• Divendres 1 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El final dels peatges estimula l’ús del vehicle privat” (El Periódico)
“Sanitat proposa prohibir fumar a les terrasses i als accessos a edificis públics” (La Vanguardia)
“El jutge Llarena demana a Itàlia que li lliuri ja a Puigdemont” (El País)
“1-O” (El Punt Avui)
“El Parlament avala la taula de diàleg” (Ara)

1 d’octubre. Quatre anys després d’un referèndum i d’una data històrica que se’ns va prometre ho canviaria tot. Quatre anys, però, en els que hem passat “de l’esverament il·lusionat al pragmatisme moderat” tal com afirmava aquest matí Josep Cuní en els seus Dubtes raonables. I no li falta gens de raó. Només cal que repassem sinó què va passar al Parlament de Catalunya ara fa quatre anys i què va passar ahir amb les mocions que s’hi van presentar, el contingut i el suport que cadascuna d’elles va merèixer en funció de qui la presentava i de que es demanava. L’independentisme està molt dividit –que no vol debilitat– i que els estudis demoscòpics recullen el cansament de la ciutadania. I és que la solució del conflicte no el teníem ni a tocar, ni era cosa de quatre dies (de 18 mesos) tal com insistentment se’ns havia promès. Enmig d’aquest panorama complex, la negociació i el pacte es torna a mostrar com l’únic camí possible a recórrer per trobar-hi una sortida que per descomptat ni serà fàcil ni tampoc immediata.

  • Dissabte 2 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El replegament dels bancs castiga l’Espanya buidada” (El Periódico)
“Sánchez vol ubicar fora de Madrid nous organismes de l’Estat” (La Vanguardia)
“La boca doble eleva el poder destructor del volcà” (El País)
“L’1-O no s’esborra” (El Punt Avui)
“Un nou fàrmac gairebé elimina el risc de morir de covid” (Ara)
“Patrimoni vell, patrimoni vell” (Diari de Sabadell)

La crisi climàtica s’agreuja cada dia que passa i els seus efectes es noten arreu. Si els estats no s’apliquen i incrementen els seus compromisos de reducció d’emissions de gasos contaminants, ben aviat superarem l’augment d’un grau i mig en la temperatura mitjana del planeta, límit que es pretenia evitar superar amb l’Acord de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de París de 2015. L’aturada econòmica provocada per la pandèmia no va servir per frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i fins i tot avui les previsions apunten que l’emissió d’aquests gasos creixerà un 16% des d’ara i fins el 2030. El proper novembre, a Glasglow (Escòcia), tindrà lloc la cimera del clima que s’hauria d’haver celebrat a finals de l’any passat. La pregunta retòrica és si davant de tants avisos com els que s’estan produint pràcticament cada dia, els 195 països reunits es decidiran finalment a concretar i aplicar accions immediates amb les quals frenar com a mínim el progrés dels efectes devastadors que l’acceleració del canvi climàtic per l’acció de l’home està ocasionant. En això pensava aquest matí mentre passejava i escoltava un informe de l’ONU que assegurava que en les grans ciutats moren a l’any uns 7 milions de persones a causa de la contaminació…

  •  Diumenge 3 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La devastació del Barça, al descobert” (El Periódico)
“Ayuso declara la treva amb Casado a l’assegurar que no busca liderar el PP” (La Vanguardia)
“Casado ajorna el viatge al centre” (El País)
“Camí de la llibertat” (El Punt Avui)
“Emergència lingüística a les aules” (Ara)

3 d’octubre. Han passat quatre anys des d’aquell dia que Catalunya es paralitzà en senyal de protesta pel què havia estat l’actuació fora mida de la Policia estatal i de la Guàrdia civil dos dies abans en ocasió del referèndum no autoritzat sobre la independència. El vespre d’aquella mateixa jornada, l’al·locució inoportuna, tant per la forma com per l’oportunitat i pel contingut, de Felip VI afegia llenya al foc del creixent conflicte entre Catalunya i Espanya. Des de llavors han passat moltes coses d’entre les quals, a banda dels acaraments polítics amb més espectacle que no pas fons, en sobresurten dos efectes i una absència. Els efectes: la polarització de posicions de la ciutadania a l’entorn de dos grans blocs –gens homogenis com s’està evidenciant– que divideixen per meitats el país, i el sentiment de desencís que avui plana sobre l’estat d’ànim general de la ciutadania. L’absència: la manca de debat rigorós sobre les idees i els projectes.

