No per haver-se’n parlat molt, el problema ha deixat de ser-ho. Tampoc no calia -a despit que benvingut sigui el treball realitzat per alumnes de l’IES del Vallès- cap mena d’estudi per confirmar el què tothom sap. I és que en determinats punts de Sabadell se superen els límits acústics tolerables. I d’entre els sorolls capdavanters, en sobresurt el terrabastall que emeten algunes motocicletes d’escassa cilindrada però d’elevada capacitat de contaminació acústica. Sembla estrany que a Sabadell encara no s’hagi emprés cap actuació contundent davant l’espectacle diari de motocicletes desbocades en velocitat i en soroll. S’assegura que cara a l’estiu, es posarà en marxa una campanya activa de fre i de sanció al “desmadre” de tants aprenents a pilot i d’incívics ciutadans. ¿Quantes vegades, però, no s’han promès actuacions contra les motocicletes i els decibels que els seus motors desprenen? Sense anar més lluny, des de l’ajuntament de Sabadell es va assegurar que s’aprofitaria la campanya de matriculació obligatòria de motos per comprovar si els nivells de soroll de les motocicletes s’ajustaven o no a la normativa establerta. El període de matriculació ha passat i les motocicletes continuen, això no obstant, deixant-se sentir i fent-se notar al llarg i ample de la ciutat.

Els sabadellencs continuen preguntant-se com pot ser que encara es toleri el comportament dels incívics conductors de motocicletes que a més de fer soroll tampoc no dubten en saltar-se estops i semàfors en vermell.

Publicat a El 9 Nou, el 27 d’abril de 2000