Recorden el ‘sidral’ que es va muntar arran l’accident ocorregut el 24 d’octubre de 2005 quan una avioneta, a l’envolar-se des de l’aeroport de Sabadell i no poder guanyar alçada suficient, va estavellar-se contra una grua amb el resultat de 4 víctimes mortals? Recorden que aquest accident es produïa només un més després que una altra avioneta hagués fet un aterratge d’emergència a Badia del Vallès? Recorden que els municipis veïns a Sabadell (Barberà del Vallès i Badia del Vallès, amb el de Sant Quirze del Vallès al capdavant) varen aprofitar l’avinentesa de la coincidència en el temps d’ambdós accidents per exigir el tancament immediat de la instal·lació aeroportuària adduint el risc que comportava per la ciutadania que les aeronaus sobrevolessin a baixa alçada els habitatges que es troben situats en les sendes d’apropament a l’aeroport? Recorden que a la vista d’aquestes reaccions, el Ministeri de Foment va prendre la decisió de clausurar l’aeroport només unes poques hores després de produir-se l’accident, en l’espera dels dictàmens i peritatges corresponents, sense que ningú, o pràcticament ningú es preguntés a l’entorn de les causes de fons que per suma propiciaren l’accident, això és la pressió especulativa sobre el sòl i la bombolla immobiliària que conduïren a què es construís allà on possiblement no s’hauria d’haver construït atès que l’aeroport sabadellenc era allà on avui és des de l’any 1934? Recorden que arran el tancament de l’aeroport, cinc de les empreses amb base logística a l’aeroport adduïren pèrdues de l’ordre de 2 milions d’euros?

Doncs bé, va caldre que passessin vuit anys perquè es produís la sentència judicial que establia les responsabilitats penals que feien al cas. Responsabilitats que el jutge va repartir entre l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, l’empresa promotora de l’obra on s’havia instal·lat la grua, i la propietària de la grua amb la que l’avioneta topà. La sentència era ben clara: la grua era la primera responsable de l’accident, de les víctimes i dels danys causats, i per extensió ho eren també els representants de l’administració que havien d’autoritzar i vigilar pel compliment de la normativa vigent. Cal recordar també que quan l’accident es va produir, el llavors delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, va avançar que la grua causant de l’accident no disposava dels permisos d’Aviació Civil.

Sigui com sigui, entre els fets i la sentència judicial va passar massa temps. I és precisament pel pas inexorable del temps que avui ningú ja no recorda –o no es vol recordar–  d’aquells fets i dels seus responsables. Fins i tot ens hem oblidat de les tensions viscudes i de la campanya contra l’aeroport sabadellenc encapçalada per l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i secundada pels ajuntaments de Badia del Vallès i de Barberà del Vallès, i diverses entitats veïnals, i renovades avui a través de la Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès. Uns municipis que varen treure profit de les circumstàncies immobiliàries del moment per créixer a partir d’atorgar permisos a partir dels quals poder edificar en terrenys que estaven subjectes a les servituds que qualsevol instal·lació aeroportuària imposa. I això perquè, molt possiblement, estaven convençuts que tard o d’hora l’aeroport de Sabadell seria clausurat d’una manera definitiva. Però si ens atenem als fets és evident que fins ara això no ha estat així i esperem que no ho sigui.

Les ratlles que vostès acaben de llegir, amb uns pocs i molt puntuals retocs, van ser publicades en aquest mateix diari i secció, signades per mi mateix el dijous 31 d’octubre de 2013. A partir d’aquestes constatacions, potser és oportú preguntar-se a qui interessa i per què que Sabadell i la seva comarca es quedin sense l’aeroport. Els dono una pista: arribat el cas, quina seria la destinació dels terrenys que ocupa la instal·lació i qui en se’n beneficiaria?

Publicat a Diari de Sabadell, el 13 d’abril de 2017

Articles relacionats