  • Dilluns 4 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Brussel·les mai ha paralitzat un aeroport pel medi ambient” (El Periódico)
“La crisi mundial de subministraments amenaça el ‘black Friday’ i el Nadal” (La Vanguardia)
“Els negocis opacs de 35 líders internacionals i 600 espanyols” (El País)
“No s’ha acabat” (El Punt Avui)
“Renault vol entrar en el macroprojecte de planta de bateries” (Ara)

Els “Papers de Pandora” i la compareixença, avui, de Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació italià de Sàsser, han aconseguit tapar en part la tornada del PP de Pablo Casado a l’aznarisme més profund. Ho va fer emparat d’un discurs demagògic que cada vegada l’apropa més –a ell i al seu partit– a la dreta extrema. Amb la Convenció del PP dissenyada amb la intenció de presentar al líder popular com una mena de president in pectore, es pretenia transmetre la sensació que la victòria del PP en les properes eleccions generals era a tocar… Clar que l’eufòria de Pablo Casado perfectament perceptible en el to de la seva veu, no podrà fer oblidar els problemes del seu partit vinculats a la corrupció que, com el Guadiana emergeixen periòdicament, ni tampoc el suport que va rebre de Nicolas Sarkozy que l’endemà mateix d’haver participat en la convenció –i ja és mala sort!– era condemnat a França pel finançament irregular de les seves campanyes…

  • Dimarts 5 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Cinquè europeu a Espanya per Puigdemont” (El Periódico)
“Itàlia tampoc extradeix Puigdemont” (La Vanguardia)
“Una de cada tres multinacionals espanyoles tributen menys del 10%” (El País)
“Eurolliures” (El Punt Avui)
“Puigdemont infligeix una nova derrota a la justícia espanyola” (Ara)
“Coronavirus sota mínims a Sabadell” (Diari de Sabadell)

D’aquí uns anys, quan els historiadors analitzin les causes que han contribuït a fer créixer el sentiment independentista a Catalunya els darrers anys, es trobaran amb dos personatges clau, sense els quals seria més complex explicar-ho: d’una banda el president estat del Govern espanyol Mariano Rajoy, al posar a mans dels jutges decisions estrictament polítiques; de l’altra el jutge Pablo Llarena, al dedicar ànima i cos a fer política a través de la justícia amb el conseqüent ridícul davant el món i, de retruc, el reforçament de la figura de Carles Puigdemont. A hores d’ara ningú no pot tenir cap dubte de que el món ens mira…, però no pas a fi de bé! No ho tenen fàcil Pedro Sánchez i Pere Aragonés per revertir la situació i retornar les coses al lloc que en un estat de dret els correspon: la política a l’àmbit de la política i la justícia al seu. Menys encara davant un Pablo Casado políticament desfermat que no amaga les seves ànsies de mantenir un poder judicial ancorat en el passat.

  • Dimecres 6 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El preu dels lloguers es podrà intervenir” (El Periódico)
“Sánchez encarrila els pressupostos al pactar la llei de la Vivenda amb UP” (La Vanguardia)
“El pacte pel Pressupost eleva les pensions més del 2%” (El País)
“Oci amb certificat” (El Punt Avui)
“El Govern renuncia a exigir un nivell comú d’anglès als universitaris” (Ara)

Per si a aquestes alçades hi ha encara algú que tingui dubtes entorn el perquè el PP de Pablo Casado posa tants pals a les rodes a l’hora de renovar els càrrecs vacants i/o caducats de les altes instàncies judicials i del Tribunal Constitucional, només cal ‘veure’ quines han estat les dues últimes resolucions d’aquest tribunal per les quals, d’una banda, fent cas a un recurs de Vox, treu la raó del Govern espanyol quant a la decisió d’haver tancat el Congrés de Diputats durant la primera fase del confinament dur per mor del coronavirus i, de l’altra, avala la validesa de les euroordres emeses pel jutge Pablo Llarena. “Pels seus fets els coneixereu” es diu als evangelis…

…

6 d’octubre. Avui fa 87 anys que el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola que desembocà en l’empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l’Estatut de Núria pel govern republicà espanyol.

  • Dijous 7 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La factura del Brexit” (El Periódico)
“Laporta pacta amb LaLiga per salvar els seu aval de 125 milions” (La Vanguardia)
“El tipus mínim de societats solament afecta a un 1% de les empreses” (El País)
“La fiscalia ho afina” (El Punt Avui)
“La Fiscalia arxivarà les investigacions sobre Joan Carles I” (Ara)
“Preparats per a la nit” (Diari de Sabadell)

Em sorprèn la manifestació d’universitaris a Girona exigint que quedi sense efecte la norma que resa que per obtenir la graduació dels estudis superiors que es cursen cal acreditar un coneixement de l’anglès equivalent al First Certificate. El problema, però, no és només de la Universitat de Girona, ja que la resta d’universitats catalanes han anat ajornant en el temps l’aplicació d’aquesta norma, aprovada el 2014 pel Consell Interuniversitari de Catalunya. Em sorprèn que això pugui passar pel què en la pràctica significa de renúncia explícita al coneixement d’una llengua que, agradi o no, ha esdevingut vehicular i universal i que ha de formar part de qualsevol currículum acadèmic. Em sorprèn perquè no puc entendre que en un país com el nostre (òbviament el d’aquí), estiguem disposats a continuar figurant a la cua de la llista de països quant al coneixement de la llengua anglesa, la qual cosa contribueix a rebaixar la nostra competitivitat acadèmica i tanmateix econòmica.

