Qui ho havia de dir, només fa uns anys, que Barcelona seria una ciutat capdavantera en l’àmbir de la supercomputació. I això gràcies al Barcelona Supercomputing Center (BSC), una iniciativa conjunta del Ministerio de Educación y Ciencia, de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Politècnica de Catalunya que a més d’acollir la instal•lació, hi aporta una part important del seu capital humà i de coneixement, encapçalat pel catedràtic de la UPC i director del BSC, Mateo Valero. Com se sap, el BSC gestiona el superordinador MareNostrum que, malgrat la seva encara curta vida d’un parell d’anys, continua ostentant un lloc de privilegi en el rànquing mundial dels superordinadors civils. A més el MareNostrum no solament està contribuint al progrés de transcendents projectes de recerca, sinó que, en paral•lel, s’està plantejant també el seu creixement amb l’objectiu de convertir-se en un “nou” supercomputador 100 vegades més potent que l’actual.
La pregunta sorgeix immediatament: de què serveix un superordinador de les característiques del MareNostrum, amb una potència de càlcul de 40 teraflops (una capacitat per efectuar 40 bilions d’operacions en un segon)? La resposta és que el supercomputador és d’un gran ajut per a grups de treball científics que desenvolupen projectes de recerca que precisen de càlculs complexos i ràpids; uns càlculs que sense el MareNostrum tardarien anys i panys en poder-se fer i enlentirien els projectes. D’aquesta manera, per exemple, amb l’ajut del MareNostrum, el grup de Ciències de la Terra del BSC pot treballar en el pronòstic de l’evolució de la qualitat de l’aire a la Península Ibèrica i a Europa. Es tracta d’un projecte subvencionat pel Ministeri de Medi Ambient que, al seu torn, s’emmarca en un projecte superior, anomenat CALIOPE
(http://www.bsc.es/projects/earthscience/aqforecast-en)
Aquest mateix grup treballa en la modelització del transport de pols mineral natural des del Sàhara i des d’Àsia i en un sistema operacional de transport de pols mineral en les regions Nord d’Àfrica-Mediterrani-Europa i Àsia
(http://www.bsc.es/projects/earthscience/DREAM)
Ambdós projectes –que poden ser seguits a través de la xarxa connectant-se a les adreces indicades– han de permetre saber més pel què fa a qüestions relacionades amb els nostres entorns climàtics, tant a nivell atmosfèric i hidrològic com oceanogràfic que, al seu torn, ens han d’apropar a l’establiment de models de simulació i de predicció d’escenaris futurs, aplicables a la difusió de contaminants en l’atmosfera i en el mar. Tot plegat per preveure els efectes de futurs desastres naturals –com ara tsunamis i inundacions– que el canvi climàtic pugui comportar. Com ja sabem, els científics disposen, ara com ara, de dades fiables del que pot representar el canvi climàtic a escala global; no obstant això no en disposen de la incidència que aquests canvis poden tenir en una escala més regional o local que, d’altra banda, és on es poden produir canvis dràstics que poden afectar els sectors econòmics i a l’àmbit energètic amb conseqüències per al conjunt de la societat. En aquest context, el superordinador és una eina que ha d’ajudar a l’establiment d’aquests models regionals i/o locals.
Un altre exemple de treball que s’està desenvolupant amb l’ajut del supercomputador, és el d’un simulador cardíac. Es tracta d’una eina informàtica que ha de simular el mecanisme del moviment cardíac d’una persona, la qual cosa serà d’una gran utilitat a l’hora de planificar qualsevol intervenció quirúrgica i de disminuir-ne els riscos. Aquest projecte s’està desenvolupant des del departament Computer Applications in Science & Engineering del BSC, conjuntament amb un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’hospital de San Pau de Barcelona. Per tot plegat, el MareNostrum i l’equip de científics que treu profit de les seves possibilitats, està situant a Barcelona i a Catalunya no només com a punt de referència en recerca avançada a través de la supercomputació, sinó que també en l’evolució d’aquesta especialitat. Un àmbit que des de fa uns anys està revolucionant el món i mitjançant el qual, des del BSC s’està contribuint a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Són, sens dubte, bones notícies.
Publicat a Diari de Sabadell, el 22 de febrer de 2007
Comentaris recents