Diuen els castellans que “cuando el río suena, agua lleva”. La dita il•lustra perfectament el rumor desencadenat la setmana passada, en relació a la hipotètica construcció d’una instal•lació penitenciària en terrenys de Can Bon Vilar i Torrebonica. Tan bon punt el rumor es va propagar, les accions oficials de protesta contra de l’equipament es van iniciar. No es tracta tant de saber com i qui va desencadenar el rumor ni tampoc el perquè. D’entre altres raons pel fet que un rumor és només això, un rumor i no pas, com alguns interpreten perversament, avantsala de la notícia. En qualsevol cas, quan el rumor sorgeix, cal parar compte i comprovar si darrera seu se sent el remor de l’aigua que comença a baixar, anunciant la riuada. Certament es fa difícil imaginar que dues instal•lacions tant diferents, com ho són un camp de golf i una presó, puguin coexistir en una mateixa contrada. Però ben mirat, entre presó i camp de golf hi ha alguna més que metafòrica coincidència. Mentre la presó aïlla les persones que han atemptat contra la societat, contra els seus individus, contra les llibertats i contra els bens, privats o públics, el camp de golf aïlla terrenys, al servei exclusiu d’uns pocs, alhora que constitueix un atemptat contra els seu ús i gaudi públic.

Comptat i debatut, davant tals riscos, millor serà no apostar per una cosa ni tampoc per a l’altra i, abans de prendre cap mena de mal, val més quedar-nos tal com estem. Dit d’una altra manera, millor sense presó, però, també sense camp de golf…

Publicat a El 9 Nou, el 9 de març de 2000