Diu la dita que més val tard que no pas mai. És així com a despit que hagi estat amb un retard notable, ens hem de felicitar per la recent entrada en servei d’un tram de prop de 4 qms de la inacabada i sabadellenca Ronda de l’Oest. Per avaluar l’impacte que sobre la mobilitat interna de la ciutat tindrà aquesta via de circumval•lació parcial, caldrà esperar a què la ciutadania en descobreixi totes les seves possibilitats a l’hora de canalitzar el trànsit que es genera o es dirigeix al nord de la ciutat, des de o cap a la C-58 i la N-150. En qualsevol cas hi ha dues vies sabadellenques interiors que d’una manera immediata se’n han de veure beneficiades: la Gran Via i l’Eix Macià. I això malgrat que la Ronda de l’Oest no aportarà tot el seu potencial com a vial de circumval•lació fins que el seu traçat enllaci amb la carretera de Castellar del Vallès; un enllaç que a hores d’ara es dibuixa llunyà, qui sap si condicionat també a la solució que es pugui donar al traçat de la Ronda del Vallès o Quart Cinturó al seu pas per Sabadell. Tanmateix, l’obertura del tram de la Ronda de l’Oest entre la C-58 i el la carretera de Matadepera, ha obert les portes que han de permetre recórrer el camí que ha portar Sabadell a perdre la trista condició que fins ara ostentava de ser la única ciutat de més de 150 mil habitants de tot l’Estat, sense cap mena de vial circumval•latori.
Amb la Ronda de l’Oest parcialment oberta al trànsit, és el torn de posar definitivament damunt la taula l’altra de les qüestions infraestructurals viàries pendents de resolució: el traçat que ha de seguir i el caràcter ha de tenir la Ronda del Vallès o Quart Cinturó al seu pas pel nord de la ciutat, camí de Terrassa i de Granollers i Mataró. L’entitat Plataforma Sant Julià proposa que pel traçat entre Sabadell i Terrassa de la Ronda del Vallès s’aprofiti el corredor que ja estableix la rasa de la línia ferroviària que uneix ambdues ciutats. Una proposta que ha estat recollida en el Pla Territorial de Barcelona que la Generalitat de Catalunya va aprovar a mitjans de l’any passat, i que això no obstant no coincideix amb la que forma part de l’estudi informatiu que sobre el traçat de la Ronda del Vallès és a mans del Ministeri de Foment. Discernir sobre la bondat d’un o altre traçat no és fàcil. Ho posa de manifest les raons que en pro i en contra d’un o altre traçat s’han publicat en forma de declaracions i d’articles d’opinió en aquestes mateixes pàgines. Però hi ha encara un altre factor del qual no se’n parla o se’n parla molt poc: el traçat d’altres infraestructures viàries properes pendents de concreció, que això no obstant han de tenir una alta incidència sobre la Ronda del Vallès. Dit d’una altra manera: de la mateixa manera que Sabadell ha decidit el traçat de la seva Ronda de l’Oest, Terrassa ha de pronunciar-se en relació al traçat de la seva Ronda de l’Est. I ben bé podria donar-se el cas, que segons quina fos la traça per la qual des de Terrassa s’apostés, es resolgués la viabilitat o inviabilitat d’alguna de les propostes de recorregut de la Ronda del Vallès fins ara estudiades.
Sigui com sigui una qüestió és ben clara. A partir de la coincidència generalitzada que la Ronda del Vallès és una infraestructura cabdal pel desenvolupament del territori que ens és més proper, a partir també dels canvis produïts en el govern de la Generalitat de Catalunya i dels que es produiran en breu en el Ministeri de Foment, i sobretot tenint en compte el moment econòmic pel qual travessem, segur que ens trobem davant un moment decisiu i únic per assolir un acord definitiu que desencalli del tot un projecte –la Ronda del Vallès– que mentre no sigui un fet condemna a Sabadell a ser una mena de cul de sac en quant a les seves interconnexions locals i comarcals des del nord de la ciutat.
Publicat a Diari de Sabadell, el 16 de desembre de 2011
Comentaris recents