Fa una setmana, a El Principal, es presentava la publicació TUS, un empriu sabadellenc, obra de l’historiador Jordi Serrano que recull l’evolució de la cooperativa concessionària del transport urbà per superfície i que alhora, repassa la història local del transport col·lectiu. Avanço que no he tingut ocasió de llegir el llibre. No obstant i això, a partir del què es va dir i es va explicar en el decurs de l’acte de presentació, crec que puc aportar el meu gra d’arena quant a com es van establir els colors de la TUS (Transports Urbans de Sabadell), és a dir els colors identificadors de la seva flota per haver-ho viscut en primera persona.

Ho va dir el president de la cooperativa, Francisco López, en el decurs de la presentació: “l’origen de la TUS no va ser fàcil ni romàntic; va ser molt complicat”. Cert. Corrien llavors temps difícils per a la ciutat i, com aquell qui diu, feia quatre dies que la democràcia havia entrat als ajuntaments. Els reptes que el primer equip de govern municipal democràtic sabadellenc tenia davant eren molts i complexos. Un dels més urgents: la urbanització dels barris perifèrics de la ciutat que, a més, patien dèficits peremptoris quant a serveis municipals tals com distribució d’aigua potable, transport públic, escoles, mercats… Es tractava d’integrar els barris a la resta de la ciutat o, com acostumava a dir Farrés, de cosir la ciutat de nord a sud i d’est a oest. Antoni Garriga i Miralles, en el pròleg de la publicació Antoni Farrés i Sabater: tal com l’hem conegut  descrivia el Sabadell de 1979 amb aquestes eloqüents paraules: “la ciutat estava ordenada manu militari de centre a perifèria i els serveis minvaven segons la distància al nucli central, com si els drets de la ciutadania s’encongissin amb la distància”.

La deixadesa municipal de molts i molts anys juntament amb la crisi econòmica i laboral arran la desfeta de la indústria tèxtil fins llavors hegemònica a la ciutat complicava encara més les coses. No n’hi havia prou amb elaborar un pla d’actuació municipal d’urgència. Calia posar-hi molt d’esforç, molta il·lusió i encara més imaginació en la gestió del dia a dia i en la resolució de problemes. El repte de cosir la ciutat era alt i la complicitat de la ciutadania imprescindible per assolir-lo. D’aquí que al costat del pla d’actuació municipal d’urgència s’elaborés un pla de comunicació per garantir, adequar i normalitzar les comunicacions entre Ajuntament i ciutadania i contribuir a fer visibles els serveis que des del municipi es prestaven al conjunt de la ciutat. Amb la col·laboració de l’Escola Illa es va treballar un programa d’identitat corporativa municipal (el primer que feia un ajuntament a Catalunya) per donar imatge al pla de comunicació que, d’entre d’altres aspectes, establia que el blanc, el groc i el verd havien de ser els colors corporatius municipals. Aquesta decisió comportava, per exemple, que tots els vehicles que prestessin serveis municipals (fos de manera directe o fos a través d’empresa concessionària), estiguessin pintats amb els colors corporatius, amb preeminència del blanc sobre el verd i el groc, d’acord amb el disseny de la bandera de la ciutat.

En aquest context, la concessió del servei municipal d’autobusos a la cooperativa TUS esdevenia una oportunitat que no es podia desaprofitar per aplicar els colors corporatius municipals sobre una flota d’autobusos a punt d’estrenar i que havia d’arribar a tots els punts de la geografia sabadellenca. No va ser fàcil convèncer d’aquesta oportunitat al concessionari (l’Ajuntament) ni tampoc a la concessionada (la TUS). No obstant i això, després de no poques diatribes, s’imposà el criteri de que la nova flota lluís els colors corporatius municipals que s’havien aprovat. A partir d’aquí, va ser més senzill traslladar l’experiència a la resta dels vehicles dels serveis municipals que, amb ben poques excepcions (cas de la policia municipal per estar sotmesa a una regulació superior), identifiquen el parc mòbil local destinat a la prestació de serveis municipals.

Publicat a Diari de Sabadell, el 15 de març de 2018