Avui és un dels dies més tristos de la història de La Fageda i, m’atreveixo a dir, també del Tercer Sector Social. Ha mort Cristóbal Colón, el fundador d’aquest projecte extraordinari.

Vaig tenir ocasió de tractar-lo quan treballava a la UPC, sobretot arran de les converses que vam mantenir abans de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015, en què havia de pronunciar la lliçó inaugural.

Recordo que la seva va ser una tria que, d’entrada, podia sorprendre. Què hi feia un psicòleg i emprenedor social inaugurant el curs d’una universitat tecnològica? I justament aquí radicava l’encert de la decisió. En un món obsessionat per l’eficiència, la productivitat i els resultats immediats, Colón representava una altra manera d’entendre l’èxit: posar l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia.

La seva experiència al capdavant de La Fageda demostrava que la rendibilitat i la dignitat humana no només no són incompatibles, sinó que poden reforçar-se mútuament. El projecte va néixer de la convicció que les persones amb trastorns mentals o amb alguna discapacitat tenen capacitats i talents que només esperen una oportunitat per desplegar-se. Una idea tan senzilla com revolucionària.

Mirat amb perspectiva, aquella lliçó inaugural contenia una ensenyança que anava molt més enllà de qualsevol disciplina acadèmica. Les societats progressen gràcies a la tecnologia, la innovació i la recerca, però sobretot gràcies a la seva capacitat de no deixar ningú enrere. Potser per això, més que una conferència d’inici de curs, va ser una lliçó sobre el sentit mateix del progrés.

Però, més enllà d’aquell acte, de Cristóbal Colón en vaig aprendre molt. I, sobretot, vaig adquirir un bagatge humà i conceptual que m’havia de ser molt útil durant els anys en què vaig presidir l’Associació Êthos.

Ell tenia una convicció tan senzilla com transformadora: tota persona té una dignitat inherent i mereix disposar d’oportunitats per construir una vida amb sentit. Aquest convenciment és el que el va portar a crear una empresa social sense ànim de lucre que entenia el treball com una eina de dignificació, de desenvolupament personal i de participació en la comunitat.

En temps en què sovint es parla d’inclusió, de responsabilitat social i de compromís comunitari, Cristóbal Colón va demostrar que aquests conceptes no havien de quedar reduïts a discursos o declaracions d’intencions. La seva extraordinària aportació consistí a convertir-los en una realitat tangible, capaç de transformar la vida de milers de persones.

Avui plorem la seva mort, però també celebrem un llegat que perdurarà. Perquè les persones passen, però les idees que milloren la vida dels altres acaben arrelant i transcendeixen el temps. I poques idees han estat tan fecundes i tan humanes com les que van inspirar La Fageda.