No. No m’identifico ni em vull identificar amb un país que es presta a fer de plató per a una festa privada amb volguda i ostentosa projecció pública, espectacle del ric que s’ensenya. No em vull identificar amb un país del qual els seus màxims representants es presten a fer d’actors d’un espectacle gens edificant. No em vull identificar amb un país en el que per la via dels fets es reconeix que els diners ho poden tot. No em puc identificar amb un país on els mitjans de comunicació es fan altaveus d’una gran festa d’uns pocs… No. No em vull identificar amb un país com aquest…, o per ser més precís, no vull identificar-me amb els governants d’un país que no tenen ni senten cap mena de rubor a l’hora d’acceptar/actuar com a actors taloners en la ‘performance’ muntada per un potentat estranger durant tres dies a Barcelona, després d’haver ‘comprat’  la capital del meu país per utilizar-la com a teló de fons de l’escenari des del qual s’ha exhibit per mostrar al món el seu ‘poder’…