar, va negociar amb la banda terrorista ETA –a qui, recordem-ho, va arribar a qualificar de “Movimiento nacional de liberación del País Vasco”–, ningú més ho pot fer-ho i qui ho fa traeix el pacte d’Ermua? Viure per a veure…

A les alçades que som, és evident que l’estratègia opositora fora mesura que ve desplegant el PP només pot obeir a dues possibles raons a l’hora de buscar explicacions al perquè de les dures campanyes que el PP ve desplegant contra el govern socialista, especialment des que es va anunciar l’inici del procés de converses per l’assoliment de la pau al País Basc. I aquestes dues raons són, d’una banda, que els populars no acceptin que els mèrits de la pau al País Basc se’ls emporti el govern socialista que presideix José Luis Rodríguez Zapatero. De l’altra, que els populars vulguin, mitjançant les seves furibundes campanyes, fer molt de soroll i així intentar tapar les vergonyes dels nombrosos escàndols econòmics que venen planant sobre destacats membres del PP, dels quals el cas de Terra Mítica n’és un dels exponents més espectaculars. I això sense prendre en més consideració l’afer que envolta l’expresident Aznar per haver facturat i cobrat, a través de la seva Fundació Famaztella, quantitats gens modestes satisfetes pel magnat nord-americà Ruppert Kenneth Murdoch, des que pràcticament va deixar el govern. Que quedi ben clar: el mal no és pas que Aznar creés una fundació familiar per administrar els seus bens. Més aviat ho és que amagués aquesta circumstància fins el punt de compaginar les tasques assessores a Murdoch per les quals cobrava, amb la seva pertinença al Consell d’Estat. Una doble funció que, com a mínim, és èticament incompatible i socialment reprovable.

Publicat a Diari de Sabadell, el 20 de juliol de 2006