No pot ser d’altra manera. Si contra vent i marejol el govern del PP acaba postulant i imposant un pressupost de dèficit zero, vol dir que algú o altre –o tots plegats– acabarem pagant els neulers. I és que en això de l’economia i dels pressupostos les faves són més que comptades i quan es fa un discurs ampul•lós i retòric d’estalvi des del govern, clar i català vol dir que seran –serem– els de sempre els que haurem de quedar-nos amb la pitjor part del lleó i pagar les conseqüències que tot estalvi forçat comporta. Com passa ara amb la nostra comarca que, de moment, ha vist retallades dràsticament les inversions que l’estat havia de fer aquí en matèria d’infrastructures. Però l’estalvi d’avui s’acabarà transformant amb retard en el creixement econòmic, en menors oportunitats de desenvolupament i en augment dels dèficits infrastructurals.

De mica en mica, però, anem comprovant –o millor patint– la pitjor cara del govern del PP: la d’una dreta que sense manies treu profit de la seva majoria absoluta a favor de la mateixa dreta i que fa passar per l’adreçador a les àrees geogràfiques que electoralment no els són favorables. Certament una estranya manera d’entendre l’exercici del poder. I mentre aquí ens discutim per saber per on passarà el tren d’alta velocitat o on s’haurà d’aturar, en d’altres latituds els estalvis no es noten; com passa, sense anar més lluny, en les inversions que en infrastructures s’han fet a Madrid i les que encara s’hi han de fer…

Publicat a El 9 Nou, el 19 d’octubre de 2000