Un dels indicadors que ens posa davant l’evidència del pas inexorable del temps és, sens dubte, assitiur a la cada vegada més sovintejada desaparició física de persones amb les quals ens havíem relacionat al llarg dels anys. Un indicador que, alhora, ens dona testimoni del camí personal recorregut durant el qual hem tingut el privilegi de compartir temps i projectes amb persones que amb el pas del temps ens han estat especialment estimades. Ahir ens deixava Jordi Maluquer amb qui vaig coincidir, primer, en els meus temps de corresponsal a Sabadell del diari Avui que ell va dirigir entre els anys 1977 i 1982. Posteriorment ens retrobàrem quan ell va exercir el càrrec de director general de Música, Teatre i Cinema de la Conselleria de Cultura (1982-1989) i, més endavant, durant els entreactes d’algunes òperes de la temporada sabadellenca a La Faràndula que ell no es perdia. Home afable, de conversa fàcil i amena, de qui en tot moment en podies esperar el consell oportú i l’observació precisa. Descansi en pau.