  • Divendres 8 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Joan Carles vol tornar a Espanya però sense instal·lar-s’hi definitivament” (El Periódico)
“La pandèmia de la covid ja està sota control a Espanya” (La Vanguardia)
“Sánchez llança els últims comptes expansius abans de l’ajustament postcovid” (El País)
“Per imperatiu legal” (El Punt Avui)
“Pedro Sánchez presumeix de pressupostos socials per atraure el suport d’ERC i el PNB” (Ara)

Avui m’espera una jornada densa amb la culminaré una setmana de gran activitat i de la que en sobresurt la reunió que abans d’ahir, com a president d’Êthos vàrem mantenir amb la vicepresidenta del C. E. Sabadell, Anna Navés, de la que se’n va derivar l’oportunitat de treballar en projectes d’interès comú. Avui, a  primera hora del matí, tenim una reunió –en aquesta ocasió en representació de la plataforma Vàlua– amb la presidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina. Després assistiré a l’acte protocol·lari de signatura d’un conveni entre la UAB, l’ESDI, l’Ajuntament de Sabadell i la Generalitat de Catalunya a partir del qual es desenvoluparà el projecte de Campus Urbà de Ciències de la Vida i de la Salut de la UAB. A la tarda, a casa, hauré de fer front a la molta feina que m’ha quedat endarrerida.

  • Dissabte 9 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els joves de 20 anys són els més reticents a vacunar-se” (El Periódico)
“Puigneró presenta una alternativa per l’ampliació del Prat” (La Vanguardia)
“La principal companyia elèctrica va al xoc amb el Govern” (El País)
“Al cent per cent” (El Punt Avui)
“Acord global històric per un impost de societats mínim del 15%” (Ara)
“Acord per al Campus de Salut” (Diari de Sabadell)

La revista científica The Lancet acaba de publicar el resultat d’un informe internacional liderat per la universitat de Queensland (Austràlia), que posa negre sobre blanc una de les moltes conseqüències sanitarioeconòmicosocials que de la pandèmia se’n deriven i se’n derivaran, en aquest cas de les malalties que tenen a veure amb la salut mental de les persones amb les depressions i els estat d’angoixa al capdavant; malalties que s’han vist notablement incrementades en un 28 i un 26%. Segons els experts, aquesta situació, però, no ha fet més que dimensionar i aflorar una de les mancances estructurals més punyents, sobretot des de la sanitat pública, a l’hora d’atendre la salut mental de les persones; mancances que provenen d’abans de la pandèmia.

  • Diumenge 10 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La Barcelona incòmoda” (El Periódico)
“Sánchez suma González i Zapatero per encarar el nou cicle electoral” (La Vanguardia)
“Llogar amb el salari mínim: missió impossible” (El País)
“Botellots a la baixa” (El Punt Avui)
“Quin futur li espera a Puigdemont?” (Ara)

Ahir vaig anar a veure “Mediterráneo”. Un relat cinematogràficodocumental que hauria de ser d’obligat visionat per a tothom, governants inclosos. Un relat que alhora és crònica d’una presa de consciència per part d’unes persones –uns socorristes– que tenint-ho tot en contra es llencen a la mar per a salvar la vida de persones que es veuen empeses a fugir dels seus països d’origen a la cerca d’una vida digna. Un relat que és denuncia cap uns governs i una Unió Europea que davant el drama que pràcticament cada dia es viu no només a la Mediterrània, prefereix mirar cap a una altra banda. Mentre, ahir mateix, a les illes Canàries, un mínim de 10 persones que viatjaven en una pastera varen trobar la mort abans de poder ser rescatades…

  • Dilluns 11 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La falta de proveïment amenaça d’agreujar la crisi energètica” (El Periódico)
“El cibercrim creix un 40% però només es detenen el 5% dels seus autors” (La Vanguardia)
“El triple judici contra Villarejo marca el futur judicial de la seva trama ‘criminal’” (El País)
“Resistir la crisi de les matèries primeres” (El Punt Avui)
“El Covid dispara la mortalitat a Barcelona un 32” (Ara)

Llegeixo l’entrevista al pensador sudcoreà Byung-Chul Han que El País publicava ahir, en la que el filòsof asiàtic profunditzava en la seva creuada contra els telèfons intel·ligents, uns artefactes que al seu parer res de bo no aporten pel què signifiquen de sotmetiment digital i d’explotació laboral. Concloc que estic força d’acord amb una bona part del seu discurs perquè les encara anomenades noves tecnologies tenen més d’alienadores que no pas d’alliberadores. I no em pregunteu ben bé el per què, després de llegir l’entrevista, el meu pensament ha volat cap a la sèrie televisiva de moda, també sudcoreana, “El juego del calamar” de la que tothom en parla. Una sèrie que com tantes d’altres d’èxit, els valors que transmet no són precisament els que se suposa haurien de predominar en aquesta nostra societat tan dominada per l’espectacle, tan competitiva i escassament solidària…

