La ciutadania ha votat i ha decidit. A la vista de quins han estat els resultats electorals a la nostra ciutat, caldrà convenir que la fotografia consistorial, quant a distribució d’escons, s’haurà mogut ben poc en relació a la que havia estat vigent durant els darrers quatre anys. Que s’hagi mogut poc no vol dir que no ho hagi fet d’una manera substancial, ja que dels sis partits i coalicions que ocupaven escons en el plenari municipal anterior, s’ha passat als cinc que ocuparan escons durant la legislatura que ara comença. I això pel fet que ERC, contra tots els pronòstics, no va aconseguir diumenge superar el mínim del 5% dels sufragis emesos necessaris per poder optar a la distribució d’escons. L’escó que perd ERC serà ocupat per la única força política que en el consistori sabadellenc haurà crescut en nombre d’escons: el PP.
Davant aquest balanç, algunes consideracions urgents. La primera: no és bo que ERC desaparegui del mapa consistorial local. Però els vots són els que són i caldrà preguntar-se què se’n ha fet dels vots que es varen pronunciar per la independència en ocasió del referèndum del Dret a decidir, qui els ha capitalitzat i perquè. Per extensió, els resultats obtinguts per ERC porta a pensar que potser no n’hi ha prou en posar l’accent en la independència a l’hora de fer-se amb els vots de la ciutadania, almenys quan el què està en joc són escons municipals. La segona: la ciutadania, en el seu conjunt, s’ha comportat col•lectivament mimèticament a com s’havia pronunciat en les eleccions municipals del 2007 a l’atorgar un grau de confiança i de representació semblants als partits i a les coalicions que formaven part del consistori, si exceptuem el cas d’ERC. A partir d’aquesta constatació, caldrà interrogar-se en relació a les raons per les quals s’han repetit resultats. Més si tenim en compte que Sabadell ha estat una de les poques ciutats que ha trencat la tendència general seguida en les eleccions municipals a Catalunya, amb un PSC en retrocés i hores baixes i una CiU que avança posicions en comparació a anteriors consultes municipals, la qual cosa atorga més mèrit a la victòria socialista. La tercera consideració: a Sabadell, la dreta i l’extrema dreta, continuen disposant d’una baixa acceptació. Només cal observar els resultats que el PP ha obtingut aquí i comparar-los amb els que els populars han assolit en d’altres indrets, i molt especialment, els precaris resultats que la xenòfoba PxC ha obtingut a casa nostra.
Ho escrivíem abans. Sabadell és una de les poques ciutats que ha fugit de la tendència seguida pel vot municipal a Catalunya. Segurament perquè com havia passat en totes les eleccions municipals, a la nostra ciutat es continua optant per votar a la gestió, a la persona i a l’equip que l’acompanya, més que no pas a un partit. S’imposa que els partits i les coalicions que seien en els escons de l’oposició que facin la seva reflexió en relació a la seva tasca i manera d’actuar que, en qualsevol cas, no ha estat avaluada positivament per la ciutadania. Pel què fa al partit que continuarà governant la ciutat sota el lideratge de l’alcalde Bustos, no s’hauria de deixar portar pels efectes de l’èxit assolit –malgrat la campanya que fonamentalment contra l’alcalde s’ha desfermat– i s’ha de mostrar obert al diàleg amb els sectors més crítics de la ciutat. No pas perquè no ho hagi fet fins ara, sinó perquè ha de ser bo sintonitzar amb els interessos globals de la ciutat, de les seves associacions i organitzacions. Es tracta de trobar les millors solucions als problemes pels qual travessem i construir plegats el Sabadell de progrés pel qual la majoria ha apostat.
Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de maig de 2011
A mi tampoc em fa cap gràcia que ERC desaparegui del consistori i menys a favor dels “Populars”. No serà que els republicans han perdut el nord i estan jugant a un joc que no és?
Que els partits “pro hispànics” siguin els que portin la veu cantant a Catalunya, m’espanta una mica. I… veient com han anat les municipals valdrà la pena pensar molt les estratègies de cara a les estatals… i tenir en compte als indignats (que en som molts) i fer neteja dels vividors.
Joan, no estic d’acord en varis comentaris que fas en el teu article. No és cert que “la tasca i la manera d’actuar de l’oposició no ha estat avaluada positivament per la ciutadania”. Caldria que parléssim del vot segrestat de la ciutadania. El vot de la gent gran. El vot de les passejades i convits. El vot del populisme i la demagòga. El paper de l’oposició a l’Ajuntament de SBD és més que digne. Especialment l’Entesa que com deus saber és la que més ha treballat presentant mocions i assistint a tota mena de comissions. Fa temps que no has assistit a un Ple? El paper de gran part dels regidors socialistes, fent comentaris i jugant amb els mòbils és una vergonya. Trobo molt excessiva l’ensabonada que fas de l’Alcalde Bustos. Que a part de perdre 1.500 vots, manarà en la nostra ciutat com si fos el seu cortijo, amb el vot de tant sols el 12 o 13 % de la població total.
