Al Reus, París, Londres li ha sortit competidor. El fer d’un alcalde obstinat per no quedar marginat ni d’Europa ni, menys encara, dels ajuts comunitaris, n’és el culpable. El cas és que l’alcalde de Sabiñánigo (Osca) –una població de 15.000 habitants immersa en una profunda transformació econòmica–el primer que va fer en arribar a la Casa de la Vila, va ésser regirar cel i terra a la recerca de possibles ajuts amb els quals poder concretar projectes de reactivació econòmica. L’alcalde, després d’un tenaç treball, descobrí que la UE (Unió Europea) els atorgava a projectes de col·laboració i promoció conjunta entre ciutats. Hi havia una condició però: Els projectes havien de presentar-se, de forma conjunta, per tres ciutats europees (dues de països comunitaris i una d’un país no comunitari).

El socialista Carlos Iglesias –filiació i nom de l’alcalde de Sabiñánigo– no es deixà impressionar. Anà al mapa d’Europa i buscà els seus “partners”. Minuts després ja citava els alcaldes de les poblacions elegides a una trobada que se celebrà a la població oscana. Iglesias ho havia aconseguit. Allò que no se sap és quin projecte presentaran les tres ciutats davant la UE. Més si es té en compte que les sòcies de Sabiñánigo en l’operació són la italiana Pescara (!) (150 mil habitants) i la hongaresa Budapest (!!) (2 milions d’habitants).

Empenta i decisió no li manquen pas al senyor Iglesias. I a partir d’ara també Sabiñánigo, Pescara, Budapest.

Publicat a El 9 Nou, el 9 d’octubre de 1995