  • Dimarts 12 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Les restes de la bombolla impulsen els desnonaments” (El Periódico)
“La nova llei d’Habitatge tomba la reserva del 30% per a pisos socials ” (La Vanguardia)
“Un brot de violència feixista posa en alerta a Itàlia” (El País)
“Repunt tutístic” (El Punt Avui)
“Reescriure la història” (Ara)
“Un tren ‘vintage’ recorrerà el Vallès” (Diari de Sabadell)

De retorn de Castellarnau sintonitzo amb les primeres informacions del dia i una dada m’esborrona: cada any, a Espanya, es llencen unes 1.300 tones de menjar en bon estat (262 mil a Catalunya). Són xifres realment esfereïdores, més encara si tenim en compte el nombre de persones que passen gana o les que directament no tenen accés a una dieta mínimament saludable. Aquesta informació està directament relacionada amb l’acord adoptat ahir pel Consell de Ministres del Govern espanyol d’impulsar una Llei per a la Prevenció de les Pèrdues i el Rebuig Alimentari, a partir de la qual reduir dràsticament la quantitat d’aliments aptes pel consum que acaben a les escombraries de mercats, botigues de queviures, super’s, restaurants i també de casa. Segons el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, amb aquesta “llei es vol tallar un triple malbaratament alimentari: l’econòmic, el medioambiental i el moral”. Encara que anem molt tard, o precisament per això, cal desitjar ara que la llei no s’eternitzi en el debat parlamentari cada vegada més polaritzat.

  • Dimecres 13 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Alerta de l’FMI per la inflació” (El Periódico)
“Catalunya deixa enrere l’emergència i elimina quasi totes les restriccions” (La Vanguardia)
“L’FMI refreda l’optimisme del Govern espanyol” (El País)
“Tot obert” (El Punt Avui)
“El Govern retira gairebé totes les restriccions pel covid” (Ara)

Res del què va passar ahir a Madrid, on les xiulades a Sánchez i els aplaudiments a Díaz Ayuso i al rei abundaren, tindria res d’anòmal en relació a d’altres anys, si no fos perquè en el seu rerefons ens diuen que és la dreta i la dreta extrema qui s’ha apropiat definitivament de la monarquia espanyola. Una monarquia a la que no li cal afegir més contres a la seva trajectòria per evitar que cada dia que passa creixi el nombre de ciutadans que percep la institució anquilosada en el temps amb una actuació de part.

  • Dijous 14 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Pugna per rebaixar el paper de les elèctriques” (El Periódico)
“El pressupost prioritza Catalunya però a la pràctica rep menys” (La Vanguardia)
“Govern i PP negocien renovar institucions però no el CGPJ” (El País)
“Fan curt” (El Punt Avui)
“La inversió de l’Estat a Catalunya encara no arriba al seu pes al PIB” (Ara)
“Pressupost per al campus” (Diari de Sabadell)

Com és habitual els dijous de cada setmana, amb un dels meus germans hem anat a La Salut i la conversa d’avui ha estat centrada en l’actitud dels polítics en general (sempre hi ha, com en tot, honroses excepcions que no fan més que confirmar la regla) davant els molts problemes que planen sobre nosaltres i pels que no s’acaba de trobar solucions. Una actitud que al seu torn contribueix a fer créixer el sentiment de passotisme que envaeix a la ciutadania que cada vegada més desconfia d’aquells que prometen molt per no acabar de complir res o pràcticament res. Davant això uns únics guanyadors: els populismes que de mica en mica van guanyant protagonisme al captar a descontentats.

  • Divendres 15 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern central reprèn la reforma de la llei de secrets” (El Periódico)
“Ordre d’embargament immediat a líders del procés per l’acció exterior” (La Vanguardia)
“El pacte exprés entre PSOE i PP dona treva a la crispació” (El País)
“Embargament immediat” (El Punt Avui)
“El Tribunal de Comptes rebutja els avals de l’ICF” (Ara)

Ens haurem de preguntar com és possible que només en 24 hores s’hagi resolt la substitució dels membres caducats en l’exercici del càrrec dels tribunals Constitucional i de Comptes així com del Defensor del Poble i de l’Agència de Protecció de Dades espanyols a l’assolir un acord entre el Govern (PSOE i Podemos) i el PP. Queda encara pendent de resolució els nomenaments corresponents al Consell General del Poder Judicial arran les resistències que hi posa el PP que pretén que en el sí del Consell es mantingui l’actual relació entre jutges conservadors i progressistes que considera afavoreix els seus interessos. L’ús partidista i els tira i afluixa que dominen la política, també quant als organismes i institucions estatals essencials són unes males conselleres que només contribueixen a devaluar-ne la seva raó de ser i credibilitat. Clar que aquesta manca d’entesa per a la renovació de càrrecs caducats en organismes públics que requereixen acords suficients no és exclusió d’Espanya. A Catalunya hi ha 128 càrrecs de 28 institucions públiques pendents de relleu per manca d’acord suficient entre partits al Parlament de Catalunya.