Estic confús, estan passant massa coses i res em quadra. Hem tingut unes eleccions i quan intento analitzar els resultats, no em quadra res. Semblava que creixia l’esperit nacionalista i resulta que els partits que teòricament l’havien de liderar, quasi desapareixen. Creix el PP, Convergència i Unió guanya, però, amb la seva ambiguetat sobre el tema de la independència… Sí, però, no. Veurem que farà per poder governar a aquells llocs que necessita pactar. De moment no pactarà amb plataforma per Catalunya, però amb la resta està obert a negociar, si hem de ser coherents, poc pot pactar, ja que els socialistes i el PP no són partits que els hagin posat les coses fàcils. Per coherència –ja que el PSOE i el PP ens fan la punyeta–, nomès hauriem de pactar amb partits de casa. És a dir amb Esquerra, Iniciativa, CUP, o Solidaritat Catalana. Però és clar que aquests tenen poca representació ja que han retrocedit. Aleshores que fer? Doncs deixar que cada ciutat o poble faci alló que cregui oportú. Per tant veurem pactes molt curiosos i de tot en trobarem una explicació. En política tot s’hi val.
Jo pensava que la llavor del 15 M faria que quelcom canviés i que s’obriria un nou horitzó. Santa innocència la meva! No entenc com després de tot el que passa i la mobilització a les nostres places, segueix havent-hi el grau de participació tan baix. No sé què ha de passar perquè això canviï. I el què em fa més por és que el sistema engollirà aquesta llavor del 15 M. No els caldrà fer res per fer-los fora de les nostres places. Deixaran que es dilueixi sola. Miren els resultats, i no veuen a on és el problema. Pensen, això és fruit d’una calorada de maig. Si fins i tot dóna un toc exòtic i un aire nou a les nostres ciutats. Em nego a creure que això pugui acabar així. No podem deixar que es mori!
Els nostres polítics, quan arriven les eleccions, fan uns pressupostos, que ens ensenyen als ciutadans. I nosaltres com tontets, ens deixem enganyar. Aquell que ho vesteix més be s’endú el major guany, recull allò que la llei estableix per vot i a repartir-nos la calerada. Passar 4 anys el més bé possible i d’aquí 4 anys ja els hi farem un nou pressupost i tornem-hi que no ha estat res. Patètic!
Això s’enfonsa i seguim ballant com aquell que no pasa res. Voldria ser més optimista, però la veritat, per ser-ho necessito veure un mínim de coherència.
Els socialistes diuen que els hi passat factura la crisis. Ah! És que hi ha crisis? Noi han trigat molt a veure-la! El PP, ja li està bé la situació. Com que no pren decisions no s’equivoca i pot veure els braus des de la barrera, i que duri. Perquè així, quan en el 2012 hi hagin eleccions, ja portarem 4 anys de crisis, i en trigarem 2 mès a estabilitzar-nos. I llavors ells treuran pit dient, hem trigat dos anys a poder parar i arreglar el girigall que ens ha deixat el PSOE. I la resta de partits jugant a veure-les venir i seguint la tontería dels dos grans. Patètic!
El nadal del 2007 vaig enviar una felicitació als meus amics i clients en què feia una sèrie de comentaris. D’entre d’altres coses, deia:
“els polítics es dediquen a desacredtar-se… NO PASSA RES!”
“Només veiem drets, no responsabilitats… NO PASSA RES!”
“Hi ha qui sembra zitzània… NO PASSA RES!”
“Ens importa més l’ego que la col.lectivitat… NO PASSA RES!”
“Estem perdent el respecte a tot… NO PASSA RES!”
Deia més coses. Han passat 4 anys i ho podem aplicar avui mateix, perquè NO PASSA RES!
Ah! Per aquells que deien que el vot en blanc no servia per res, si us plau, aneu a aquest link.
http://www.publico.es/espana/377970/y-el-alcalde-de-aduna-es-nadie-elecciones2011
SI US PLAU REFLEXIONEM-HI, REFLEXIONEM-HI.
Veig, Joan, que segueixes éssent tant metòdic i persistent com sempre. No havia entrat mai al teu bloc i considero que estàs plasmant el dia a dia de les coses que passen a Sabadell i d’altres més, de manera que sembla una crònica valuosa digna de ser tingudar en compte.
Els teus anàlisis són minuciosos i l’objectivitat sembla ser un dels teus objectius, cosa que és d’agrair.
La distribució de l’índex la trobo molt completa però considero que et falta un apartat dins les teves preferències del temps lliure: el cant coral.
A la vista de la teva regularitat en assistència als assaigs, el teu entusiasme i el bon clima que crees amb els que t’acompanyem, haurien d’estar reflectits al teu bloc. Què et sembla?
Una abraçada.
Gràcies de nou pels vostres comentaris i aportacions. Especialment gràcies pels que avui s’han estrenat opinant en el meu blog. Són opinions i aportacions que agraeixo, que tindré en compte i que, en qualsevol cas enriqueixen aquest blog. Els meus punts de vista són “personals i intransferibles” i sotmesos, només faltaria que no fos així!, a discusió i debat. M’agradarà, Pep, que comentem més àmpliament la jugada. Deixa que, en qualsevol cas, em reafermi en una opinió que m’han sentit moltes persones: l’Entesa és la força política que més ha treballat en positiu des de l’oposició…
Quant al suggeriment del Pedro, pots estar segur que no caurà en sac buit!
«…i s’ha de mostrar obert al diàleg amb els sectors més crítics de la ciutat. No pas perquè no ho hagi fet fins ara…». Home, jo diria que no ha fet quan li sembla que ho fa, més val que algú li expliqui com ho fa. Per a la resta, d’acord, si bé jo tinc els meus dubtes que, a la nostra ciutat, el vot de la dreta xenòfoba no vagi a parar també a la llista del Bustos.