Quelcom no acaba de funcionar quan ens oblidem de les persones que han estat protagonistes dels canvis i de les transformacions de les nostres ciutats i pobles en el decurs de les darreres dècades. Quelcom no acaba de funcionar si en el sopar commemoratiu del 31 aniversari de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell va anar del canto d’un duro que s’oblidés citar a un dels seus primers presidents (Julio Regalado) si no hagués estat per l’oportú xivataso d’algú des d’una taula. A banda de si l’oblit va ser o no conseqüència de la càrrega emotiva de l’acte, el cas serveix per il•lustrar perfectament allò que sovint passa i que posa de relleu la fragilitat de la nostra memòria històrica amb tot el que aquest fet comporta.

Tot plegat perquè hi ha fets i hi ha persones que mai no hauríem d’oblidar. Entre moltes raons perquè són fets i persones que, com és en el cas de les associacions de veïns i de la seva federació, van vertebrar el moviment veïnal en temps de resistència, quan res no era fàcil. Oblidar-nos d’aquelles persones és oblidar-nos d’uns fets transcendentals a l’hora de comprendre els canvis operats –tant políticament com social– a Sabadell i a la resta del país aquells anys difícils. Sense les Associacions de Veïns i la seva Federació no hauria estat possible, per exemple, ni la campanya d’oposició popular a la Gran Via ni la recollida de signatures que va culminar amb la desaparició tècnica del darrer alcalde franquista i que va desencadenar el procés que hauria de culminar amb la vaga general de Sabadell, el febrer del 1976.

Publicat a El 9 Nou, el 26 d’octubre de 2000