  • Dissabte 16 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Tres de cada deu euros d’inversió pública no arriben a executar-se” (El Periódico)
“Europa dona més temps als governs abans de tornar al control de la despesa” (La Vanguardia)
“La UE amenaça a Londres amb dures represàlies si trenca els pactes del Brexit” (El País)
“Retorn al passat” (El Punt Avui)
“Els ciberdelinqüents reclamen 3 milions d’euros a la UAB” (Ara)
“La ciutat recupera els Premis Cambra” (Diari de Sabadell)

Ahir ens vàrem retrobar un grup de companys i això no obstant amics de quan cursarem els primers estudis (pàrvuls, primària i batxillerat) a l’Escola Pia de Sabadell i que des de llavors, periòdicament, ens reunim per compartir records, vivències i experiències. Com apuntava un dels companys reunits, aquesta ha estat una nova GRAN TROBADA. Per celebrar-la, encarregarem al Josep Ubia la confecció d’una caricatura de cadascun de nosaltres que enllacés passat i present i heus aquí quin n’ha estat el resultat.

  • Diumenge 17 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Reconciliació socialista” (El Periódico)
“Sánchez consolida la unitat del PSOE amb González i Zapatero” (La Vanguardia)
“El PSOE escenifica el final de cinc anys de divisió interna” (El País)
“Amenaça energètica” (El Punt Avui)
“Les dades no diuen que Barcelona estigui en decadència” (Ada Colau) (Ara)

No. No ho puc evitar. És el cas, però, que cada 17 d’octubre indefectiblement em ve a la memòria el del 1986 quan, al Palau de Beaulieu de Lausana –just en el moment en el qual Juan-Antonio Samaranch, amb paradinha inclosa, digué allò de “a la ville de… Barselona”–, un nombrós grup de persones esclatava d’alegria. No en tingueu cap dubte, per a mi i per a moltes persones més que ens trobàvem dins el Palau i per moltíssimes més que eren a Barcelona, aquell va ser un dels moments professionals i personals més rellevants i transcendents que hem viscut al llarg de les nostres respectives vides. Avui fa just 35 anys que, a Lausana, el desig d’acollir uns Jocs Olímpics a casa donava pas al repte d’organitzar-los. Avui fa just 35 anys que, a Lausana, començava a ser realitat el somni perseguit per Pasqual Maragall de consolidar les bases sobre les quals bastir la Barcelona del futur i  posar la ciutat al mapa…

  • Dilluns 18 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La batalla per la memòria continua oberta a Euzkadi” (El Periódico)
“Europa afronta l’hivern amb les reserves de gas més baixes en 10 anys” (La Vanguardia)
“Sánchez anuncia la fi de la ‘ley mordaza’ i de la reforma laboral” (El País)
“Més aparcament per contaminar menys” (El Punt Avui)
“Sánchez garanteix que el diàleg no trencarà Espanya” (Ara)

S’està parlant aquests dies dels pressupostos generals de l’Estat i del seu contingut els quals, per la seva aprovació, es precisa, d’entre d’altres, del vot favorable d’ERC que a canvi d’atorgar-lo reivindica una major inversió pública per a Catalunya de la inicialment prevista. Clar que l’experiència ens diu que una cosa és el que es diu en els papers i l’altra el grau, voluntat i capacitat d’execució del què es diu. I aquest és el desideràtum de la qüestió atès que pràcticament mai –per no dir mai– s’han executat al 100% les inversions pressupostàries previstes per fer a Catalunya des de l’Estat. Si hagués estat així les coses ens lluirien de manera ben diferent.

  • Dimarts 19 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Otegui es disculpa per ETA però les víctimes demanen més” (El Periódico)
“Sánchez busca acords amplis per a modificar la Constitució” (La Vanguardia)
“Otegui a les víctimes: ‘Sentim el seu dolor. No hauria d’haver-se produït mai” (El País)
“Sentim el seu dolor” Arnaldo Otegui (El Punt Avui)
“Sentim el seu dolor; no s’hauria d’haver produït mai” Arnaldo Otegui (Ara)
“Els Saballuts, a l’alçada” (Diari de Sabadell)

Diàleg, negociació, pacte, és el procés que cal seguir per a resoldre qualsevol conflicte polític que no es vulgui violent. Diàleg, negociació, pacte, és el camí pel qual optaren José Luis Rodríguez Zapatero, Jesús Eguiguren, Alfredo Rubalcaba i Arnaldo Otegui que va conduir, ara fa deu anys, a l’anunci de la fi d’ETA. Ahir, Otegui, referint-se a les víctimes d’ETA (encara que sense citar-la explícitament) afirmava que res “no pot desfer el dany causat” i que “sentia el seu dolor” per uns fets que “mai no haurien d’haver-se produït”. El pas fet per Otegui –que ens parla de la voluntat de l’esquerra abertzale de continuar caminant per la senda de la normalitat democràtica–, a despit de ser transcendent no és el final de cap camí; un camí que per a culminar-lo continuarà exigint diàleg, negociació i pacte.

