Quan el lector llegeixi aquestes ratlles jo em trobaré de vacances com, possiblement, alguns dels lectors d’El 9 Nou. Però a despit que ens trobem en temps de vacances, el cert és que les coses continuen evolucionant com cada dia i, com cada dia, les notícies acaben omplin pàgines impreses als diaris i revistes i consumint minuts de ràdio i de televisió. Per això, per poc que ens hi fixem, ens adonarem que continuem essent uns privilegiats en un món complexa en el qual a uns ens és més fàcil viure que no pas a uns altres. Un món en el qual  uns gaudim de comoditats i d’oportunitats de treballar i de fer vacances, a uns altres sembla haver-los estat negat el dret a viure amb un mínim de condicions. En d’altres paraules, mentre a nosaltres ens ha tocat la sort de viure entre els afortunats, a uns altres els ha tocat la dissort de fer-ho entre els desafortunats. I tot plegat perquè mentre uns vivim en un nord poderós, els altres ho han de fer en un sud oblidat, que com molt be canta Joan Manuel Serrat, també existeix.

Però no ens enganyem. No cal viatjar per trobar-nos amb el sud pobre i oblidat. A les nostres ciutats i poblacions podem trobar-lo, malauradament, sense massa dificultats. Tant a Sabadell, com a Terrassa o a Rubí. Talment com es fa evident cada vegada que hi ha un atemptat a una persona pel sol fet de ser diferent a nosaltres. Una diferència que rau en l’aspecte físic, extern. No pas en  la seva condició de què, com nosaltres, són persones a les quals els han d’assistir sempre els mateixos drets i l’obligació de complir les nostres mateixes obligacions. Ni més ni tampoc menys.

Publicat a El 9 Nou, el 28 d’agost de 1999