  • Dimecres 20 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Polònia planta cara a la UE i s’exposa a sancions” (El Periódico)
“Iberdrola i Endesa planten a l’Executiu en la subhasta de renovables” (La Vanguardia)
“10 anys sense ETA: distensió a Euskadi, bronca al Congrés” (El País)
“Assaig de traspàs” (El Punt Avui)
“Un terç dels nois veu normal el control digital de la parella” (Ara)

Com molt bé sabem a Catalunya tenim un problema amb la generació d’energia al no haver fet encara els deures quant a l’aposta que calia per les energies renovables en el context de la lluita global contra el canvi climàtic. Segons dades de l’Institut Català d’Energia del 2017, el 46% del total d’energia que consumíem a Catalunya provenia del petroli i el 22% del gas natural. És a dir que pràcticament el 80% de l’energia era d’origen fòssil. Davant això, ja llavors, es deia que Catalunya no es podia permetre el luxe d’endarrerir per més temps la instal·lació de parcs d’energies renovables si de veres volíem complir amb els objectius europeus que obligaven a què el 2030 haguéssim triplicat la producció eòlica i que la fotovoltaica fos 17,5 vegades més potent. Del 2017 fins ara han passat moltes coses (pandèmia inclosa) i en cap cas aquelles xifres han variat massa. És en aquest context, però, que el Govern de Catalunya té congelats encara els nous projectes de renovables (més de 250) fins a disposar del decret pel qual s’obligarà a pactar amb els propietaris dels terrenys i a informar-ne els ajuntaments els futurs parcs eòlics i fotovoltaics que es vulguin implantar a Catalunya. Sense aquest acord no serà possible iniciar-ne la seva tramitació davant la Generalitat. En la pràctica, i a partir de l’experiència acumulada els darrers anys i sabent com som a l’hora de posar-nos d’acord, això vol dir que els conflictes i dissidències sovintejaran i que per molt més temps continuarem en el furgó de cua quant a la generació d’energies renovables i de lluita contra el canvi climàtic. I no sabeu pas com em voldria equivocar.

  • Dijous 21 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’alerta pels preus dels pisos puja de nivell” (El Periódico)
“L’alimentació i el comerç anuncien pujades de preus” (La Vanguardia)
“La tensió sobre ETA demora el pacte institucional PSOE-PP” (El País)
“Exigeixen garanties” (El Punt Avui)
“Sánchez no canviarà presos d’ETA per pressupostos” (Ara)
“Rossini n’hauria quedat meravellat” (Diari de Sabadell)

No hi ha dia que no hi hagi un terrabastall polític patrocinat pel PP que continua pensant que com pitjor millor pels seus interessos i que d’aquesta manera tapa, també, les seves mancances i vergonyes. No s’adona –o no es vol adonar que encara és pitjor–  que si un dia li toca governar –amb Vox, per cert, segons totes les enquestes– després de la polarització que està provocant entre la ciutadania, el seu Govern en patirà a bastament les conseqüències. Al PP d’avui li manca, com a mínim, memòria i, sobretot, sentit d’Estat per no escriure honestedat.

  • Divendres 22 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Primer pacte entre Sánchez y Casado a l’espera del CGPJ” (El Periódico)
“Pacte del Govern central i el PP per renovar el TC i altres institucions” (La Vanguardia)
“El PSOE accepta perfils durs del PP per al Constitucional” (El País)
“Més pisos socials” (El Punt Avui)
“PP i PSOE pacten la renovació del Constitucional” (Ara)

Amb l’acord assolit ahir entre PSOE i PP per renovar càrrecs i cobrir vacants d’organismes de control dels poders de l’Estat, considero que es va perdre l’oportunitat d’enfortir-los proposant persones que excel·lissin pel seu perfil personal i per la seva trajectòria i prestigi professional. Que de l’acord en quedés exclosa la renovació del Consell del Poder Judicial confirma la tendència a pensar que aquests organismes no sempre fan la feina que els pertoca amb una mirada suficientment oberta i independent. I això no és bo per la salut de la democràcia.

  • Dissabte 23 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Primera crisi de calat entre Sánchez i Díaz” (El Periódico)
“La recuperació dels vols amenaça de portar el Prat al col·lapse” (La Vanguardia)
“Podem eleva la tensió al màxim amb una querella contra Batet” (El País)
“Les residències afronten la nova etapa amb incerteses” (El Punt Avui)
“Podem es querellarà contra Batet per haver tret l’escó a un diputat” (Ara)
“La Fira cap un model sostenible?” (Diari de Sabadell)

Penúltim dissabte de mes. Així és que tal com la tradició atresorada al llarg dels darrers 15 anys ens mana, avui ha tocat sortida de la colla Muntanyes Planes. En aquesta ocasió ens hem arribat anat fins el Salt de Ballús, prop de la Colònia de l’Ametlla de Casserres. Tan el camí d’anada com el de tornada ha estat presidit per uns paratges incomparables potenciats  per les riques tonalitats tardorenques.

  • Diumenge 24 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Barcelona ciutat oberta” (El Periódico)
“Díaz planta cara a Calviñó per la reforma laboral” (La Vanguardia)
“Embús total” (El País)
“I am a catalan” (El Punt Avui)
“La millor manera de confrontar amb el Govern espanyol és la taula de diàleg” (Oriol Junqueras) (Ara)

Em costa entendre algunes coses i reconec que cada vegada em costa més. Deu ser –penso— una qüestió més inherent a l’edat certa que ja tinc que no pas a cap altra causa. Però és el cas que aquest matí, mentre participava en la Marxa de la Solidaritat, em preguntava sense obtenir-ne resposta precisa, com pot ser que quan se sap de l’existència d’una nova soca de la Covid-19 més expansiva (la Delta plus), que quan se n’ha detectat la seva arribada a Catalunya, que quan estem entrant en el període de l’any en el que governa el fred i que segons els experts, i com passa amb la grip, la Covid-19 s’expandeix millor, és també quan més es relaxen les mesures fins ara adoptades per prevenir-ne la seva expansió…

  • Dilluns 25 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Nou de cada deu assalariats a Espanya no tenen pacte per teletreballar ” (El Periódico)
“La ‘llei mordassa’ amenaça d’obrir un altre front a la coalició del Govern central” (La Vanguardia)
“Les comunitats prescindeixen d’almenys 21.000 sanitaris” (El País)
“Prioritzarem Badalona per sobre de tota la resta” (Rubén Guijarro) (El Punt Avui)
“La T-Mobilitat porta sis anys de retard i un sobrecost de 37 M€” (Ara)

La Generalitat de Catalunya haurà de retornar l’import cobrat a través de les multes que foren imposades a les persones que se saltaven les normes establertes durant el període de confinament dur per mor de la pandèmia. I això com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en la qual s’establia la inconstitucionalitat del decret de l’estat d’alarma a l’entendre que durant la seva vigència s’havien vulnerat llibertats personals. La paradoxa és que aquesta sentència del Constitucional es produïa arran el recurs que havia presentat Vox “en defensa de les llibertats” (vaja per Déu qui parla!) malgrat haver donat abans el seu suport parlamentari al decret pel qual el Govern d’Espanya havia dictat l’estat d’alarma. Amb això, el partit de la dreta extrema, aconseguia una cosa impossible de fer com ho és la de “repicar i anar a la processó” al mateix temps. Tot plegat un embolica que fa feredat i que, al seu torn i al marge d’altres consideracions, denota com actuen els populismes que busquen fer guanys en riu revoltat en l’objectiu de soscavar la democràcia utilitzant els mecanismes que la democràcia els posa a l’abast.

  • Dimarts 26 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern alleujarà avui la ‘destralada’ a les elèctriques” (El Periódico)
“El Banc d’Espanya defensa la reforma laboral del 2012” (La Vanguardia)
“PSOE i Podemos tanquen sense acord la reunió sobre la reforma laboral” (El País)
“Se les tenen” (El Punt Avui)
“La Fiscalia rebutja investigar al Govern  per l’aval de l’ICF” (Ara)
“Augment de les addiccions en els joves” (Diari de Sabadell)

Escoltant la ràdio m’assabento que la Mesa del Parlament de Catalunya debatrà avui mateix un informe pel qual es proposa introduir modificacions en el reglament de la cambra amb l’objectiu de “millorar-ne el funcionament”. Res a dir si no fos –-ai, ai, ai del si no fos!–  perquè el debat de l’informe ha estat introduït en l’Ordre del Dia de la Mesa a darrera hora i perquè cas que les modificacions que de l’informe es desprenen prosperessin en l’obligat tràmit parlamentari, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en seria la gran beneficiada a l’evitar que tingués de deixar l’acta de diputada quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obrís judici oral pels fets que se l’imputen de fraccionament de contractes per afavorir presumptament a un amic quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, i en la pràctica la blindarien en l’exercici del càrrec fins que hi hagués una sentència definitiva.

  • Dimecres 27 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La mobilitat emergeix com a preocupació per a Barcelona” (El Periódico)
“El TC anul·la l’impost de la plusvàlua i noqueja les finances municipals” (La Vanguardia)
“Calviño accepta que Díaz dirigeixi la reforma laboral, però sota la seva vigilància” (El País)
“En procés” (El Punt Avui)
“Xoc pel reglament del Parlament que beneficiaria Borràs” (Ara)

La Mesa del Parlament tombà ahir la proposta de sotmetre a la consideració de la Cambra la introducció de modificacions en el seu Reglament de funcionament, modificació que, en la pràctica, hauria servit per blindar el càrrec de la presidenta Laura Borràs fins que es produís sentència ferma del judici del qual està pendent per haver fraccionat contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

    • Dijous 28 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El 40% de les dones prenen anticonceptius sense control mèdic” (El Periódico)
“PSOE i UP resolen la pugna d ela reforma laboral sense pactar-ne encara el contingut” (La Vanguardia)
“Sánchez pren les regnes del diàleg sobre la reforma laboral” (El País)
“Detenció i querella” (El Punt Avui)
“La justícia europea multa Polònia amb un milió d’euros per dia” (Ara)
“El TC tanca el pany” (Diari de Sabadell)

Les crítiques –lògiques– per la no renovació del CGPJ (Consell General del Poder Judicial), que acumulen un retard de tres anys, abunden. Però que això sigui així no pot amagar que, a Catalunya, tenim 20 òrgans públics en els que 108 –108!– càrrecs amb mandat esgotat segueixen en les seves funcions i cobren els seus emoluments com si res no passés. Un d’aquests òrgans és la Sindicatura de Greuges al capdavant de la qual hi ha Rafael Ribó que a hores d’ara atresora més de dos anys de mandat caducat. Però no només això sinó que en l’exercici del càrrec se li han retret a Ribó comportaments de diversa entitat que no contribueixen precisament a deixar a la institució en un bon lloc ni com a exemple a seguir. El darrer es va conèixer ahir, quan la Sindicatura de Comptes (també pendent per cert de renovació) va emetre un informe sobre la Sindicatura de Greuges (corresponent a l’any 2019), en el que es diu que “en la revisió dels contractes menors s’han detectat incidències relacionades amb la contractació separada de prestacions que haurien d’haver estat objecte d’un contracte únic per estar relacionades amb contractacions successives per cobrir necessitats recurrents o previsibles”. Una pràctica irregular en les administracions públiques, semblant a la que suposadament va ser practicada per Laura Borràs quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes. “Pels seus fets el coneixereu” es diu en els evangelis…

  • Divendres 29 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La inflació desestabilitza l’economia espanyola” (El Periódico)
“El BCE mantindrà els tipus baixos malgrat el repunt dels preus” (La Vanguardia)
“Bárcenas i el PP condemnats per reformar la seva seu amb la caixa b” (El País)
“No són injúries” (El Punt Avui)
“El cas Valtònyc fa caure la llei belga d’injúries a la Corona ” (Ara)

Quants dies hauran de passar abans que el PP assumeixi que durant molts anys va ‘beneficiar-se’ de l’existència d’una caixa B? Quants dies hauran de passar abans Pablo Casado reconegui comportaments de corrupció sistèmica en el PP inclús en temps que ell ja ostentava càrrecs de rellevància dins el partit? Quantes sentències més s’hauran de produir –n’estan pendents encara 27 causes judicials vinculades al finançament il·legal dels populars– abans que el PP deixi d’impartir lliçons d’ètica i de moralitat? “Això, amic meu, només ho sap el vent! Escolta la resposta dins del vent!”…

  • Dissabte 30 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“ERC aplana els pressupostos a canvi de protegir el català” (El Periódico)
“Sánchez encarrila els pressupostos i la legislatura amb ERC i PNB” (La Vanguardia)
“Sánchez salva amb ERC i el PNB el primer tràmit del Pressupost” (El País)
“La República exterior” (El Punt Avui)
“ERC desencalla els pressupostos a canvi del català a l’audiovisual” (Ara)
“La nova Casa Taulé, des de dins” (Diari de Sabadell)

Finalment plou! Això ha fet que avui ‘toqués’ exercitar-me amb una hora llarga i pesada de bicicleta estàtica a casa. Mentre donava voltes i voltes als pedals sense moure’m de lloc, repassava la intensa nit viscuda ahir al Liceu on es presentava el War requiem de Benjamin Britten: un oratori al·legat pacifista i de reconciliació, estrenat el 1962 en motiu de la nova consagració de la catedral de Coventry (comtat de West Midlands, Anglaterra) que havia estat destruïda pels bombardejos nazis durant la segona guerra mundial. Amb aquesta obra, Britten volia transmetre arreu el seu al·legat moral i esperançador precisament en uns moments en els que el món estava amenaçat per un desastre nuclear arran la guerra freda (i subsegüent amenaça de destrucció nuclear) desencadenada entre els EUA i la Unió Soviètica en un intent d’expandir les seves respectives àrees d’influència. Impressionant el treball orquestral i coral que juntament amb l’ambientació i l’escenificació conferiren, si això era possible, molta més força i emotivitat a l’oratori.

  • Diumenge 31 d’octubre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Barcelona se la juga a Glasgow” (El Periódico)
“Última oportunitat per controlar el clima” (La Vanguardia)
“50 anys per a fer públics els ‘alts secrets’ d’Estat” (El País)
“Aquest cop sí?” (El Punt Avui)
“Els líders del G-20 arriben a la Cimera del Clima de Glasgow amb els deures a mig fer” (Ara)

El canvi d’hora afavoreix les meves passejades matineres. Clar, però, que només ho farà per alguns dies i cal aprofitar-ho. Així és que avui m’he dedicat a fotografiar els colors i les llums de tardor de just quan el dia desperta.

 

Podeu veure també: